Penjat el 9 de novembre de 2007
Penjat el 9 de novembre de 2007, per ecologistes
Les entitats conservacionistes SEO/BirdLife i GEPEC-EdC presenten al.legacions a l’expedient d’aprovació provisional de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental: «Autovia A-7 Tram: Castelló-L’Hospitalet de L’Infant. Subtram: La Jana-El Perelló. Nova alternativa San Rafel del Ríu-El Perelló». Clau EI.1-E-143.A.
El projecte afecta una una Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA)
El projecte “Autovia A-7. Tram: Castelló-L’Hospitalet de l’Infant. Subtram: La Jana-El Perelló “ EI.1.E-143, que es vol construir des de la comarca de la Plana (Castelló) fins al Baix Ebre, suposa al seu pas per la comarca del Montsià l’afecció directa i molt greu a una Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) on hi nidifica l’esparver cendrós (Circus pygargus). La zona ha estat designada ZEPA, con a espai Natura 2000 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOCG 4735) al setembre de 2006. Es tracta de la ZEPA ES140013 “Secans de Montsià”.
El present projecte fracciona l’hàbitat de l’espècie i posa en risc la segona població d’esparver cendrós més important de Catalunya i que encara cria en ambients naturals, essent possiblement la darrera població que podria permetre una recuperació natural de l’espècie.
Aquesta espècie s’alimenta bàsicament de rosegadors, invertebrats i petits ocells que crien al terra. Caça volant baix a escassos metres del terra, de manera que quan localitza la presa es deixa caure al damunt per atrapar-la. La seva dieta fa que pugui esdevenir un excel·lent controlador natural de les poblacions de ratolins i talpons, exercint així un paper molt beneficiós per als cultius, sobretot en el cas dels camps de cereal. Esdevé així un excel·lent aliat del pagesos.
Les problemàtiques de conservació amb les que es troba aquesta espècie al Montsià són de tipologia diferent a les de les seves poblacions a Lleida, per bé que hi trobem punt coincidents, com ara la pèrdua de l’hàbitat. Així doncs, en aquesta comarca, l’espècie ha vist disminuïdes les seves àrees de campeig degut a la degradació de màquies com a conseqüència de roturacions del terreny per a la implantació de cítrics. Aquest creixent mercat està provocant també la transformació de cultius tradicionals de secà d’oliveres centenàries i ametllers, per tal d’implantar-hi tarongers i altres cítrics.
No podem acceptar de cap manera la destrucció de l’hàbitat natural d’una espècie protegida, i molt menys si hi han alternatives del tot viables, més eco-sostenibles i més respectuoses amb el medi natural que forma part del nostre patrimoni. Cal deixar molt clar que en cas de prosperar aquest projecte des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya i SEO/BirdLife es denunciarà a Europa la vulneració d’un espai protegit si el projecte tira endavant.
El projecte afecta el corredor biològic del Barranc de la Galera
El traçat de l’autovia al seu pas pel terme municipal de Masdenverge travessa i transcorre llargament en paral·lel al corredor biològic del Barranc de la Galera.
El corredor biològic del Barranc de la Galera està protegit per la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, pel Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), pel Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre, pel Consorci Lidebre (grup LEADER) format per l’IDECE, està declarat espai de "protecció especial" segons acord de Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre i catalogat d’interès turístic pel plenari del CITI.
El projecte te insuficients mesures de correcció de l’impacte ambiental
Ell projecte no te un disseny estricte i generós de mesures de correcció de l’impacte ambiental, tals com (entre altres): el transplantament ex situ d’oliveres i garrofers afectats, els passos de fauna ben dissenyats, els passos de drenatges i barrancs ben dissenyats, tenint en compte les dades hidrològiques de la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del Barranc de la Galera i la reposició dels elements de pedra seca destruïts: barraques de pedra seca, cocons, valones…
El projecte te insuficients mesures correctores d’impactes sobre la vegetació
No es considera el transplantament i reposició d’exemplars d’oliver, garrofer. Sí el cas del margalló, no es contempla la restauració dels marges de rieres i barrancs amb vegetació autòctona (Nerium olender, Myrtus communis, Salix eleagnos, Tamarix sp., entre altres), no es contempla la utilització d’ecotips locals per a la revegetació de l’obra.
El projecte te mancances greus en les mesures correctores d’impactes sobre la fauna
A més a més de la gravíssima afectació a la ZEPA de l’Esparver Cendrós, en el projecte no es contempla cap mesura correctora com la paralització de voladures en la temporada crítica per la reproducció de les aus de la zona afectada pel traçat i la no utilització d’aquesta àrea per activitats auxiliars a l’obra (abocadors, abassegaments de materials, préstecs i circulació de maquinària, etc…) perquè no hi ha un estudi amb detall de l’avifauna on es descrigui amb detall la seva afectació.
Hi han alternatives molt més eco-sostenibles
És inconcebible que es promogui per part de l’Administració una de les pitjors opcions de traçat mediambientalment parlant.
Al nostre entendre, molt menys impactant seria el desdoblament de la N-340.
Una millor alternativa és alliberar els peatges de l’Autopista AP-7, convertint-la en gratuïta, com ho són totes les vies de la resta d’Espanya, doncs aquesta està infrautilitzada, i més que ho estarà si es fa l’autovia que es pretén.
Si això no fos possible, un traçat lògic passaria pegat a la mateixa autopista AP-7, entre la Serra del Godall i la Serra del Montsià, com a calçada lateral, en un tram on mai es plantejarà una ampliació a tres carrils de l’autopista donada l’absència de peatges i el relativament baix volum de trànsit.
Pensem que no té cap sentit fer mal a la vegetació, a la fauna, al valuós paisatge i als elements de l’arquitectura tradicional per a triplicar vies de comunicació enlloc de millorar o utilitzar el traçat de les que ja existeixen, malbaratant recursos econòmics que poden ser emprats en altres necessitats del propi territori, com el propi desenvolupament rural sostenible.
No acceptem, però, cap proposta que signifiqui esquarterar la plana de La Galera que, actualment, es un impressionant connector entre la serra del Montsià i els Ports, només dividit pel canal Xerta-Sénia i per carreteres relativament menors.
Se segueixen prioritzant, en aquest projecte, els criteris economicistes i uniformitzadors i no es tenen en compte les particularitats i riqueses paisatgístiques, de biodiversitat i els valors patrimonials d’un territori, que en definitiva és lo que li dona personalitat i un valor afegit respecte altres indrets.
Peticions
Les entitats conservacionistes SEO/BirdLife i GEPEC-EdC hem demanat:
Que es desestimi el projecte «Autovia A-7 Tram: Castelló-L’Hospitalet de L’Infant. Subtram: La Jana-El Perelló. Nova alternativa San Rafel del Ríu-El Perelló». Clau EI.1-E-143.A.
Que en el seu lloc es redacti un nou projecte més eco-sostenible i respectuós amb el fabulós patrimoni natural, mediambiental, històric, cultural i paisatgístic de les Terres de l’Ebre afectades .
