L’aigua i els abocadors

L’aigua es un bé que tots necessitem per sobreviure, però tots sabem que aquest es un bé escàs i cada cop més limitat. Bàsicament arriba a les nostres llars a traves de xarxa d’abastament públic de cada Ajuntament/s i prové segons els indrets de pantans o d’aqüífers.

Un aqüífer es un sistema hidrogeològic complicat, de major o menor entitat, però de gran importància per tal de mantenir els ecosistemes i els usos que per part del home se’n fa d’ells, com es l’extracció a traves de pous de les aigües necessàries per el consum domèstic, regadiu, indústries… Però que passa quan un aqüífer es contamina?

La solució no es fàcil, perquè contaminar un aqüífer es molt fàcil, però sanejar-lo requereix de dècades i segons sigui la procedència de la contaminació es quasi impossible.

Això es el que estem patim a la zona de la Bisbal d’Empordà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní, Corçà, Madremanya. Fins ara ens subministraven les aigües de l’aqüífer de l’al•luvial del Daró i del Rissec, o sigui les aigües provinents de les Gavarres. Malauradament aquests aqüífers s’han contaminat de nitrats, i ara ve la gran incògnita, com i perquè s’han contaminat i què cal fer ?

Des de les diferents administracions sempre s’ha remarcat que la culpa es dels purins, dels fertilitzants dels pagesos…sense voler esbrinar de veritat les causes profundes i reals. Amb això no vull dir que una part no sigui degut a això, però crec que hi ha d’altres factors, com pot ser una depuradora que sempre ha funcionat malament, la manca de col•lectors als diferents municipis que portin les aigües residuals urbanes e industrials a la Depuradora comarcal de la Bisbal, donat que encara van directament al Daró o al Rissec en alguns casos, com passa a de Sant Sadurní de l’Heura, mentre l’ACA ens diu que no hi ha diners per fer el col•lector.
Davant la magnitud del problema és fan un seguit de propostes per arrenjar-ho. Des de incloure aquesta zona dins les zones vulnerables del nostre país, a idees “tan brillants” com mantenir converses amb la pagesia perquè “canviï l´orientació dels seus cultius i per subvencionar la plantació de cultius que puguin absorbir nitrats al sector de Castell d´Empordà”, “a més, es vol evitar la ràpida absorció per la proximitat dels pous imposant un perímetre de 35 metres de sobreprotecció perquè no s’hi aboquin adobs o elements susceptibles de filtrar i contaminar les aigües”, o barrejar l’aigua de l’aixeta amb la de garrafa per rebaixar la concentració de nitrats, o portar aigües d’un altre indret, com de Fontanilles o del Pasteral.

Però des de que es va declarar aquesta zona com vulnerable mai s’ha havien escampat pels camps tants de purins i fangs de depuradora com ara, i majorment portats amb camions cisterna de fora, no és una contradicció això?. Tot això em sembla força surrealista.

Des de fa temps que s’avisa a Medi Ambient, a l’ACA, a Sanitat, als Ajuntaments, del perill de la contaminació d’aquests aqüífers, però mai s’ha volgut reconèixer des de la administració que la Depuradora de la Bisbal funcionava i funciona més que malament, perquè aquesta depèn de l’ACA. Tampoc s’ha volgut reconèixer que tenim l’abocador de Vacamorta i que pot ser una de les causes de la contaminació, per més que la pròpia administració reconeix que té greus irregularitats i no vol ni admetre que pot ser la causa o una de les causes de l’augment progressiu de la contaminació de les aigües per nitrats.
Un aqüífer no és contamina d’un dia pel altre i les causes poden ser múltiples, però descontaminar-lo o sanejar-lo es molt difícil i menys si no es vol esbrinar les causes reals de tot plegat. Un aqüífer no es un sistema tancat i limitat a 35 m, i crear un perímetre de 35 m és més que ridícul i surrealista.

Portar l’aigua d’abastament d’un altre indret no és la solució. Haurem de pagar l’aigua dues o tres vegades més cara, subministrada per la macro empresa Sorea que veu aquí un gran negoci, per què els qui en realitat contaminen puguin continuar contaminant, enlloc de pagar la descontaminació o recuperació o pagar per no contaminar. Evidentment, el més fàcil es culpar als pagesos de tot plegat, i tots nosaltres a pagar per veure aigua amb condicions – de garrafa clar!!! – pel nou cànon/s , per el sanejament i la recuperació d’uns aqüífers contaminats i qui sap per què més.

El cert es que tot això es la trista herència d’una administració que ha fet els ulls grossos i poc s’ha preocupat pel medi i les persones, però ara com ara la nova administració tampoc fa rés o quasi rés.

Pilar Feliu Xifra – PAAC

Avda. Catalunya, 3. Sant Sadurní de l’Heura. 17118.