IAEDEN-Salvem l'Empordà denuncia les actuacions forestals a la comarca

El passat 12 de maig hem entrat
una queixa acompanyat d’un informe sobre una actuació concreta que serveix
d’exemple: L’actuació dins el “Proyecto de reforestación de las cabeceras de las cuencas
mediterráneas del Alt Empordà (Girona)”
a la zona del mas Guanter i la vall del torrent de la Balmeta (terme municipal
de Llançà) finançat per la Direcció General per a la Biodiversitat del
Ministerio de Medio Ambiente amb 1.000.000 d’euros, segons el conveni entre aquest
ministeri i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya (BOE 219, del 13 de setembre 2006).

La zona del mas Guanter i del torrent de la Balmeta està protegida
com a àrea de la Xarxa Natura 2000, la iniciativa política europea més important
de conservació de la natura i fou inclosa especialment per a la conservació de
la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i els seus hàbitats. La població de tortuga
mediterrània de l’Albera és considerada l’única població autòctona salvatge no
provinent de reintroduccions a la Península Ibèrica. El seu estat de conservació
és tan preocupant que, a part dels diferents nivells de protecció establerts
fins ara per a les administracions internacionals, estatals i catalanes,
recentment fou declarada espècie en perill d’extinció segons el Reial Decret
139/2011, de 4 de febrer. El mateix projecte de l’actuació reconeix que, pel que
fa la tortuga mediterrània, “El núcleo poblacional del Mas Guanter es uno de los
mejores conservados con densidades que le permiten actuar como núcleo fuente
para la recuperación de la especie, lo que hace de esta zona un sector
crítico”.

Volem destacar que el problema de les actuacions forestals a la
nostra comarca no solen ser els projectes que, sobre paper, solen tenir en
compte els aspectes naturals i valors ecològics de les finques en qüestió i
plantejar les mesures cautelars adequades. El problema és la execució d’aquests
projectes.
En el cas denunciat, no es varen

– respectar les àrees d’habitat preferent de la tortuga com són els
boscos de riera

– respectar la directiva de NO utilitzar maquinària pesant

– respectar el calendari d’actuació que preveia NO actuar del 15 de
març al 15 de setembre, ignorant, a més a més, el perill d’incendi que comporta
el treball amb maquinària en una zona d’alt risc

L’estudi de
seguiment sobre l’afectació a la tortuga mediterrània, encarregat en compliment
del projecte, reconeix uns resultats que mostren la gravetat de l’actuació: fins
a un 35% de la població de tortuga de la zona pot haver resultat ferit greument
o mort. Malauradament, l’estudi de seguiment s’ha realitzat en paral·lel als
treballs forestals, per la qual cosa no ha estat possible corregir els efectes
adversos que s’hagin pogut detectar. A més a més s’ha de considera la pèrdua
d’habitat que posa en perill la supervivència dels individus que no han resultat
afectats directament.

Així denunciem que
una zona protegida dins de la xarxa Natura 2000, especialment inclosa per a la
protecció de la tortuga mediterrània i els seus hàbitats, no pot ésser objecte
d’una actuació tan agressiva i poc respectuosa amb el medi. Les actuacions dutes
a terme són clarament dubtoses com a via per assolir els objectius plantejats,
sobretot els que proposen d’augmentar el valor ecològic de la finca o la millora
de l’hàbitat. L’obertura de noves pistes forestals permet l’accés de persones a
indrets fins ara molt inaccessibles i això suposa un increment del risc d’espoli
que és una de les majors causes de regressió de la població de la tortuga
mediterrània. Una major freqüentació humana també comporta un increment del risc
d’incendis forestals.

L’administració
pública, en aquest cas l’ambiental, ha de vetllar perquè les actuacions que
subvenciona i promou suposin uns efectes favorables sobre el medi, més tenint en
compte quan es tracta de zones protegides de les quals en depèn la conservació
d’espècies en perill d’extinció. Considerem molt greu que una administració que
té com a objectiu la preservació de la biodiversitat, promogui i financi un
projecte que va totalment en contra de la protecció d’espècies protegides i en
perill d’extinció.

Volem subratllar que aquest només és un exemple d’actuacions semblants que es
porten a terme en zones d’habitat de la tortuga mediterrània, Xarxa Natura 2000
i PEIN. Un altre exemple recent és el projecte “Establiment d’una àrea
estratègica de baixa càrrega de combustible al Coll de Banyuls”, dins el terme
municipal de Rabós (Alt Empordà), que recentment (2010/2011) s’ha executat en el
marc del programa Prevenció d’incendis forestals transfronterers a l’Albera i Cap de
Creus
(princalb) i com a continuació de les actuacions fetes en el marc del projecte
Interreg IIIA: Pirineus mediterranis, la muntanya que ens
uneix,
promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i cofinançat per la Unió
Europea (FEDER/FSER).

Per tot plegat,
demanem que

–
s’executi un seguiment rigorós dels treballs efectuats tenint en compte els
objectius i les mesures preventives que proposava el mateix
projecte;

–
que, en el cas que es detecti que les actuacions efectuades no respectaren les
direccions del projecte, es demanin explicacions als responsables de la seva
execució. Entenem que el responsable dels projectes executats a l’Alt Empordà és
l’enginyer forestal i tècnic de la gestió dels
boscos de la Direcció General de Medi Natural que dirigeix tots aquests projectes. El mateix enginyer
que ja va estar imputat per una falta de
desobediència als agents de l’autoritat al juliol de 2009, denunciat pel Cos
d’Agents Rurals, per no haver aturat uns treballs forestal que haguessin pogut
originar un incendi forestal en contra d’un ordre del mateix
departament;

– que les
administracions promotores d’aquest tipus de projecte es responsabilitzin del
control estricte de la seva execució i que evitin que els diners públics que hi
destinen s’acaben de malgastar en unes actuacions totalment en contra dels
objectius plantejats.

IAEDEN-Salvem
l’Empordà

Empordà, maig
2011