Sobre l’Institut de Recerca de l’Energia a Catalunya

Penjat el 9 d'abril de 2008, per ecologistes

Sembla que finalment, després d’una llarga espera, el govern de Catalunya ha mogut fitxa en un tema capdal com el sector energètic després d’aprovar en el dia d’ahir la constitució del Centre de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC). Curiosament aquest anunci s’ha produït dies després de sortir a la llum pública els fets de l’escapament radioactiu de la central nuclear d’Ascó i no cal recordar que en el títol de la nota de premsa no ha destacat la creació del Centre en si mateixa si no que Tarragona tindrà una seu d’aquest centre de recerca.

Tot i que des de GEPEC-EdC felicitem al govern per l’iniciativa, cal fer esment que aquesta decisió s’ha dilatat molt en el temps. Tot va començar després del gran fiasco de la candidatura de Vandellòs com a seu de l’ITER, centre de recerca en fusió nuclear, quan el consell de ministres de competitivitat de la UE va apostar per la candidatura francesa al novembre de 2003. A canvi, Barcelona, no podia ser d’una altra manera, acolliria la seu de l’Agència Europea de Fusió. Posteriorment IC-V van demanar que els diners que l’Estat volia invertir a l’ITER es destinessin a la investigació en energies renovables i va presentar una moció al Parlament de Catalunya per demanar la creació del Centre de Recerca d’Energies Renovables de Catalunya a Vandellòs. Aquesta moció va ser aprovada el 14 d’abril de 2004 per unanimitat de tots els partits polítics amb representació al Parlament. El Pacte del Tinell també ho contempla i diu textualment “…el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs” (Capítol 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica; pàg. 89 del Pla de Govern 2004-2007). Mentre tot això passava, l’empresa Gas Natural i l’Ajuntament de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant perfilaven el projecte de Central Tèrmica de cicle Combinat de  800MW, projecte que va rebre el darrer permís supramunicipal a finals de setembre de 2004 de la mà del llavors ministre d’Indústria, José Montilla. Aquesta Central  tèrmica no utilitza energia neta i és altament contaminant.
 

Per altra banda, un aspecte de la nota de premsa oficial que crida l’atenció és el nom de l’Institut, en el qual no es fa un esment explícit a les energies renovables si no exclusivament a l’àmbit energètic. Per tant, ni Vandellòs tindrà el Centre ni aquest serà exclusivament d’energies renovables. Aquest últim fet s’entén perfectament quan formen part de la Fundació que dirigirà l’Institut les grans empreses del sector energètic Gas Natural i Endesa. La nota distingeix clarament entre energies netes i energies renovables. De les primeres no dóna detalls, però de ben segur que entre elles hi haurà combustibles fòssils i nuclears. De les segones només comenta els biocombustibles i  l’energia eòlica marina, disciplines a les quals es dedicarà la seu de Tarragona. Però, què succeeix amb les altres energies renovables com ara l’energia solar tèrmica, solar fotovoltaica, arquitectura solar passiva, biogas, biomassa llenyosa, minihidràulica, minieòlica, maremotriu…? Hem de recordar que el potencial d’aprofitament d’energia solar a casa nostra és immens. Com a dada significativa cobrint menys de l’1 % de la superfície de Catalunya amb la tecnologia solar fotovoltaica actual es generaria l’energia equivalent de tot el seu consum elèctric. El mateix podem dir del biogas ja que el nostre país disposa d’un gran nombre d’explotacions ramaderes, els residus de les quals es poden utilitzar per generar aquest combustible.

Així doncs és obvi, i així ho recull el Pla de l’Energia a Catalunya 2006-2015, que cal un impuls i suport decidit a les línies de recerca i desenvolupament en l’àmbit de les energies renovables, especialment de l’energia solar. Per portar a terme aquest objectiu creiem que és necessària la creació d’un centre de recerca exclusivament en energies renovables, i donat que aquesta en principi es portarà a terme a la seu de Tarragona i també donats els antecedents a la seva creació, des de GEPEC-EdC opinem que és de justícia la seva ubicació a les comarques tarragonines.