Penjat el 5 de febrer de 2007
Penjat el 5 de febrer de 2007, per ecologistes
El conveni signat per l’Agència de Residus de Catalunya amb la mancomunitat incineradora de SIRUSA legitima la vulneració de la normativa de residus d’alguns Ajuntaments com el de Tarragona, que porta un retard de 10 anys en la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica de la brossa.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, del qual n’és Honorable
Conseller en Francesc Baltasar i Albesa, ha legitimat la política
“incineradora” de l’Ajuntament de Tarragona mitjançant l’atorgament
d’una bona quantitat de milions per a construir una planta de
tractament de la fracció resta. L’Agència de Residus de Catalunya,
dependent del DMAH, ha signat un conveni amb SIRUSA (Mancomunitat
d’Incineració de Residus Urbans) i el Consell Comarcal del Tarragonès
per a ampliar les seves instal·lacions amb una planta que tractarà la
brossa que no es reculli de forma selectiva.
GEPEC-EdC ja es va oposar fa uns mesos a la signatura d’aquest conveni
a través de l’entitat representant d’EdC (CEPA-EdC) al Consell
d’Administració de l’Agència de Residus. La votació en contra d’aquest
conveni per part d’EdC no va servir per aturar-lo, tot i haver raons de
pes que aconsellen un model diferent de gestió de residus municipals.
Les raons es fonamenten en l’incompliment flagrant de la normativa de
residus, vigent des de l’any 1997, per part d’alguns dels Ajuntaments
mancomunats a SIRUSA. Segons la Llei de Residus, els Ajuntaments que
sobrepassen un cert nombre d’habitants tenen l’obligació d’implantar la
recollida selectiva de la fracció orgànica a tot el municipi.
Tanmateix, per posar dos exemples il·lustratius, ni Tarragona ni
Constantí ho han fet al llarg d’aquests deu anys.
És especialment grotesc el cas de Tarragona, que sota els auspicis de
l’alcalde, Sr. Nadal, i el regidor de Medi Ambient, Sr. Mallol, no han
estat capaços d’implantar la recollida selectiva ni tan sòls als barris
que han fet de conillets d’indi de la política “ambiental” de
l’Ajuntament, com el de Sant Pere i Sant Pau. La manca de continuïtat i
la manca de gestió de la fracció orgànica ha desanimat a molts
ciutadans que hi varen participar activament i ha fet que abandonin
qualsevol esperança d’implantació real. Senzillament, a Tarragona no es
recull la matèria orgànica perquè resulta més rendible (per a
l’Ajuntament) cremar-la a la incineradora de SIRUSA.
Segons les dades extretes de la pròpia Agencia de Residus de Catalunya
i publicades pel GEPEC en el seu Informe de Recollida Selectiva
2001-2005, Tarragona ocupava el 2005, d’entre els deu municipis del
Camp de Tarragona de més de 5000 habitants, el penúltim lloc en
recollida per habitant de vidre, d’envasos i de matèria orgànica. Un
ajuntament que ha estat incapaç de gestionar la correcta separació de
residus i que fa el ridícul en comparació amb tots els altres
ajuntaments del Camp, no es mereixedor de solucions tècniques
alternatives pagades per la Generalitat que només serveixen per
rentar-li la cara i dissimular les xifres del fracàs i la incompetència
dels seus gestors.
És ara, al 2007, quan comença de forma incipient la implantació de
l’orgànica als barris de Ponent, amb un desplegament mediàtic
important, que suposem que no és altra cosa que una justificació a
corre cuita del conveni signat amb l’Agència de Residus. Un dels
compromisos del conveni és, precisament, “Impulsar conjuntament amb els
Ajuntaments la implantació de la recollida selectiva de fracció
orgànica a tots els municipis de l’àmbit territorial de la
Mancomunitat”, compromís que quedarà relegat a l’oblit un cop SIRUSA
hagi construït la planta de tractament de la fracció resta. Pensem,
doncs, que la implantació de la recollida orgànica als barris de
Ponents no és res més que una cortina de fum convertida en campanya
d’imatge des de l’Ajuntament.
Dit en altres paraules, la planta de tractament de la fracció resta
entrarà en competència directa amb la recollida selectiva de la fracció
orgànica, doncs com millor es faci la recollida selectiva, pitjor serà
el rendiment energètic de la fracció resta. Amb aquesta paradoxa ja
s’hi ha trobat l’àmbit metropolità de Barcelona, amb la implantació
dels famosos “Ecoparcs”, instal·lacions que s’han vist implicades en el
més absolut dels fracassos i que han acabat fent el paper de
deixalleries que recondueixen la fracció resta a tractaments finalistes
d’incineració i abocament.
Des de GEPEC-EdC hem observats atònits com l’Agència de Residus de
Catalunya es plantejava un conveni amb SIRUSA, fent servir com a moneda
de canvi la recollida d’orgànica per a la construcció d’una planta de
metanització que tractarà la fracció resta. Com es pot entendre que si
un Ajuntament fa bé la recollida de fracció orgànica hagi de necessitar
tractar la fracció resta (empobrida en matèria orgànica) amb una planta
de metanització?? Evidentment, aquí hi ha “trampa”, i GEPEC-EdC ho hem
denunciat públicament en el nostre Informe sobre Recollida Selectiva.
Seguirem denunciant-ho a través dels nostres representants en els
Consells de l’Agència de Residus i informant veraçment al ciutadà.
Per tant, Sr. Aregio, Sr. Nadal, Sr. Mallol, els demanem públicament
que implantin la recollida selectiva d’orgànica A TOTA LA CIUTAT, amb
una campanya coherent, madura, amb solució de continuïtat, i que deixi
clar que el que vostès volen per als ciutadans de Tarragona és una
millora de la qualitat de vida, amb menys contaminació, més salut i més
recursos per a tothom. Lamentem que els 3.000.000 d’€ que guanya
anualment SIRUSA no vagin destinats a millorar la recollida selectiva
(no només orgànica) a tota la ciutat. Volem més contenidors de les
diferents fraccions i millors repartits, volem control municipal
directe de la guàrdia urbana (així recaptaran per sancions el mateix o
més que amb el trànsit), volem una recollida selectiva amb garanties i
que animi als ciutadans a participar, i no volem que els esforços de
l’Ajuntament es dirigeixin a justificar SIRUSA, o a justificar
campanyes d’imatge en els barris, que són només “pedaços” al problema
dels residus municipals.
