Penjat el 29 de juny de 2016
Penjat el 29 de juny de 2016, per Ipcena
Admet en un informe que la qualitat de l’aigua dels aqüífers no ha millorat en disset anys i endureix elcontrol a les granges
La UE reclama a la Generalitat que reforci les mesures per solucionar-ho.
Segre / h. culleré /r. ramírez
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) emetrà a partir d’ara informes desfavorables sobre tots els projectes d’ampliació o construcció de granges de grans dimensions quan impliquin aplicar purins com a adob en zones vulnerables per contaminació per nitrats, una condició que afecta 125 municipis de Lleida. Així ho ha comunicat l’ACA a la ponència ambiental de la Generalitat, al constatar que els controls de la qualitat de l’aigua en aqüífers de Catalunya no han millorat en els últims anys, precisament, per la presència de nitrats per sobre dels valors aconsellables per a la salut. L’ACA ho atribueix principalment a l’ús de purins com a fertilitzant i vol posar remei a aquesta situació.
Un informe d’aquest ens admetia al març que les anàlisis en pous catalans “no mostren una clara millora en 17 anys, des de la primera designació de zones vulnerables a Catalunya el 1998”, per la qual cosa no donarà el vistiplau a projectes de grans granges que impliquin més càrrega de purins. Al contrari, els instarà a buscar alternatives i aplicar-los fora de zones vulnerables. Els informes de l’ACA formen part de la tramitació urbanística de les granges. Si bé fonts d’Agricultura addueixen que no són vinculants, és molt inusual que Urbanisme autoritzi projectes en contra d’un dictamen desfavorable de l’Agència.
Aquesta mesura, segons va remarcar ahir la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, afecta només granges incloses a l’annex I del decret de purins, les de més mida (més de 2.500 porcs d’engreix o més de 750 reproductores). Ferrete va admetre que la Comissió Europea (CE) va demanar informació el 2015 sobre l’estat dels aqüífers de Catalunya i altres autonomies, com a pas previ a una carta d’emplaçament i a
l’inici d’un procediment en infracció.
Va afegir que la CE ha fet visites sobre el terreny i que “un dels últims requeriments és aplicar un pla d’acció reforçat” per millorar la qualitat de les aigües subterrànies. L’ens comunitari va assenyalar que la resposta del Govern a l’avís de la Unió Europea (anomenat EU-Pilot) és dins de termini.
De 61 pobles de Lleida declarats zona vulnerable a 125 l’any 2009
La primera declaració de zones vulnerables a la contaminació per nitrats que la Generalitat va establir el 1998 va incloure 61 municipis lleidatans. La xifra es va incrementar en 27 més el 2004 i s’hi van sumar 37 més al cap de cinc anys, el 2009, fins a assolir els 125 actuals.
En aquestes localitats, la protecció de les aigües subterrànies davant de la contaminació per nitrats suposa limitar la quantitat d’aquest nutrient que pot aplicar-se com a fertilitzant per hectàrea i any. Val a recordar que la Generalitat va plantejar l’any passat una revisió d’aquests límits per permetre una aplicació de purins superior amb garanties que no contaminin els aqüífers.
Ampliacions entre l’espasa i la paret
Les limitacions a grans explotacions xoquen amb la normativa sobre benestar animal i pel que fa a la gestió pròpia de les dejeccions, que les empenyen a ampliar-les
En els darrers mesos la Generalitat ha donat a conèixer diverses iniciatives per limitar i regular la construcció de grans granges. La negativa de l’ACA a autoritzar projectes que impliquin abocar purins en zones vulnerables se suma a altres fronts, com el projecte de la conselleria de Territori i Sostenibilitat per ordenar-les des de l’àmbit urbanístic. La seua proposta planteja establir distàncies mínimes respecte a nuclis habitats, altres explotacions i infraestructures com carreteres i línies ferroviàries, entre altres requisits. També hi ha en marxa un projecte de decret de fertilització del departament d’Agricultura, que planteja limitar noves explotacions allà on ja hi hagi una alta concentració de granges.
Aquesta regulació, que suposa limitar tant noves explotacions ramaderes com l’ampliació de les ja existents, arriba en un moment en què es multipliquen les sol·licituds per construir-les o ampliar-les davant d’Urbanisme. La propera sessió de la comissió territorial de Lleida, prevista per a aquesta setmana, inclou a l’ordre del dia un total de 33 projectes d’aquest tipus (vegeu les claus). En reunions anteriors al llarg de l’any passat, desenes de projectes han passat per la comissió i, si bé alguns estan aprovats, altres han quedat ajornats i esperen la normativa específica que els ha de regular.
Aquesta forta sol·licitud d’autoritzacions per part dels ramaders està impulsada per almenys dos factors: en primer lloc, les exigències de la normativa sobre benestar animal, que sovint obliga a ampliar explotacions antigues per augmentar l’espai disponible per a cada animal. L’altre, la previsió d’una creixent limitació en l’aplicació de purins com a fertilitzant, especialment després del tancament el 2014 de les quatre grans plantes d’assecatge de dejeccions de Lleida per retallades de l’Estat a les energies renovables. En tots dos casos, projectes que plantegen augmentar la superfície de granges com la incorporació de tractaments de purins inclouen en ocasions un augment de la capacitat per dotar-los de viabilitat econòmica.
Informe EdC de la problemàtica
del porci a Catalunya
