Penjat el 19 de desembre de 2007, per ecologistes
GEPEC-EdC ha decidit enviar a tots els partits polítics de l’ajuntament de Reus una sol·licitud perquè els projectes urbanitzadors que fins ara circulen per convertir els antics solars de RENFE a la zona nord de la ciutat en infraestructures urbanes o àrees residencials siguin modificats per obtenir una zona verda equiparable a la del parc de Sant Jordi.
Al GEPEC ja n’estem tips que tots els projectes de ciutat d’aquest ajuntament només tinguin relació amb el ciment i l’asfalt, el comerç, el negoci, la indústria, el creixement residencial o les infraestructures. Des de fa dècades, Reus ha anat creixent cap a la perifèria ocupant centenars d’hectàrees de zones rústiques per a la construcció de nous barris, nous polígons industrials, noves autovies … Tota aquesta ingent pèrdua de sòl agrícola, arbrat i paisatge no s’ha vist compensada en absolut per la creació de zones verdes assequibles als ciutadans, amb la dimensió i la qualitat que exigeix un creixement urbanístic tan desaforat. Una zona verda de qualitat ha de tenir algunes propietats i capacitats bàsiques: la d’aïllar els ciutadans que hi van del brogit urbà circumdant; la de poder fer caminades, curses, bicicleta o gimnàstica sense que uns es facin nosa als altres; la de crear una bellesa natural que permeti a les persones gaudir d’un temps de tranquil·litat, de fragància, de contemplació, de trepig de terra; la de contemplar ocells diversos, flora autòctona i exòtica, fruits i baies, fulles per terra, colors a la tardor; la de fàcil accessibilitat, sense cotxe, amb una caminada discreta, amb bicicleta, amb transport públic; la d’un bon equip de jardineria i de vigilància que tingui cura de la zona verda i eviti les bretolades.
¿O és que no tenim dret els ciutadans que paguem a Reus els nostres impostos a gaudir d’aquests espais i no haver d’agafar el cotxe per gaudir-los als pobles del voltant? ¿O és que els nostres impostos només han de servir per augmentar l’espai edificat, fomentar el negoci, ampliar depuradores, tecnificar la recollida de brossa, fomentar l’oci nocturn, afavorir Tecnoparcs i Metrovacesas, crear aparcaments, projectar noves variants, circumval·lacions i tramvies, gestionar hòldings empresarials, modernitzar equipaments culturals, museus, biblioteques, fires, aeroports …? Tot, tot important. Tot, tot necessari. ¿Però –insistim- potser no tenim també dret els ciutadans a gaudir de la solitud, del silenci i de la tremolor de les fulles que cauen d’un arbre? O no en tenim perquè no generem negoci i l’alcalde només té interès per allò que mou la pela?
La filosofia de l’ajuntament sobre les zones verdes ha seguit cinc directrius:
a) La formació de petites illes de verd enmig dels edificis nous, sempre sota la despesa empresarial i sense que l’ajuntament hagi invertit ni un euro. Aquests miniparcs no tenen la qualificació de Zona Verda ni tan sols per a la pròpia Agenda 21 aprovada per l’ajuntament de Reus, ja que es tracta de places dures, amb més del 50 % de ciment, ornades amb uns pocs arbres i una mica de gespa deteriorada. La seva funció pot servir per posar les taules dels bars propers, per a l’oci de la quitxalla de la zona o per portar els gossos a fer les seves necessitats. Poca cosa més. Més grotesc encara: alguns espais verds que quedaven al centre de Reus, alguns d’ells ben arbrats, com l’antiga plaça de la Llibertat, s’han reconvertit en pàrkings subterranis i la seva superfície en un mar de ciment, que assoleix a l’estiu temperatures de desmai.
b) L’habilitació de zones verdes perifèriques totalment allunyades del centre urbà, arraconades i perdudes de la mà de Déu, amb plantacions vegetals esquifides i residuals, una mena de torna dels projectes urbanístics, industrials, residencials o d’equipaments que es fan a la vora, i a les quals no acudeixen els ciutadans ni lligats a un carro de tortura. Un exemple clarivident en seria el sempre futurible parc del Roquís.
c) La minuciositat, l’amor i el disseny exquisit amb què es té cura de les rotondes i dels laterals viaris: Una hàbil enganyifa per impressionar als visitants, futurs compradors i gent de negoci. Podem dir sense embuts que si avui en dia els ciutadans de Reus volen gaudir d’uns jardins dignes, el millor que poden fer és pujar-se al cotxe i anar fent la circumval·lació de la ciutat. Si tot el territori ocupat per rotondes i laterals ajardinats s’hagués compactat i situat en un punt únic de la ciutat, ara tindríem el millor parc de Catalunya.
d) El foment d’una propaganda d’un cinisme vergonyós que podria fer creure a qualsevol que no visqui a Reus que aquesta ciutat és el París espanyol. La revista municipal EL MERCADAL de maig de 2006 deia que Reus tenia més de 65 hectàrees de zones verdes urbanes. Això representa, per a qui no entén de números, 65 superfícies equivalents a l’espai inferior del Camp del Barça, 65 vegades 100 metres de llarg per cent metres d’ample!!! Estan de broma els de l’ajuntament o senzillament volen prendre’ns el pèl als ciutadans?
e) La Zona Verda Virtual: Aquesta nova, brillant i imaginativa idea de l’ajuntament pot ésser la solució del futur: la gespa artificial. Ja s’ha començat a instal·lar en alguns equipaments i en alguns camps exteriors de l’estadi municipal. Es podria seguir potser amb la Plaça de la Llibertat. I acabar finalment amb el parc de Sant Jordi. L’estalvi econòmic seria important i dubtem que l’Agenda 21 en faci cap referència, per la qual cosa podrien colar perfectament com a zones verdes. I a més, estalviaríem aigua.
CONCLUSIÓ: Les zones verdes permeten als ciutadans el contacte vivificant amb la natura, els permeten fer exercici físic sa sense jugar-se la vida entremig dels cotxes i sense haver de respirar els seus fums contaminants, donen als seus usuaris uns millors índexs de salut i menys propensió a les malalties (hi ha estudis explícits sobre el tema), redueixen de forma significativa els nivells d’ansietat i d’angoixa que crea el contacte continuat amb el soroll, el trànsit i els estímuls artificials de la ciutat. Els ciutadans de Reus ens mereixem un altre model de ciutat. Volem zones verdes de qualitat! Comencem per exigir els antics solars de RENFE. Però només serà el començament!
Per tot l’anterior hem formulat als grups municipals de l’ajuntament de Reus un seguit de consideracions a través d’una carta que es pot consultar a l’adreça següent:
Penjat el 19 de desembre de 2007
