Penjat el 23 de novembre de 2007
Penjat el 23 de novembre de 2007, per ecologistes
Respecte a l’article publicat a El Punt el dia 22 de Novembre de 2007, on el portaveu de Repsol-YPF declara que només hi ha hagut dos vessaments a mar en els darrers cinc anys, GEPEC-EdC vol manifestar el seu desacord i provar sense paliatius que això no és cert.
Més enllà de l’argumentació demagògica de parlar de “incidències menors” i de “afectació al medi”, el nombre d’accidents greus protagonitzats per aquesta empresa i que han originat vessaments d’hidrocarburs a la Costa Daurada no són dos com proposa REPSOL-YPF, sinó QUATRE en els darrers cinc anys (2002-2007). I si ens remuntem a l’any 2001, el nombre de vessaments importants passa a ser de cinc:
– 2001 (27 de Juliol) Vessament originat pel vaixell Tromso-Trust a la monoboia de descàrrega de Repsol. Les platges de Salou, Vilaseca i Cambrils es van contaminar per un vessament de petroli procedent del buc de bandera liberiana "Tromso-Trust". Es van recollir un total de 4 tones de petroli decantat.
– 2002 (11 de març) Fuita en una plataforma de Repsol a Tarragona (plataforma Actínia), de 4.000 litres de cru, que va originar una taca de set quilòmetres prop de les platges de Salou i Cambrils.
– 2007 (5 de Gener) Vessament del vaixell de bandera noruega Sks Tana a la monoboia de Repsol i que segons l’Estat va vessar 30.000 litres de cru.
– 2007 (29 de Gener) A la plataforma est del pantalà, es van vessar 25 litres de fuel arran de la pujada de nivell del col·lector de drenatge.
– 2007 (23 d’Octubre) Vessament de cru a la monoboia per accident del petroler mexicà Majestic, reconegut per Repsol inicialment en 470 litres, que han passat a 1.500 litres el 22 de Novembre segons reconeix ara Repsol (pendent de l’estimació que en faci l’Estat, que serà a l’alça). L’extensió de la taca va ser de 3 quilòmetres de llarg per 2 quilòmetres d’ample i que va arribar a la platja de La Pineda.
Quan REPSOL-YPF parla de “incidències menors” no entenem ben bé a que es refereix, i pensem que és un simple recurs lingüístic per evitar el terme real que seria el d’emissions difoses. Aquestes emissions, tot i que de forma individual puguin suposar quantitats “menors”, s’han de valorar en conjunt, però com la seva notificació a les autoritats ambientals no acostuma a tenir lloc (“ulls que no hi veuen…”), resulta que sumen ZERO i que no afecten al medi. Fals.
Tant les emissions difoses com els grans vessaments tenen una incidència real al medi, que sovint no s’arriba a quantificar per manca d’avaluació de danys al medi i per la precarietat dels mitjans d’inspecció de l’administració. A això hi hem d’afegir que els mitjans emprats, tant per Repsol-YPF com per l’ACA com per Marina Mercante com per la Dirección General de Costas, per a combatre l’episodi contaminant es limiten a una dispersió física de l’hidrocarbur al medi marí. Per tant, la contaminació produïda i el seu efecte real sobre el medi queden amagades en no poder quantificar ni delimitar amb precisió l’abast real del vessament i els seus efectes sobre l’ecosistema.
L’equivalent en una escala reduïda seria el mateix que vessar oli en un llac, i en comptes d’extreure’l i gestionar-lo com a residu contaminant, la forma “oficial” d’eliminar la taca consisteix en afegir-hi sabó per dissoldre-la o remenar l’aigua per a que les gotes d’oli es facin tan petites que no es veuen. Però hi són, i fan mal.
Demanem a REPSOL-YPF que, com a mínim i sense perjudici d’invertir molt més en seguretat i protecció del medi ambient, no amagui allò que es demostrable i que està a les hemeroteques i als arxius d’accés públic de l’administració.
Per altra banda ens agradaria veure com la “Ley de Responsabilidad Medioambiental” aprovada el dia 23 d’Octubre de 2007 (casualitats de la vida, el mateix dia del darrer vessament a la monoboia), esdevé un instrument legal eficaç, no sols com a eina de sanció sinó com a esperó preventiu per aquelles empreses que, com Repsol, han contaminat durant dècades a tort i a dret sense compensar els danys ambientals, econòmics i sanitaris que han produït al Camp de Tarragona i a la Costa Daurada.
