Penjat el 13 de febrer de 2007
Penjat el 13 de febrer de 2007, per ecologistes
S’ha aprovat provisionalment el Pla Especial urbanístic que afecta la zona de Llevant de Tarragona, originat per la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona i del Govern de la Generalitat de construir-hi una nova presó. El Conseller de Política Territorial ja hi ha donat el vist-i-plau definitiu.
Un cop aprovada la ubicació de la presó de Mas Enric al bell mig la
Corona Verda del llevant tarragoní agroforestal, al GEPEC malauradament
sols ens resta valorar positivament l’interès de la Generalitat en
integrar l’equipament referit ambiental i paisatgísticament en el seu
entorn natural. Tanmateix, ara caldrà procurar de que les coses es
facin el més respectuosament possible, exigint el compliment adequat de
suficients garanties ambientals en el desenvolupament del projecte, i
la conservació i gestió de la resta de finca no afectada per la pròpia
presó com a espai natural periurbà, endegant-se pel cas Plans Tècnics
de Gestió i Millora Forestal amb Objectiu Protector sostenibles i
modèlics.
Tot i així però, no deixem de lamentar profundament la seva ubicació al
bell mig del llevant tarragoní agroforestal, la qual cosa és una
certament una irracionalitat, una “bestiesa” que denota la tradicional
poca sensibilitat ambiental de la classe política tarragonina i
catalana en general: afecta de ple a la CORONA VERDA implicant la
pèrdua d’una massa considerable de zona forestal, estroncant la
connectivitat entre el Baix Gaià i el Baix Francolí, i que ben segur,
amb una mica més d’esforç i imaginació, s’haguessin pogut trobar
alternatives sense tant d’impacte ambiental; cal dir que respecte les
instal·lacions militars actualment abandonades lògicament s’hauria de
procedir a la seva restauració i recuperació socio-ambiental.
Fem una crida reiterada a les administracions públiques per a que
preservin el “sobrant” d’aquest darrer espai natural de la ciutat.
Demanem, un cop més, que l’espai agroforestal que va des del Pont del
Diable fins al Mèdol i la Móra-Tamarit, passant pel Mas d’en
Pastor–Rodolat del Moro, la Budellera, Mas Enric i el Gurugú, el Mas
Rafel, Mas d’en Sorder, Mas d’en Jover, Mas Rabassa, la platja
Llarga… esdevingui un espai natural protegit pels papers estratègics
que desenvolupa a nivell biogeogràfic i social: constitueix una corona
verda tampó esmorteïdora de la pressió antròpica filtrant d’impactes i
absorbent de les necessitats d’esbarjo de la població, és el principal
connector biològic-faunístic entre les zones del Baix Gaià i el Baix
Francolí, i acull una no menyspreable biodiversitat.
Aquest és evidentment el futur desitjable per a tot l’àmbit
agroforestal de llevant de Tarragona, el d’una anella verda perimetral
amb el mateix paper socioambiental que el que Collserola representa per
a Barcelona: reclamem per enèsima vegada una CORONA VERDA dotada de la
seva normativa de protecció específica, amb els equips tècnics de
gestió i de control adequats, i els pressupostos necessaris pel seu
correcte manteniment.
