Penjat el 30 d'octubre de 2015
Penjat el 30 d'octubre de 2015, per GEPEC
Massa sovint observem com en nom de l'accessibilitat es malmet el medi natural. En tenim exemples molt propers: passeigs marítims damunt de relictuals cordons dunars, criteris excessivament artificialitzadors del medi natural finançats per "Caminos naturales" i un llarg etcètera.
Per altra banda es calcula que vora un 40% de la població té problemes més o menys importants de mobilitat. I aquesta xifra va en augment per l'envelliment de la població.
La defensa de la natura en general, i de les nostres zones humides en concret, passa per la reeducació del màxim nombre de persones. L'equació llavors és fàcil de completar: sí o sí hem d'incorporar al coneixement i educació ambiental a aquestes persones més desfavorides.
Tant l'ADENC com el GEPEC-EdC tenim experiència de col·laboració i treball amb persones amb risc d'exclusió social tant degut als seus problemes socioeconòmics, com de diferents discapacitats i amb elles hem observat que els canvis necessaris no passen per grans despeses ni infrastructures si no per un canvi cultural i unes poques directrius que ajudin a guiar els criteris de qui administra el medi natural i les activitats que s'hi realitzen.
Les associacions ADENC i GEPEC-EdC, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, avui hem culminat el projecte "GUIA PER A LA INTEGRACIÓ DE LA DIVERSITAT FUNCIONAL I ECONÒMICA ALS MEDIS AQUÀTICS. FEM ACCESSIBLE L'EDUCACIÓ AMBIENTAL".
Al llarg dels darrers mesos les dues entitats hem posat a prova diferents activitats, calendaris, inèrcies i estratègies per a incloure persones amb discapacitats a les activitats que especialment fem a les zones humides i, de retruc, a la resta de la natura.
Per exemple, en l'ús de les noves TIC, hem col·laborat amb www.naturalocal.net per a elaborar una desena d'itineraris al curs baix del riu Gaià per a aquesta aplicació mòbil que creiem pot ajudar força amb els objectius de facilitar l'accés a qualsevol públic sense necessitat, fins i tot, d'instal·lar cartelleria al medi natural, ni d'estar connectat a internet, ni estar sotmès a les ones electromagnètiques, ni d'estar pendent de la pantalla del mòbil per a no perdre'ns ni perdre'ns oportunitats de gaudi i coneixement de determinats centres d'interès seleccionats.
Hem elaborat i posat a prova també una senzilla enquesta autoavaluativa per a que qualsevol entitat, empresa o institució pugui quantificar el grau d'accessibilitat de les seves activitats i iniciatives en zones humides o espais naturals.
La guia pràctica que culmina aquest projecte és fruit de l'adaptació de la millor que els dos equips hem trobat arreu del món i que, curiosament, l'hem trobada a la Catalunya Nord. L'han realitzat la Féderation des Réserves Naturelles Catalanes, l'Association NATAPH i el Conseil Géneral des Pyrénées-Orientales. Hem d'agrair als seus autors i responsables per donar el seu permís per a la seva traducció/adaptació. En ella hem incorporat més de 10 apartats nous amb informacions útils i criteris no presents en la edició original que hem cregut importants d'incloure.
Confiem que aquest treball esdevindrà una passa important per a fer justícia amb aquesta gran quantitat de persones en creixement. També per a incorporar criteris nous en la gestió i l'educació ambiental en els espais naturals.
Finalment, creiem que necessitem de tothom per a conservar les nostres zones humides i espais naturals, tant si són persones que hi veuen bé, com si no, tant de persones que ho entenen tot, com si no, tant de persones que tenen recursos com les que no. Totes són igualment importants.
