Penjat el 29 d'octubre de 2007, per ecologistes
GEPEC-EdC estrenava l’any 2007 amb un comunicat de premsa sobre un vessament de cru de REPSOL a la monoboia. No ha passat ni un any, i l’accident s’ha tornat a repetir amb conseqüències dramàtiques per al medi ambient i per alguns sectors que depenen d’un mar i una platja NETS.
Constatem amb tristesa que la negligència i manca de respecte vers el medi ambient de l’empresa REPSOL han convertit els accidents químics en un fet habitual, i fins i tot en una manera de treballar i entendre el negoci del refinament de petroli. No entenem perquè una empresa que patrocina les festes de la ciutat de Tarragona no és capaç d’invertir un sol euro en seguretat i millores ambientals que evitin el desastre, any rera any. Si més no, aquest cop no hi ha dubte sobre l’autoria dels fets, i no com en altres casos de contaminació per hidrocarburs, tant al riu Francolí com a les platges de la Costa Daurada, en els que els principals sospitosos s’acaben sempre espolsant les puces.
Les dades no quadren. Un vessament de cru de 500 litres (equivalent a tres banyeres), en una situació meteorològica favorable com la que estem tenint i en un entorn costaner molt accessible, s’haurien d’haver pogut contenir amb extrema facilitat. No entenem perquè els famosos vaixells “Pelícan” de l’Agència Catalana de l’Aigua no han fet la seva feina, i encara menys entenem que s’hagi pogut estendre la taca i arribar a la costa. Estimem que la quantitat real pot trobar-se al voltant de 5.000 o 10.000 litres, i creiem que el cru dispersat podria arribar en pocs dies a les platges de Salou i Cambrils en una forma menys visible que el txapapote, però igual de contaminant.
Ha estat efectiu al CAMCAT? Evidentment, NO.
Era previsible el vessament? Lamentablement, SÍ.
Els accidents a la monoboia de REPSOL (o incidents com diu qui vol treure importància als fets) són molt més freqüents del que el ciutadà podria pensar. La monoboia i el seu sistema de conduccions associades esdevenen un sistema de transvasament de cru i d’altres hidrocarburs que no ofereix prou garanties, ni ambientals ni tècniques. Aquesta disfunció operativa es tradueix en una multitud de petits vessaments al llarg de l’any, que ni tan sols són comunicats a les autoritats competents en matèria de medi ambient i seguretat. I és clar, el gran vessament s’acaba produint tard o d’hora.
Dispersió no es solució: cal PREVENCIÓ.
La dispersió del cru abocat no esdevé una solució, sinó que és una simple operació de “maquillatge ambiental”. Dispersar un contaminant no vol dir res més que canviar-lo de forma i amagar el seu aspecte real de taca contaminant per convertir-lo en una substància dissolta o precipitat contaminant. Entenem i compartim la preocupació dels pescadors pels efectes del vessament en el medi costaner, i més si tenim en compte que la “dispersió” pot acabar afectant caladors propers o refugis de pesca com els prats de posidònia de Cambrils i l’Ametlla. La solució al vessament de cru és, justament, evitar que passi, i això s’anomena PREVENCIÓ i s’hi arriba mitjançant INVERSIÓ EN SEGURETAT I PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.
No hi ha cap excusa que justifiqui el que ha passat, i seguirà passant si les Administracions actuants no fan bé la feina. No n’hi ha prou amb obrir un expedient, Sr. Delegat del Govern. Cal actuar amb fermesa i exigir als directius d’aquesta empresa que es posin al dia en matèria de seguretat i medi ambient. Des de GEPEC-EdC ho venim avisant des de fa molts anys: REPSOL té unes instal·lacions obsoletes e insegures. Volem fer una crida al Sr. Sabaté per a que pressioni al Departament de Medi Ambient i Habitatge, i especialment a la Direcció General de Qualitat Ambiental, per a que les autoritzacions ambientals de les empreses contaminants del Camp siguin molt més restrictives. Fora convenient que el pacte entre el Departament de Medi Ambient i l’AEQT fos revisat a la baixa. I també veure que li falla al CAMCAT.
De res serveix tenir un Pla Director de la Indústria i del Turisme, o un Pla Estratègic de la Mesa Socioeconòmica del Camp, si qui ha de fer la feina no la fa ben feta. La Costa Daurada no té perquè ser una Bahia de Cadis o una Costa da Morte: AQUÍ NO VOLEM TXAPAPOTE!
Penjat el 29 d'octubre de 2007
