Penjat el 21 de maig de 2007
Penjat el 21 de maig de 2007, per ecologistes
Ecologistes de Catalunya vol
qüestionar públicament l’actitud de la Direcció General de Qualitat Ambiental,
que ha passat completament per alt les al·legacions presentades al Pla
d’Actuació de les Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, deixant
en clara indefensió a la ciutadania i convertint la via administrativa en un brindis al sol.
Les al·legacions que Ecologistes
de Catalunya i altres entitats varen presentar per tal de modificar el redactat
actual del Pla d’Actuació, han estat desestimades en la seva totalitat, o al
menys això es desprèn de la resposta del 7 de maig de 2007, adreçada per part
de la Directora General de Qualitat Ambiental, Sra, Maria Comellas. En concret,
les 30 planes d’al·legacions han estat contestades amb una notificació de poc
més d’un plana, en la qual es dona justificació al redactat inicial del Pla i
es deixa de banda qualsevol de les propostes degudament argumentades per EdC.
No acabem d’entendre perquè la
DGQA, organisme adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge, actua
d’aquesta manera tan poc conseqüent i donant l’esquena als ciutadans que
defensem els interessos generals, i que volem participar de forma constructiva
en aquells processos normatius en els que se’ns demana opinió. Sembla que el
Departament de Medi Ambient i Habitatge i alguns dels seus organismes (Agència
de Residus de Catalunya, Direcció General de Qualitat Ambiental) defensen els
mateixos interessos que el Departament d’Indústria, és a dir, potenciar el desenvolupament industrial i els guanys
econòmics que se’n deriven (per a uns pocs, això sí).
Demanem més coherència i valentia als dirigents polítics del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, i que vetllin
per la salut de la ciutadania per sobre dels interessos particulars de
certs grups de pressió, que únicament segueixen criteris especulatius. No n’hi
ha prou amb redactar un Pla d’Actuació perquè en moltes localitats de Catalunya
s’hagin superat any rera any els llindars de contaminació, sinó que cal anar
més enllà per a que aquestes superacions i d’altres que el Pla no contempla s’evitin molt abans de que
s’esgoti la legislació ambiental. Diríem, doncs, que la legislació per a la
protecció de la salut del ciutadà i el medi ambient és insuficient i es troba condemnada al fracàs.
Per tant, Sra. Comellas, si vostè
diu que les nostres propostes no són
objecte del Pla d’Actuació vigent i que s’haurien
de vehicular mitjançant procediments establerts per la normativa, nosaltres
li diem que faci complir la normativa,
que l’ampliï, que sancioni a les indústries que superen els llindars permesos,
que derogui autoritzacions ambientals en cas d’incompliments flagrants o
accidents greus, que obligui formalment a les indústries a presentar Plans de
reducció d’emissions, que obligui a les indústries a restituir aquells elements
obsolets, que demostri que els sòls de Catalunya no estan contaminats per l’activitat
industrial i urbana, que demostri que
les sinèrgies entre diferents contaminants no existeixen o que la validació estadística de les dades
d’immissió i emissió es prou consistent com per dir sense ambigüitats que
s’està complint la normativa ambiental. El pes de la prova recau sobre el seu Departament, Sra. Comelles, no sobre la
participació ciutadana.
També volem fer una demanda al
Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Sr. Francesc Baltasar i Albesa, com a
màxim responsable polític en matèria ambiental a Catalunya. La demanda
consisteix en posar en pràctica el concepte de transversalitat dins del Departament de Medi Ambient, i evitar la
pràctica habitual de que cada Direcció General o Departament espolsi les puces
a un altre organisme públic, sense acabar mai de decidir el que és millor per
al nostre territori i per als ciutadans que hi vivim. No té sentit que la
Direcció General de Qualitat Ambiental redacti un Pla d’Actuació sense tenir a
les mans un estudi epidemiològic previ, seriós i rigorós sobre l’estat sanitari
a les zones afectades pel Pla de les ZPEAA. I els models de dispersió de contaminants que
sovint compten amb l’aval de les Universitats públiques catalanes, a través
d’estudis que paguen les mateixes indústries contaminants? Com és que després
aquests models acaben fracassant? No serà que són models parcials, i que no
tenen en compte els impactes acumulatius al territori? Perquè el Departament de
Medi Ambient obvia el que és evident? On són les respostes que falten?
Demanem, a més, al Sr. Baltasar
que es comenci d’una vegada a aplicar
polítiques preventives en matèria ambiental, i que no seguim a cavall de
les polítiques de fets consumats o de desastres sanitaris i ambientals. Si en
el seu dia es va redactar un decret per a declarar les Zones de Protecció
Especial de l’Ambient Atmosfèric, per la mateixa raó es podria haver redactat
un decret per a declarar les Zones de Risc Especial de l’Ambient Atmosfèric,
amb les corresponents mesures preventives “a priori” per a evitar que s’arribin
a les superacions dels llindars. Fixi’s, Sr. Baltasar, que la feina a fer serà
la mateixa (o major), i consistirà en imposar mesures a les indústries i al
trànsit per a contaminar menys, i de retruc augmentar les partides a la Sanitat
pública per a tractar a les víctimes directes i indirectes de la contaminació.
No seria més lògic, prudent i barat imposar
aquestes mesures abans de posar en perill a la població de les zones de
risc?
Ara el mal ja està fet, els
llindars LEGALS s’han superat durant molts anys, el Pla d’Actuació està en
marxa i hi ha moltes persones afectades per malalties cardiorespiratòries. I no
ens digueu que això és alarmisme.
L´únic que demanem es previsió,
anticipació i valentia política!
