Penjat el 19 de gener de 2024, per Limnos
Limnos comparteix el manifest del GEPEC i la Federació d’Ecologistes de Catalunya:
—-
És inadmissible que es proposi reduir en un 93% de mitjana els cabals de manteniment aprovats per l’ACA en els trams finals del Llobregat, la Muga i el Ter, perquè atempten greument sobre la conservació de la biodiversitat
La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), davant de l’anunci del Govern de la Generalitat d’aprovació de tres acords per optimitzar l’ús de l’aigua en l’escenari d’emergència per sequera manifesta:
El tercer acord aprovat avui pel Conseller d’Acció Climàtica aplica els cabals d’emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l’objectiu de garantir els subministrament bàsic a la població, i preservar més temps l’aigua als embassaments de les conques internes, sense salvaguardar els cabals ecològics de manteniment mínims.
En aquests rius es fixen uns nous cabals d’emergència en tres trams que representen les reduccions següents:
1. Llobregat, des de Sant Joan Despí fins la desembocadura (14Km): 250 litres per segon. Cabal de manteniment establert és de 4.300l/s – REDUCCIÓ APLICADA DEL 94%
2. Ter, des del Pasteral fins a la desembocadura (67 Km): 600 litres per segon. Cabal de manteniment establert 5.500l/s – REDUCCIÓ APLICADA DEL 89%
3. La Muga, des de Pont de Molins fins a la desembocadura (19Km): 40 litres per segon. Cabal de manteniment establert 1.200l/s – REDUCCIÓ APLICADA DEL 96%
Per tot això des d’EdC considerem que aquesta dràstica reducció dels cabals de manteniment suposa un greu error que tindrà afeccions ambientals importants, especialment per a la conservació de la biodiversitat. Tindrà unes conseqüències molt greus respecte a pèrdua de qualitat de l’aigua i de manera global es veuran afectades totes les comunitats biològiques que tenen una importància essencial en la cadena tròfica com són els macroinvertebrats.
La Llei d’aigües vigent considera prioritaris els cabals ecològics sobre la resta d’usos, no obstant això, en els diferents cicles de planificació i especialment en els plans de sequera, es prioritzen els usos per davant dels cabals ecològics. És per això que es sol·licita una revisió d’aquesta planificació sobre la base de l’excés de demanda actual i futura que és la causant del problema d’escassetat que ens afecta.
És urgent, per tant, planificar des d’un punt de vista global de les conques internes i assegurar la preservació dels valors ecosistèmics que directament beneficien la pròpia conca, així com assegurar els cabals ecològics i la continuïtat fluvial moltes vegades amenaçada pels usos hidroelèctrics de les centrals. La construcció massiva de centrals eòliques i solars ha suposat l’augment d’energia disponible exponencial, sense afectar recursos essencials que puguem limitar com el sol i el vent. Aquest fet justifica la parada de les centrals hidroelèctriques que sí afecten un recurs essencial finit com és l’aigua, doncs haurien de deixar de funcionar en situació de risc greu ambiental fet ja previst en la normativa en ser concessions públiques.
Per tot això, i davant la situació d’escassetat d’aigua actual i en el futur, en el context de canvi climàtic, des d’EdC reclamem a la Generalitat:
1. Prioritzar el manteniment dels cabals ecològics en les conques internes, entenent aquestes com a recurs essencial pel seu elevat valor ecosistèmic. Entendre que el manteniment dels cabals ecològics, a més d’aportar nombrosos serveis ecosistèmics són fonamentals al llarg de tota la conca, de la qual depèn una important activitat econòmica, fins a la mar.
2. Reducció mitjançant la reconversió de regadius actuals a secà (finançat pels Plans de desenvolupament rural) prioritzant: zones declarades vulnerables per nitrats, aiguamolls inclosos a la Xarxa Natura 2000 i afectats per dèficit hídric així com grans comunitats de regants en zones salines.
3. Revisió i adequació de les demandes de cultius existents cap a cultius més propis del clima de les conques internes que tinguin menors exigències de demanda d’aigua i major adaptació als períodes de sequera.
4. Mentre duri el període extrem de sequera, aplicar un ERTE a totes les plantes d’embotellament de begudes no alcohòliques i alcohòliques, que capten aigües de les conques internes, i que suposen un consum anual aproximat de 5 milions de m3, que suposa el 80% del consum anual d’aigua domèstica de la ciutat de Barcelona.
5. Les macrogranges haurien d’aturar la seva activitat mentre es mantingui el període d’emergència de sequera de la mateixa manera que s’hauria d’aturar el reg dels camps de golf.
Davant de la gravetat d’aquestes mesures, Ecologistes de Catalunya, elevarà una denúncia a les instàncies competents.