Penjat el 22 de febrer de 2008, per ecologistes
GEPEC-EdC corrobora la denúncia pública feta recentment per Greenpeace sobre els impactes dels actuals emissaris submarins de l’AEQT i del projectat macroemissari que duplicarà la quantitat d’abocaments d’aigües residuals industrials altament contaminants.
GEPEC-EdC va presentar fa més d’un any un plec d’al·legacions adreçades al Director de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic de l’Agència Catalana de l’Aigua, Sr. Diego Moxó, que a dia d’avui no han rebut cap resposta. El contingut de les al·legacions, que es poden consultar íntegrament a la web del GEPEC (http://www.gepec.org/ftp/Emissari_conjunt_AEQT.pdf), posa de manifest la greu amenaça que suposarà la construcció d’un emissari conjunt per a l’ecosistema marí de la Costa Daurada i que afectarà també a la qualitat de les platges de Salou, Cambrils, Montroig i l’Hospitalet de l’Infant.
Les aigües residuals de l’AEQT, que ara sembla ser que es gestionen a través de la seva filial AITASA (Aigües Industrials de Tarragona), es depuren d’acord amb uns límits d’abocament molt laxes i que es varen fixar fa 13 anys a través d’un Conveni entre l’AEQT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. GEPEC-EdC ha denunciat en nombroses ocasions que els controls que s’han fet sobre els impactes dels abocaments industrials al medi costaner de la Badia de Tarragona són insuficients, els paràmetres analitzats són massa genèrics, i que no hi ha cap estudi rigorós i independentment que avaluï l’estat ecològic dels sediments marins i dels organismes bentònics que hi viuen.
Sospitem que la contaminació acumulada durant quaranta anys a la Badia de Tarragona pot ser de la mateixa magnitud que la produïda al pantà de Flix o al port de Sant Carles de la Ràpita, i tenim la absoluta seguretat que la construcció del nou emissari mobilitzarà una part dels sediments contaminats. A més, lluny de ser una solució ambientalment favorable, com defensa el Departament de Medi Ambient a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, el nou “macroemissari” està dissenyat per DUPLICAR la quantitat abocada pels vuit emissaris que vessen aigües residuals d’origen industrial a la Badia de Tarragona.
El nou punt d’abocament per al macroemissari es trobarà una mica més allunyat de la costa (a uns escassos 2 kms), però degut a l’elevada càrrega contaminant, a la combinació de multitud de substàncies tòxiques, i a l’augment de la quantitat total abocada (1000 litres cada segon), els efectes sobre el medi marí seran severs i evidents. Les corrents i els temporals de llevant faran que una bona part de la càrrega contaminant del macroemissari arribi a les badies i platges de la Costa Daurada i, lògicament, la qualitat de les seves aigües i la vida marina es veuran afectades. No compartim la teoria de la “dilució infinita” que argumenten l’AEQT i el Departament de Medi Ambient.
No compartim tampoc l’optimisme de l’Agència Catalana de l’Aigua vers la suposada inocuïtat del macroemissari, i no ens creiem ni una sola línia del Pla de Vigilància elaborat per una consultoria privada a encàrrec de l’AEQT ni ens creiem els resultats de la simulació informàtica dels fluxos marins que figura a l’estudi d’impacte ambiental de l’emissari.
Lamentem que, un cop més, la Direcció General de Qualitat Ambiental i l’Agència Catalana de l’Aigua es posin al servei dels interessos econòmics de l’AEQT i deixin en mans privades el control, la inspecció i el seguiment dels impactes contaminants sobre l’ecosistema costaner.
Lamentem també que l’Agència Catalana de l’Aigua no ens hagi notificat, com a part interessada reconeguda, l’anunci d’exposició pública del projecte de l’emissari per a la concessió del domini públic portuari, a instàncies de l’Autoritat Portuària de Tarragona i publicat al BOE 238 el 4/10/2007 (recordem que l’emissari conjunt forma part del projecte d’ampliació del Port de Tarragona i afectarà també l’espai natural protegit dels Prats de Cal·lípolis).
Penjat el 22 de febrer de 2008
