Penjat el 20 de desembre de 2007, per ecologistes
No ho diem només GEPEC-EdC sinó també una bona part dels habitants de l’Espluga i la pròpia Agència Catalana de l’Aigua, que al 2005 va redactar un informe on es detallen un seguit de propostes d’actuació que permetrien al municipi abastar-se de recursos propis i no patir restriccions en període de sequera. Informe que sistemàticament ha estat desobeït i silenciat per l’equip de govern de l’ajuntament de l’Espluga que d’una forma innecessària ha provocat mediàticament una crisi de subministrament per a justificar la seva aspiració.
Les solucions al problema de l’aigua a l’Espluga passen per solucions tècnicament simples i econòmicament viables, sense haver de recórrer al CAT. De fet, l’ampliació de la concessió al CAT només respon a l’ambició de l’actual equip de govern per conjugar els interessos econòmics i polítics derivats de la futura construcció d’un polígon industrial i de futures urbanitzacions al terme. És també una solució que atempta contra els criteris de la Nova Cultura de l’Aigua.
Sense cap mena d’ambigüitat, l’estudi fet per l’Agència Catalana de l’Aigua al Setembre del 2005 estableix l’ampliació de la concessió amb el CAT com la proposta més cara, tant a nivell de costos d’inversió com d’explotació i manteniment. L’informe també afirma que la qualitat organolèptica de l’aigua del CAT pot ser inferior a la de les altres dues alternatives, consistents en:
L’alternativa econòmicament més viable és la connexió a pous privats, que a més aprofitaria els recursos locals de la zona i tindria un menor termini d’execució de les obres (sis mesos). Tanmateix, aquesta solució es topa amb un pas previ que l’Ajuntament hauria de superar si hi hagués prou voluntat política, i que consistiria en arribar a un acord amb els propietaris dels pous.
Els pous en qüestió es trobarien en tres àmbits diferents, segons el seu destí, i suposarien un increment previst de 450 m3/dia:
– Abastament de l’empresa CUNICARN, que té previst un consum de 150 m3 (una tercera part de l’increment) . Els pous es troben entre la N-240 i l’autopista, molt a prop de l’empresa i amb un cabal suficient. També hi ha l’opció de construir un nou pou que captés directament de l’aqüífer superficial del Francolí.
– Abastament per al futur polígon industrial i les indústries actuals, que té previst un increment de 100 m3/dia (un 22% de l’increment, que sumat al de CUNICARN suposa ni més ni menys que la meitat del total). Per a aquest destí l’ACA preveu la connexió amb els pous de la Granja de les Comes i el pou de la Batalla, que conjuntament no arriben a cobrir ni la meitat de la demanda industrial prevista. Aquesta seria la justificació real per a la connexió al CAT que implora l’alcalde, i que no té a veure amb un problema real d’abastament al municipi sinó amb interessos particulars.
– Abastament per consum domèstic, amb un increment previst en 200 m3/dia, que es podria satisfer amb les aportacions dels pous de La Josa, Nicolau i Parra, molt propers i amb cabals similars. Es dona el fet que el casal del poble té un pou propi amb excedents, que s’ha aprofitat històricament, i que pot aportar un cabal mitjà de 25 m3/hora: Una situació idèntica té lloc amb el pou de l’alberg, capaç d’aportar un mínim de 100 m3/dia sense problemes. Hi ha altres pous privats susceptibles de ser aprofitats, com el de la Granja Sant Ramon, i fins i tot es preveu la construcció d’un nou pou que seria de titularitat municipal, a prop del pou de la Biela.
Resulta evident que l’alternativa dels pous és una opció factible i que si es combina amb l’opció de les basses d’emmagatzematge suposaria el fi de les restriccions d’aigua a l’Espluga. Cal advertir, però, de les intencions del consistori de crear una bassa a l’interior de la Cova de la Font Major (de fet ja n’hi havia una que va quedar destruïda per la pròpia pressió de l’aqüífer als aiguats del 1994). Creiem que no hi ha cap necessitat d’intervenir a l’interior de la cova i defensem fermament que la construcció de basses ha de ser a la superfície del municipi, que té prou espais per a encabir una o vàries instal·lacions d’emmagatzematge d’aigua. Els impactes ambientals que s’ocasionen a la Cova de la Font Major son greus.
De fet, l’informe de l’ACA dictamina que la construcció de basses suposaria uns costos d’explotació baixos i que la seva afectació a terrenys privats seria mínima o nul·la. La solució passaria per instal·lar una bassa al costat del dipòsit de Sant Miquel, amb una capacitat de 115.000 m3 (existeix un projecte fet, des de l’any 1998). En períodes de sequera la bassa s’abastaria amb l’aigua provinent de les Cent Fonts, deixant un cabal circulant del 10% (per garantir la qualitat de l’aigua) i amb una capacitat útil resultant de 40.000 m3. Per a una major garantia, l’ACA proposa que bassa s’ompli a l’hivern des del pou de Sant Miquel, que suposaria un cabal emmagatzemat útil de 60.000 m3.
De tota manera, des de GEPEC-EdC creiem que l’increment previst en l’informe de l’ACA, no respon a criteris de sostenibilitat i que hauria de ser rebaixat substancialment. L’increment en el consum domèstic hauria de ser suficient per a superar els episodis actuals de restriccions, i els increments industrials en cap cas haurien de justificar-se per la connexió amb el CAT (actualment sota mínims) sinó per una garantia real de recursos propis del municipi.