Penjat el 12 de març de 2008, per ecologistes
GEPEC-EdC va remetre el passat 28 de Febrer al Departament de Medi Ambient i al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, un escrit demanant-los que suspenguessin els respectius expedients administratius per no incórrer en prevaricació en concepte d’autors. S’ha imposat el que és de justícia i l’ACA ha portat el cas a Fiscalia.
La raó que van motivar a GEPEC-EdC a sol·licitar la suspensió dels expedients administratius oberts pel DMAH i pel DIUE es fonamenta en els clars indicis de que el vessament de fenols que va provocar l’empresa Repsol al riu Francolí incorria en un cas flagrant de delicte ecològic. En cas que cap d’aquests dos Departaments no hagués portat el cas a Fiscalia, GEPEC-EdC hauria pogut imputar-los un presumpte delicte de prevaricació, ja que en cas d’existir evidències irrefutables de delicte ambiental, la via penal té prioritat per sobre de la via administrativa.
Val a dir que la via administrativa acostuma a ser el procediment d’ofici en el cas de contaminació industrial, i sovint acaba en una mera sanció administrativa que els responsables acaben pagant alegrement sense cap més responsabilitat derivada de la seva mala praxis o dels seus habituals i recurrents “accidents químics”. En molts altres casos la via administrativa no arriba ni tan sols a la sanció, i es concreta a través de requeriments o amonestacions per part dels organismes competents en matèria de medi ambient o seguretat industrial.
Aquesta “impunitat administrativa” ha estat denunciada en molts casos pel Fiscal de Medi Ambient de Catalunya, José Joaquín Pérez de Gregorio, que ha reiterat des de fa molts anys en les seves memòries anuals la més que habitual manca de denúncies penals i absència de col·laboració per part de l’administració ambiental de Catalunya. Textualment, en la memòria de l’any 2006 diu el següent:
“…el número de denuncias-tantos de culpa formuladas ante la Fiscalía por otros Organismos del Departament de Medi Ambient (Agència Catalana de l´Aigüa, Agència Catalana de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental, etc.) se ha convertido casi en algo anecdótico (1 sola denuncia en todo el año), a lo que se une el que la misma ha sido archivada por no ser los hechos denunciados constitutivos de delito…”
Per altra banda, el Fiscal reconeix la magnífica tasca realitzada pel Cos d’Agents Rurals, tot i les dificultats que pateix aquest estament per a actuar com a Policia Judicial Mediambiental, a causa de la “al parecer incomprensible y reticente actitud de algunos de sus responsables políticos” (textualment manifestat pel Fiscal a la Memòria 2006 i referint-se a la Generalitat de Catalunya). Corroborem des de GEPEC-EdC els arguments del Fiscal, i manifestem un cop més el nostre suport incondicional al Cos d’Agents Rurals en la seva tasca.
Des de GEPEC-EdC ens satisfà que Medi Ambient prengui la iniciativa i recorri a la via penal quan es tracta de casos suficientment greus com per a motivar la resposta judicial als episodis de contaminació del medi ambient, i esperem que aquest procediment es converteixi en una pràctica en augment en comptes de l’habitual via administrativa.
Tot i el senyalat i independentment de la denúncia de l’ACA a Fiscalia, GEPEC-EdC ja té preparada la seva pròpia denúncia que s’afegirà als càrrecs imputables a Repsol en concepte de delicte ambiental, tal i com estableix el 325 del Codi Penal en concepte de protecció de la salut de les persones i el medi ambient, que es procedirà a presentar aquesta mateixa setmana.
Penjat el 12 de març de 2008
