GEPEC-EdC ha presentat 62 planes de suggeriments al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

Penjat el 12 de desembre de 2007, per ecologistes

Dins del tràmit preceptiu de consulta i participació ciutadana del Pla Territorial Parcial de Camp de Tarragona, GEPEC-EdC ha elaborat un plec de suggeriments, alguns propis i altres provinents d’entitats, col·lectiu o particulars que han volgut aportar la seva visió al planejament d’espais, infrastructures i urbanisme del Camp.

Resulta complicat resumir les nombroses aportacions que hem recollit en el document tramès al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, així que detallarem quines han estat les línies generals del posicionament de GEPEC-EdC sobre el Pla:

–          Preservació i integració de l’Anella Verda del litoral tarragoní amb l’interior, a través dels boscos de La Secuita, Perafort, Garidells, i arribant a la plana agroforestal del Pla de Santa Maria i l’Alió, conformant un espai natural integrat dins de les Terres del Gaià, que permet la connectivitat biològica del Baix Francolí i el Baix Gaià.

–          Replantejament d’algunes infrastructures viàries innecessàries, inadequades o amb un traçat insostenible, com és el cas de l’A-27, la C-17, la C-37, i algunes carreteres d’àmbit local o comarcal. Es dona el cas que la justificació que es dona a aquestes actuacions des del Pla es troba en molts casos condicionada per l’existència d’antics projectes actualment en fase d’execució, i per tant el Pla no actua com a instrument de planejament efectiu i coherent sinó més aviat com un simple Pla d’ordenació de “fets consumats”.

–          Quant a les línies ferroviàries constatem la necessitat d’enfortir i potenciar les ja existents, i donar cos a un servei de rodalies que permetés una mobilitat eficient als habitants del Camp. Constatem les deficiències actuals en el servei públic de transport col·lectiu, no només amb tren sinó també amb autobusos, i suggerim un enfoc més sostenible en la integració de l’AVE amb la resta de xarxes públiques de transport.

–          Sobre els usos del sòl, volem posar en evidència i així ho hem fet saber al DPTOP que la terminologia emprada al Pla resulta sovint confusa i fins i tot malintencionada. Conceptes com “protecció preventiva” o “potencial interès estratègic” deixen un marge massa ample al planejament urbanístic municipal, que serà el que en darrer terme decideixi com s’ha de gestionar el territori. Pensem que un Pla Territorial Parcial s’ha de redactar amb una visió molt més precisa i transversal d’allò que des dels Plans Sectorials o el Plans Municipals puguin establir en un futur proper.

–          També incidim en que alguns aspectes ambientals del Pla s’han de desenvolupar de forma més completa i detallada, molt més enllà de criteris merament paisatgístics. Cal que l’informe de sostenibilitat ambiental faci una anàlisi detallada del Pla, amb propostes alternatives, que contempli aspectes fonamentals a mig-llarg termini com són la inundabilitat, el risc geològic, el risc químic, la fertilitat del sòl, la connectivitat biològica, etc…

–          Per últim, i ja des del posicionament territorial, hem donat protagonisme a certes actuacions urbanístiques que han amenaçat i segueixen amenaçant el desenvolupament territorial sostenible i respectuós amb el medi ambient. Entre aquests hi destaquem els POUM de Tarragona, Querol, Vespella i Renau, el Pla de Ports, el PITC, i les afectacions viàries a la Vall del Francolí.

La proposta general de l’avantprojecte del Pla és més conservadora que altres figures anteriors de planejament territorial, però cal tenir en compte que esdevé obsoleta en quant continua amb la visió “desarrollista” avui dia ja fora de context si observem les greus conseqüències ambientals, econòmiques i socials que s’estan fent paleses i que aniran en augment si no es canvia el model (destrucció de la costa, manca d’aigua, pol·lució, fragmentació i desequilibri territorial, canvi climàtic, etc…). Seria fonamental que el text definitiu recollís la idea de contenir el creixement enlloc de moderar-lo, i que potenciés l’estalvi, l’eficiència, la racionalitat i l’autoabastament, conceptes complementaris a un planejament sostenible i harmoniós.

Esperem i desitgem que l’esforç ingent que estem fent petites entitats i col·lectius del territori per a fer aportacions en positiu i amb alternatives viables, sigui tingut en compte per l’equip de redactors del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i ajudi a arribar a un Camp amb menys agressions ambientals i on el planejament territorial comenci a abandonar el model franquista de desenvolupament urbanístic.