Penjat el 27 de març de 2006
Penjat el 27 de març de 2006, per ecologistes
Aquest matí, membres de la Federació Ecologistes de Catalunya han realitzat una acció d’informació i protesta davant l’entrada del Saló Internacional de l’Embalatge – Hispack 2006.
S’han repartit envasos d’un sol ús (llaunes, brics, ampolles de plàstic,..) amb un adhesiu denunciant l’incompliment dels objectius de reducció de residus de la Ley de Envases y Residuos de Envases (LERE) el creixent augment de la quantitat d’envasos i embolcalls.
Aprofitant l’assistència a la Fira del Consell de Treball i Indústria Josep Maria Rañé se li ha lliurat la informació, una ampolla de plàstic d’usar i llençar amb la demanda de que el Govern aprovi una Llei Catalana de Prevenció de residus i que la indústria compleixi les seves obligacions i responsabilitats i que inverteixin en R+D en el redisseny dels productes.
-
La Ley de Envases y Residuos de Envases (LERE):
aprovada l’any 1997 establia que, abans del 30 de juny de l’any 2001
s’havien de complir uns objectius de reducció, recuperació i
"valorització" dels envasos. Prop de cinc anys després encara no s’han
assolit cap dels els objectius establerts per la llei i ningú
no se’n vol fer responsable.
Pel
que fa als envasos lleugers, actualment menys d’un de cada
deu envasos posats en circulació va a parar al
contenidor groc, malgrat que aquest és el model de gestió
proposat per les mateixes empreses que formen part d’ECOEMBES.
Aquesta situació no és fortuïta ja que un excés
de reciclatge obligaria les empreses productores d’envasos,
envasadores i distribuïdores a assumir uns costos molt més
elevats que els que estan assumint actualment.
Si
mirem les dades de vidre i paper, només quatre
de cada deu envasos va a parar al contenidor de recollida selectiva
per a la seva recuperació.
-
La llei establia que el 2001 la reducció d’un
mínim del 10% dels envasos: per contra, segons les dades
disponibles, a Catalunya des de l’aprovació de la LERE a l’any 1997
fins al 2004 els residus d’envasos han augmentat un mínim d’un
65% en pes.
-
A Catalunya s’està reciclant només el 6% dels
envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics,…) posats al
mercat, segons les darreres dades disponibles corresponents a l’any
2004. Envasos identificats amb el punt verd, que obliga les empreses a
assumir una part del cost de la gestió d’aquests residus d’envasos.
Segons
la LERE s’havia d’assolir el 25% de reciclatge al 2001,
per contra, les dades de 2004 diuen que el 21% dels envasos
van a parar a les incineradores, a través dels
contenidors de rebuig, on són destruïts com a recurs i
generen importants impactes ambientals.
La
resta dels envasos lleugers, el 73% del total, van a parar a
abocadors, on també es perden com a recurs. Així
doncs, la “valorització total” (reciclatge
més incineració) està molt lluny del 50% mínim
previst per la Llei per a 2001.
Aquesta
situació encara
és
més greu si tenim en compte que els envasos lleugers han
augmentat un 76% en aquests darrers anys.
Objectius
de la LERE i situació a Catalunya
|
Resultats |
|||
|
|
mínim |
màxim |
|
|
Reciclatge |
25% |
45% |
21% |
|
envasos |
– |
– |
6% |
|
envasos |
15% |
– |
? |
|
vidre |
15% |
– |
38% |
|
Paper/cartró |
15% |
– |
40% |
|
Valorització total |
50% |
65% |
Incineració |
-
A Catalunya només el
paper/cartró i el vidre compleixen els objectius de recuperació de la
LERE però no els de reducció
En
el cas del vidre, el 2004 es recuperaven el 42% dels envasos en
circulació, mentre que de paper se’n recuperava un 38% del
total. En qualsevol cas, cap dels dos materials no complia els
objectius de la LERE de reduir un 10% la seva producció, ja
que van augmentar un 40%
-
Aquesta situació desastrosa és permesa per la
passivitat de les administracions; que no gosen marcar
obligacions als responsables del augment dels residus i s’adapten als
models marcats pels fabricants, les grans superfícies i cadenes
comercials i els envasadors agrupats en el lobby d’ECOEMBES i
ECOVIDRIO, que apliquen els seus beneficis econòmics per sobre del
respecte al medi ambient, en comptes d’obligar-los a adaptar-se a
un sistema de dipòsit i retorn com es fa en altres països europeus.
És
especialment preocupant la passivitat del Ministeri de Medi Ambient
en l’adopció de polítiques preventives per frenar
l’augment exponencial dels residus d’envasos. Ara té
una darrera oportunitat en la revisió de la LERE, doncs no
s’ha aprofitat en el procés de la transposició de la
Directiva d’envasos 2004/12/CE, amb l’aprovació
recent del Real decreto 252/2006 del 3 de març on bàsicament
ha fixat els nous objectius de reciclatge i valorització dels
envasos. Cal cada cop més, que els productors i distribuïdors
assumeixin la responsabilitat en reduir els residus i la
toxicitat, i el cost total de la gestió dels envasos.
-
A Catalunya demanem les competències per
elaborar i aprovar en aquesta legislatura una Llei Catalana de
prevenció de residus:-
Obligació de compliment: objectius
de reducció de residus, generalització del sistema de dipòsit i retorn,
elaboració de plans territorials de prevenció, aplicació de mesures
fiscals per afavorir la reducció en pes i toxicitat i gravin els
envasos d’usar i llençar. -
Denunciem l’eufemisme que representa
la coincineració (incineració de residus com a substitució de
combustibles fòssils). Reivindiquem una moratòria a incrementar la
crema de residus a instal·lacions com els forns de cimenteres, centrals
tèrmiques, foneries, etc. que promouen el Departament de Medi Ambient i
Habitatge i l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona amb propostes com les de destinar-hi les bales de rebuig dels
residus tractats als Ecoparcs, tal i com es preveu a la revisió del
Programa Metropolità de Gestió dels Residus Municipals (PMGRM).
-
El
millor residu és el que no es produeix!
Reivindiquem
el dret a comprar sense generar tants residus! Per un consum
responsable i respectuós amb el medi ambient!
Moratòria
a la crema de residus en instal·lacions industrials i
generació d’energia!
Podeu
trobar imatges (4 megapíxels) de l’acció a la web:
http://cepa.pangea.org/hispack2006/index.html
Molins
de Rei, 27 de març de 2006
