Proposta d’espais agroforestals del corredor mediterrani, una aposta pel futur

La federació Ecologistes de
Catalunya (EdC) ha elaborat el document PROPOSTA D’ESPAIS
AGROFORESTALS DEL CORREDOR MEDITERRANI i el presenta en el marc del
congrés de l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la
Natura). El document és una proposta bàsica per protegir de forma
efectiva els espais agroforestals de les planes de Catalunya que
estan sotmesos a una més gran pressió urbanística. Afirmem que és
en les planes agrícoles del corredor mediterrani on la societat
catalana es juga una part significativa de la nostra sostenibilitat
en el futur. De com es resolgui la dialèctica espai urbà – espai
agrari en depèn.

Ens calen polítiques de planificació
territorial que integrin la conservació del patrimoni natural en els
seus objectius, instruments de gestió i recursos econòmics. En el
cas de les zones forestals ubicades essencialment a les serralades
disposem d’instruments territorials (Pla d’Espais d’Interès Natural
i Xarxa Natura 2000) i d’instruments de gestió com els plans tècnics
de gestió forestal o administracions de proximitat com els parcs
naturals, però els recursos econòmics són escassos. En el cas de
les planes no tenim ni instruments de planificació territorial (Pla
d’Espais d’Interès Agrari), ni administració de proximitat, ni
recursos suficients, tot i que hi hagi alguns instruments de gestió
com els Contractes Globals d’Explotació Agrària que primen la
introducció de mesures ambientals. Però sense planificació
territorial i instruments de gestió (nova administració ambiental
reconeguda en el nou model d’organització administrativa) no
avançarem encara que hi hagi molt bones paraules o declaracions
majestuoses.

El
corredor mediterrani

A
casa nostra el concepte “corredor mediterrani” està associat a
les comarques de pas ubicades a la franja litoral i de la depressió
prelitoral i que amb tot tipus d’infraestructures connecten Europa
amb el sud peninsular i Àfrica. Tros a tros aquestes
infraestructures van fragmentant el territori i malmetent els seus
valors naturals. La llista és llarga: l’AP7 i el seu desdoblament
(A7 o la suma de N-340, Quart Cinturó o ronda del Vallès, C-35 i
N-2), el TGV, la MAT o el futur gasoducte Martorell-Figueres. Alhora,
aquesta privilegiada situació també posiciona el corredor com una
àrea de gran creixement urbanístic. Un creixement que no és limita
a l’espai ocupat físicament pel seu sistema de ciutats. Les
externalitats d’aquestes sistemes urbans afecten negativament la
qualitat de l’aire, el cabal ecològic dels rius, o la qualitat i
el nivell freàtic dels aqüífers; necessita de pedreres,
d’abocadors i d’incineradores de residus; aquest creixement vol
definir-se com a sostenible a base de substituir camps de conreu
tradicional per horts solars i omplir les serralades de grans parcs
eòlics. Totes aquestes externalitats degraden el paisatge, malmeten
la nostra qualitat de vida i acaben afectant la biodiversitat del
territori. Sense negar la necessitat d’avançar en les energies
renovables i de donar sortida a problemàtiques com els residus, és
evident que el territori té uns límits que no és poden superar.

Un
nou concepte de corredor mediterrani

No
obstant, el corredor mediterrani és molt més que no un conjunt
d’infraestructures que fragmenten el territori i que afecten
directament la qualitat de vida dels seus pobladors. El corredor
mediterrani són un conjunt d’espais que confereixen identitat, a més
de possibilitar certa qualitat ambiental. Els valors ambientals del
corredor mediterrani no es circumscriuen només a les muntanyes i els
seus boscos, on s’ubiquen els principals espais protegits pel PEIN
i la Xarxa Natura 2000; també les planes agroforestals i els rodals
de les nostres ciutats són part fonamental d’aquests valors i de
la seva qualitat. Reivindicar la importància de les planes
agrícoles, el treball responsable de la nostra pagesia, i proposar
instruments de protecció i gestió és l’objectiu principal
d’aquest document – proposta. Es tracta de posar unes bases
visibles i transparents per a un nou pacte sobre l’espai i
l’activitat agrària que ajudi a definir límits clars entre
l’espai urbà i el rural.

Els
dos pilars fonamentals d’aquests bases són:

• dotar-nos d’instruments de protecció
  territorial que ajudin a teixir una matriu d’espai agraris o
  agronaturals a les planes;

• dotar-nos d’instruments eficients de gestió.

Aquests
dos pilars han estat bàsics per a protegir les nostres zones més
forestals. El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i la Xarxa
Natura 2000 han estat el pilar dels instruments territorials; els
plans tècnics de gestió forestal, organismes com el Consorci
Forestal de Catalunya, o els parcs naturals han estat el pilar de la
gestió i l’administració local de proximitat. En els espais
agroforestals de les planes ha fallat especialment el primer pilar.
No hi ha avui dia instruments de protecció territorial i urbanística
que donin seguretat a l’espai agrari. Com a conseqüència, els
nostres espais agraris més proper han estat orfes de gestió i
compromís públic.

Entenem
que és l’hora d’apostar decididament pel camp, per la nostra
pagesia. El programa de planejament territorial, amb els tràmits
d’informació pública dels plans territorials parcials de les Terres
de l’Ebre, del Camp de Tarragona, de l’Àmbit Metropolità de
Barcelona i, en un futur proper, del de les Comarques Gironines, és
una excel·lent oportunitat. L’article 1.6 de les Normes
d’Ordenació Territorial de tots els Plans Territorials Parcials
defineixen la figura d’Àmbit amb les finalitats següents:
formular plans especials urbanístics plurimunicipals, formular plans
especials per a l’establiment i aplicació d’estratègies de
conservació, gestió i intervenció en els espais oberts, recomanar
fórmules de cooperació municipal i assenyalar àrees d’activitat
econòmica. Reclamem que els Plans Territorials Parcials que afecten
al corredor mediterrani considerin els espais agroforestals de les
planes com a Àmbits amb les finalitats exposades. Aquest fet
permetria un reconeixement clar de les planes com a espais
agronaturals amb personalitat jurídica i permetria posar les bases
per a una gestió més eficient. Aquesta gestió passa per la
constitució de l’administració ambiental local supramunicipal de
l’activitat rural en els medis agroforestals. La figura dels parcs
agraris o agronaturals han de ser el punt de trobada de totes les
administracions locals i els departaments de la Generalitat amb
competències sobre tema, amb els pagesos i els agents socials del
territori. És la manca de coordinació entre els diferents
departaments de la Generalitat, l’escassetat de recursos econòmics
i l’insuficient finançament municipal allò que ens porta a un
abandonament de l’administració en la cura d’aquests espais.
Sorprèn que l’administració es doti d’instruments locals
supramunicipals per gestionar els residus o la mobilitat (ATM) i,
tanmateix, abandoni l’espai rural i la pagesia que el gestiona a la
pressió de les externalitats urbanes. Si no posem les bases d’una
nova administració ambiental de proximitat que integri tots els
agents amb responsabilitats no resoldrem les problemàtiques dels
nostres paisatges agraris periurbans.

 

Objectius
de la proposta

En
síntesi, la proposta de la federació d’Ecologistes de Catalunya
té per objectius fonamentals:

1. Protegir
   les planes agroforestals dels processos d’ocupació urbanística.

2. Constituir
   l’administració ambiental local dels espais agronaturals.

3. Consolidar
   uns espais agraris que actuïn com a polaritats econòmiques del sector.

4. Gestionar
   les conques hidrogràfiques en els seus àmbits més conflictius: les
   planes.

5. Protegir
   i gestionar els paisatges agronaturals.

6. Preservar
   l’entorn dels PEIN de les planes.

7. Protegir
   el conjunt de les serralades Litoral i Prelitoral com a corredors
   biològics.

Què
demanem?

Reclamen
en el marc del programa de planejament territorial que:

1. Els
   plans territorial parcials del corredor mediterrani reconeguin com a
   sòls no urbanitzables de protecció especial els espais grafiats en la
   proposta cartogràfica adjunta i que siguin reconeguts com Àmbits amb la
   finalitat de dotar-los de planejament urbanístic de detall, alhora que
   defineixi la constitució d’administracions supramunicipals sota la
   figura de parc agrari o agronatural, parcs que han d’esdevenir àrees
   d’activitat econòmica agrària i protegir els seus valors ambientals i
   naturals.

2. Es
   predetermini la creació de consorcis supramunicipals amb implicació
   dels departaments competents de la Generalitat (Agricultura i Acció
   Rural, Medi Ambient, Política Territorial…), els ajuntaments, els
   pagesos i els agents socials del territori.

3. El
   desplegament dels plans territorials parcials contempli l’aprovació de
   plans especials urbanístics de delimitació i ordenació, necessaris per
   salvar la inseguretat jurídica en la delimitació que introdueixen les
   normes d’ordenació territorial.

4. Elaborar
   plans de desenvolupament i gestió que permetin assegurar la viabilitat
   ambiental i econòmica de les explotacions agràries que gestionen els
   nostres paisatges agroforestals.

Enllaç
amb la proposta gràfica

http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/CM08/CMoctubre08.pdf

Entitats
promotores

Entitats
membres d’EdC: AENA
(Associació per a l’Estudi de la Natura d’Anoia), ANG (Associació
de Naturalistes de Girona), Alnus – Agrupació en Defensa de
l’Entorn, ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de
la Natura), Bosc Verd – Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, CEPA
(Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), GEPEC (Grup d’Estudi i
Protecció dels Ecosistemes del Camp) , GEVEN (Grup Ecologista del
Vendrell / B. Penedès), GDMNS (Grup per a la Defensa del Medi
Natural de la Segarra), IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a
l’Estudi i Defensa de la Natura), IPCENA (Institució de Ponent
per la Conservació i l’Estudi de la Natura), LIMNOS – Associació de
Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i Comarca, Vall del Ges.NET
– Plataforma antiincineradora de la Vall del Ges, Associació
Cerdanyola Via Verda.

Entitats
adherides a EdC: GATA (Grups d’Amics de Toni Achón), GDT – Grup de
Defensa del Ter, No a la MAT, Salvem l’Empordà, Salvem el Vallès,
Vallès Net

Entitats
que han manifestat a data d’avui el suport a la proposta

Assemblea
Pagesa

Unió
de Plataformes (PLATAFORMA
DE DEFENSA DE LA TERRA ALTA; EL SAÜQUER, ASSOCIACIÓ PER A LA
PRESERVACIÓ DEL TERRITORI, LA SEGARRA; GEVEN, GRUP ECOLOGISTA DEL
VENDRELL I DEL BAIX PENEDÈS; AAVV DEL CENTRE HISTÒRIC DE BELLVEI,
BAIX PENEDÈS; PLATAFORMA NO FEM EL CIM, BAIX i ALT PENEDÈS;
COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD – Ecologistes de Catalunya, ALT
PENEDÈS; PLATAFORMA CíVICA PER LA SALUT I EL MEDI AMBIENT, SANTA
MARGARITA I ELS MONJOS, ALT PENEDÈS; ADAPA, CAPELLADES, ALT PENEDÈS
I ANOIA; ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE DE SALLAVINERA, ANOIA;
PLATAFORMA SALVEM L’ANOIA, ANOIA; PLATAFORMA PER LA RETIRADA DEL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA, ANOIA; GRUP
MEDIAMBIENT ANOIA SUD – Ecologistes en Acció, ANOIA; Diari digital
SITGES NEWS, SITGES, GARRAF; FRONT ANTITÈRMICA DE CUBELLES I CUNIT,
GARRAF; GRUP ECOLOGISTA LES AGULLES – Ecologistes en Acció, GAVÀ,
GARRAF-BAIX LL. -ALT PENEDÈS; GRUP DE DEFENSA DEL
GARRAF-ORDAL-LLOBREGAT DEFGOL, GARRAF-BAIX LLOBREGAT; ASSOCIACIÓ
NATURA POU DEL GLAÇ, BEGUES, BAIX LLOBREGAT; PLATAFORMA SALVEM CAN
COLL,TORRELLES SOSTENIBLE, BAIX LLOBREGAT; MARTORELL VIU, BAIX
LLOBREGAT; PLATAFORMA SALVEM OLIVERETES, VILADECANS, BAIX LLOBREGAT;
ASSOCIACIÓ NATURALISTES D’ABRERA: ANDA, BAIX LLOBREGAT; ASSOCIACIÓ
CULTURAL DEL MONTSERRAT, COLLBATÓ, BAIX LLOBREGAT; PLATAFORMA SALVEM
MONTSERRAT, COLLBATÓ, BAIX LLOBREGAT; PLATAFORMA EN DEFENSA DEL
TERRITORI I PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT NORD; PLATAFORMA POPULAR
CONTRA EL PLA CAUFEC, ESPLUGUES, BARCELONÈS; PLATAFORMA L’AVE pel
LITORAL, BARCELONA, BARCELONÈS; SOS MONUMENTS; ARQUITECTES SENSE
FRONTERES; PLATAFORMA PER L’EQUILIBRI TERRITORIAL INTERPROVINCIAL DE
CATALUNYA; COL.LECTIU AGUDELLS- Ecologistes en Acció, BARCELONA,
BARCELONÉS; VALL DE CAN MASDEU BARCELONA, BARCELONÉS; COLLSEROLA
PARC NATURAL.ORG, BARCELONÉS; PLATAFORMA EL TORRENTAL CALLDETENES,
OSONA; PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DE LA VALL DEL GES -EdC, OSONA;
MEANDRE ASSOCIACIÓ PER A LA PRESERVACIÓ PATRIMONI NATURAL,MANRESA,
BAGES; RAMADERIA ANCESTRAL ELS ISARDS, GUILLERIES, OSONA-GARROTXA;
PLATAFORMA EL ROURE. DOSRIUS I CANYAMARS, VALLÈS- MARESME;
PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA, MARESME; ASSOCIACIÓ
D’AMICS DEL MAS ROIG, LLAGOSTERA, BAIX EMPORDÀ; PLATAFORMA
CIUTADANA SALVEM SOLIUS, SANTA CRISTINA D’ARO, BAIX EMPORDÀ; SOS
EMPORDANET, BAIX EMPORDÀ; GENT DEL TER, CONCA TER, BAIX I ALT
EMPORDÀ; SALVEM VILANERA, L’ESCALA-EMPÚRIES, ALT EMPORDÀ; XARXA
PER LA DEFENSA DE L’EMPORDÀ; PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LES
TERRES DEL SÈNIA, BAIX MAESTRAT)

ECOLOGISTES
DE CATALUNYA

http://www.ecologistes.cat/

Barcelona,
8 d’octubre de 2008

Més informació: Toni Altaió i
Morral Oficina Tècnica de l’ADENC

937171887 655179694 taltaio@adenc.cat