Penjat el 27 de març de 2020
Penjat el 27 de març de 2020, per GEPEC
Exposem la nostra preocupació per com s’estan gestionant les lleres dels rius i rieres a Catalunya. Per aquest motiu es crea la Plataforma Salvem els Rius, amb la voluntat de defensar una altra forma de gestionar els cursos fluvials.
Malgrat la importància ecològica dels boscos de ribera o la seguretat que ens aporten, així com el fet que siguin hàbitats de protecció prioritària -molts d’ells protegits per la llei-, a Catalunya, de forma reiterada, s’han fet actuacions que els ha afectat molt negativament. Les últimes setmanes aquestes actuacions s’han intensificat de forma molt generalitzada i preocupant. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està portant a terme actuacions d’eliminació i destrucció dels boscos de ribera i dels ecosistemes fluvials a molts rius i rieres del nostre país. Aquestes actuacions estan vinculades a unes suposades accions “d’urgència” arran dels efectes del temporal Glòria.
Des dels diferents territoris hem constatat reiteradament que la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l’Aigua. L’organisme competent de qui en depèn el compliment, l’ACA, que té entre els seus principals objectius assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua a les conques internes de Catalunya, porta dècades de retard en aplicar les seves pròpies directrius tècniques.
Amb el pretext d’haver d’actuar per solucionar els efectes d’aquest temporal s’estan eliminant, de soca-rel, molts boscos de ribera, transformant els rius i les rieres en uns simples canals de desguàs, desprovistos de tot rastre de vegetació, eliminant tot l’ecosistema fluvial. Espais tan importants com la riera d’Arbúcies, inclosa a la Xarxa Natura 2000, on hi havia una important verneda (hàbitat d’interès prioritari a Europa) han estat totalment arrasats i transformats en un simples canals per on passa l’aigua. Aquest mateixa actuació s’està repetit a molts altres rius i rieres del país, per exemple al riu Tordera, al Ter, l’Onyar, el Francolí, el Llémena, al Llierca, al Fluvià, a la riera de Giola i la d’Alforja, etc. Hem constatat, a més a més, que aquestes actuacions s’estan duent a terme sense cap tipus de supervisió rigorosa i generalitzada per part d’un professional ambiental que controli les actuacions abans, durant i després de la seva realització. De fet a alguns se’ns ha contactat a posteriori de denunciar públicament els treballs si podíem fer aquesta feina.
Amb l’excusa de treure fusta morta acumulada per la riuades, es treuen molts dels arbres vius, actuant, sovint, en trams on aquesta suposada fusta morta era inexistent. Si el tema ja és greu per si mateix cal afegir que aquestes actuacions s’estan duent a terme en plena època de reproducció, just quan els boscos de ribera estan plens de nius i pollets, provocant-ne la seva destrucció.
En les actuacions denunciades s’ha constatat l’incompliment de les regulacions que preveu la legislació vigent: Text refós de la Llei d’Aigües (RDL 1/2001), reglament del domini públic hidràulic (Reial Decret 849/1986), reglament de l’administració pública de l’aigua i de la planificació hidrològica (Reial Decret 927/1988). A banda, s’ha palesat el menysteniment del Conveni d’Aarhus en matèria de participació ciutadana i la completa omissió dels preceptes de prudència i ponderació en aquelles actuacions que contradiuen flagrantment la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat, o la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental.
En la tramitació de les autoritzacions que afectin el domini públic hidràulic que puguin implicar riscos per al medi ambient és preceptiu presentar un informe sobre els possibles efectes nocius per al medi, el qual s’ha de traslladar a l’òrgan ambiental competent perquè es pronunciï sobre les mesures correctores que, a judici seu, calgui introduir com a conseqüència de l’informe presentat. Sens perjudici dels casos en què sigui obligatori, d’acord amb el que preveu la normativa vigent, en els casos en els quals l’organisme de conca consideri que hi ha un risc greu per al medi ambient, també ha de sotmetre a la consideració de l’òrgan ambiental competent la conveniència d’iniciar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
A nivell ambiental cal retornar al riu el seu espai fluvial, deixant lliures d’edificacions i infraestructures els terrenys per on l’aigua discorre en cas d’avingudes. La planificació d’espais fluvials no ha de ser paper mullat fent bonic a sobre d’un despatx de l’ACA, sinó que s’ha de convertir en l’eina bàsica per decidir on no s’hauria de construir MAI o, fins i tot, per enderrocar allí on no s’hi hauria d’haver construït MAI, abans que el riu s’ho emporti sense avisar. També cal retornar la funcionalitat dels rius com a embornals d’aigua que afavoreixen la recàrrega natural dels aqüífers, respectant planes al·luvials, meandres, motes naturals, llits de graves i, sobretot, el bosc de ribera com a element de cohesió del terreny, connector ecològic i filtre natural de contaminació.
Per la qual cosa les entitats signants demanem a l’ACA:
1- Que s’aturin d’immediat les actuacions que està portant a terme en els cursos fluvials del país i que es portin a terme els treballs necessaris per restaurar els espais naturals afectats.
2- Que els rius, rieres i la resta de cursos fluvials siguin considerats espais naturals d’alt valor ambiental i essencials per la connectivitat ecològica.
3- Que en les actuacions que es duguin a terme a les lleres dels rius s’apliqui allò que ja contempla la mateixa ACA en el seu manual de “Criteris tècnics per a l’execució de treballs de manteniment i conservació de les lleres públiques, en relació als períodes de reproducció de fauna.
4- Cal que totes les actuacions que es plantegin realitzar dins les zones de domini públic hidràulic siguin sotmeses als tràmits d’informació pública i que es sotmetin al tràmit d’avaluació ambiental.
5- L’actualització de la delimitació de zones inundables tan a l’entorn dels cursos fluvials com al litoral, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i adaptar-ne els planejaments urbanístics actuals i condicionar-ne els futurs.
6- Que es realitzin les actuacions pertinents per restaurar les lleres dels rius i rieres, retirant totes aquelles infraestructures, com murs o esculleres, que encaixonen i malmeten els ecosistemes fluvials.
Finalment, atesa la gran quantitat d’avisos que està rebent la Plataforma Salvem els Rius, hem decidit fer un recull de les actuacions que s’estan produint arreu del territori. És per això que animem a la ciutadania a fer constar la seva denuncia al web de la campanya (https://iaeden.cat/salvemelsrius/) en cas de detectar algun d’aquests treballs al riu o riera de la seva zona.
Particulars i entitats adherides aquí.
Tota la informació sobre la campanya i la signatura del manifest aquí.
