Penjat el 10 de maig de 2007
Penjat el 10 de maig de 2007, per ecologistes
Per si no fos prou preocupant viure a prop d’una central nuclear, les CN d’Ascó i Vandellòs són les que registren un major nombre d’avaries i parades no programades de tot l’Estat. Aquest fet s’agreuja per la passivitat (i sovint complicitat) del CSN, organisme PÚBLIC que hauria de vetllar per la seguretat d’aquestes "cafeteres".
GEPEC-EdC vol expressar el seu rebuig i malestar per la situació lamentable que suposa "conviure" amb unes instal·lacions nuclears obsoletes i perilloses. La gestió del risc, terme que alguns "intelectuals" de les universitats PÚBLIQUES catalanes fan servir per a rentar el cervell a la població, no és altra cosa que la gestió dels diners privats que provoquen aquest risc. Aquesta suposada "gestió del risc" consisteix en crear mecanismes socials de complicitat, perversió i traïció dels principis bàsics de tot estat de dret: la transparència, la pluralitat i la participació.
El programa COWAM (auspiciat a casa nostra per l’AMAC) n’és un clar exemple, i pretén camuflar els greus riscos de l’energia nuclear mitjançant tècniques de "conscienciació ciutadana", que en el fons no persegueixen res més que els sectors privats (i alguns públics) segueixin obtenint beneficis econòmics a costa de posar en greu perill a la ciutadania i el medi ambient. Ens preguntem què passaria si en el decurs d’una d’aquestes visites "didàctiques" a la nuclear per a escoles es produís una de les moltes situacions de risc que venen sent habituals a les CN d’Ascó i Vandellós (avaries, alarmes, fuites espúries de gasos radiactius)…
Per tant, la gestió del risc esdevé un mecanisme igual d’obsolet que les mateixes instal·lacions nuclears, fruït de la política energètica de fa 50 anys i d’una concepció errònia i dictatorial de la "solidaritat territorial ". També resulta obsolet el mateix Consejo de Seguridad Nuclear, un organisme que en comptes de vetllar pel més estricte compliment de la seguretat i la prevenció d’accidents nuclears, es limita sovint a fer de fedatari de les constants irregularitats en el funcionament de les centrals nuclears, atorgant "puntuacions" segons criteris que no valoren objectivament el perill potencial de les esmentades avaries i anomalies operatives. Una avaria aïllada pot ser controlada, però dos o més avaries simultànies podrien generar una seqüència d’esdeveniments impossible de predir… sí, en efecte… Txernòbil…
Vet aquí el nostre malestar i preocupació legítima davant de les contínues aturades no programades d’Ascó I i II, i Vandellós II… quina serà la darrera i definitiva? Fins quan?
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
