Penjat el 22 de febrer de 2007
Penjat el 22 de febrer de 2007, per ecologistes
GEPEC-EdC va assistir a la Comissió de Seguiment de l’abocador de Tivissa per poder constatar allò que sempre havíem denunciat en relació amb aquesta instal·lació: la gestió d’un abocador en mans d’una empresa privada comporta uns riscs inadmissibles, traduïts en una vulneració flagrant i reiterada dels compromisos ambientals fixats.
La Comissió de Seguiment, integrada pels diferents representants
municipals i comarcals que integren el Consorci per a la Gestió dels
Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i
la Terra Alta, va reunir-se el darrer dimecres, 7 de Febrer, per
avaluar el balanç de la gestió de l’abocador de Tivissa. Com a
representants de les entitats cíviques hi vàrem assistir GEPEC-EdC,
motivats per la necessitat de conèixer l’evolució i les incidències que
havia tingut el "Complex per a la Valorització i Disposició de
Residus", eufemisme per a referir-se al macro-abocador de Tivissa, amb
una capacitat màxima de 100.000 tones de residus anuals, la meitat per
a residus municipals i l’altra meitat per a residus industrials no
perillosos.
GEPEC-EdC va poder constatar en primera persona a través de la lectura
d’un informe per part del Sr. Ramon Oliva, responsable de la Divisió de
Gestió de Residus de l’Àrea Industrial de l’ARC, quines van ser les
irregularitats en la gestió d’aquest abocador durant el període de març
a setembre del 2006. Entre les irregularitats comeses pels gestors de
l’abocador (l’empresa Gestió i Recuperació de Terrenys, SA), i que ja
s’havien constatat anteriorment, hi trobem les següents:
- superació de la quantitat autoritzada de residus, que ha suposat
un 50% del que es troba fixat per semestre (84.000 tones, 23.000 més
del que correspondria per semestre, que són 51.000) - acceptació de residus (tan industrials com municipals) procedents
de comarques que no es troben autoritzades pel Conveni del Consorci,
quantificades en 2.700 tones provinents de comarques de Lleida,
Barcelona i del Baix Penedès (215 entrades no autoritzades) - observació de la presència de residus perillosos de diferent
natura i origen en les inspeccions realitzades per l’Agència de Residus - errors en els fulls de registre d’entrades d’alguns residus,
principalment fragments de pneumàtics, encaminats a camuflar el seu
origen des de comarques no autoritzades (Lleida)
Com a conseqüència directa d’aquestes irregularitats, que entren de ple
en la categoria d’INFRACCIONS, l’Agència de Residus té oberts dos
expedients sancionadors contra l’empresa gestora de l’abocador. El
representant de GEPEC-EdC va demanar al Sr. Oliva i a la gerent de
l’Agència de Residus, Sra. Genoveva Català, quin era l’estat actual en
la tramitació dels expedients. Després d’uns moments d’incertesa per
part dels representants de l’ARC, i gràcies als aclariments del
representant de l’empresa gestora, es va arribar a la conclusió que els
expedients havien estat recorreguts per part de l’empresa i no s’havia
emès encara cap resolució definitiva. Per la qual cosa es dedueix que
l’empresa Gestió i Recuperació de Terrenys, SA no ha estat sancionada
encara a dia d’avui per unes INFRACCIONS flagrants comeses de forma
repetida des del primer dia de funcionament de l’abocador.
També vàrem demanar explicacions sobre l’excès de lixiviats, que
superen la capacitat de disseny i han de ser gestionat per empreses
externes. Sembla ser que part del problema prové de l’antic abocador
comarcal, que es troba tancat però no clausurat. Ens quedem amb el
dubte de ON VAN A PARAR AQUESTS LIXIVIATS? Recordem que en una cèlebre
actuació anterior el problema dels lixiviats el van resoldre alguns
dirigents de la comarca fent un abocament incontrolat enmig del bosc,
cosa que ja va ser denunciada pel GEPEC i que es va trobar amb la
passivitat i la justificació inadmissible del departament de Medi
Ambient.
El paper de l’Agència de Residus a la Comissió de Seguiment va
limitar-se a fer de "fedatari" d’allò que està succeint a l’abocador,
sense adoptar en cap moment una actitud crítica vers els responsables
de la mala gestió de l’abocador. Ans al contrari, el Sr. Oliva va
qualificar la gestió de "CORRECTA", tot i les irregularitats
constatades. Aquest fet encaixa amb l’actitud sempre favorable de l’ARC
vers l’empresa gestora i el seu director, Sr. Buesa, tal i com hem
comprovat amb el contenciós administratiu presentat per la Plataforma
Anti Abocador de Cruïlles en relació al mateix tipus d’irregularitats
detectades a l’abocador de Tivissa. La resolució del contenciós ha
decretat la paralització i finalització de les activitats d’abocament a
través de diverses sentències, les quals han estat recorregudes tant
per l’empresa gestora com per la gerent de l’Agència de Residus, Sra.
Genoveva Català. No ens sorprèn el llarg currículum d’infraccions
urbanístiques i industrials del Sr. Buesa, fins i tot abans de que es
licités l’abocador de Tivissa.
En canvi, qui va manifestar una crítica contundent vers l’empresa
gestora va ser el Sr. Josep Solé, president de la Comissió de
Seguiment, i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, fet
pel qual el felicitem i animem a seguir endavant amb les millores a la
recollida selectiva de la Ribera.
A la Comissió es van tractar també altres temes relacionats amb la
"territorialització" de la gestió dels residus. En aquest sentit,
GEPEC-EdC va lamentar que la gerent de l’ARC posés l’exemple del
conveni signat amb SIRUSA per a la construcció d’una planta de
tractament de la fracció resta a Tarragona, com a paradigma de la
implantació d’infrastructures de gestió de residus a l’àmbit
territorial. Entenem que l’exemple de SIRUSA és especialment
desafortunat, i així ho va expressar el representant de GEPEC davant de
la Comissió, doncs s’acaba PREMIANT amb instal·lacions de
"valorització" aquells municipis, com els de Tarragona o Constantí, que
han incomplit la normativa de residus vigent des de fa 10 anys, que no
han implantat la recollida de matèria orgànica a tot el municipi, i que
mostren deficiències greus en la recollida selectiva de la resta de
fraccions.
No voldríem que el model de SIRUSA acabés sent un referent per al
Consorci de l’Abocador de Tivisssa, i així ho vàrem manifestar a la
gerent de l’ARC i al President de la Comissió de Seguiment.
Com a reflexió final, demanem a l’Agència de Residus de Catalunya que
incrementi el nombre d’inspeccions periòdiques en aquest tipus
d’instal·lacions, i que no es delegui en empreses subcontractades per
l’empresa gestora per a fer els autocontrols, doncs aquesta mesura s’ha
demostrat completament ineficaç en aquest i en altres casos
d’incompliment de les normatives ambientals.
