Penjat el 11 d'abril de 2016
Penjat el 11 d'abril de 2016, per Cepa
MOCIO DE PROTESTA PEL DICTÀMENS EMESOS PELS COL·LEGIS OFICIALS D’AMBIÈNTOLEGS, D’ENGINYERS INDUSTRIALS I DE GEÒLEGS DE CATALUNYA EN RELACIÓ AL COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA FERMA DE 23 DE SETEMBRE DE 2011 DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE ORDENA EL CESSAMENT DE L’ACTIVITAT I LA RESTAURACIÓ DE L’ENTORN MALMÈS PER L’ABOCADOR DEL PARATGE DE VACAMORTA
L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura porta anys reivindicant el cessament de l’abocador de Vacamorta i la restauració del seu entorn al moment previ a l’inici del vessament de residus.
Aquesta reivindicació representa una lluita llarga i constant, on s’ha establert un mecanisme de coordinació amb la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles.
Tots els pronunciaments dels Tribunals en relació a l’abocador de Vacamorta han declarat nul·les les diverses llicències d’activitats, autoritzacions ambientals i planejament urbanístic que tractaven de legitimar-lo.
En concret, les següents sentències:
– La Sentència núm.1666/2002, de 30 de desembre, de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), declara nul·la de ple dret la llicència d’activitats de la instal·lació.
– La Sentència núm. 189/2005, de 3 de març, de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC ordena la immediata suspensió, paralització i cessament de les activitats extractives i usos del sòl de les empreses gestores del paratge de Vacamorta.
– La Sentència núm. 994/2006, de 24 de novembre, de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, declara nul·la l’Autorització Ambiental de 10 d’abril de 2003 del Conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquesta Sentència va ser objecte de cassació, per Sentència de 18 de febrer del 2011 del Tribunal Suprem, tot ordenant la reposició de les actuacions al moment anterior al seu dictat, tal i com disposa l’article 33.2 de la Llei Jurisdiccional
– Arran el recurs de cassació estimat, la Sentència núm. 709/2011, de 23 de setembre de 2011 de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC ordena la restauració del lloc a la situació anterior a l’Autorització Ambiental de 10 d’abril de 2003.
– La Sentència de 14 de febrer de 2014, de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem indica que no procedeix la cassació i atorga fermesa a la Sentència de 23 de setembre del 2011 del TSJC.
– La Sentència núm. 778/2014, de 19 de desembre de 2014, de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, declara nul·la de ple dret l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic del dipòsit controlat del paratge Vacamorta.
– L’autorització ambiental de 12 de juny de 2012 ha estat objecte de recurs contenciós administratiu (núm. 238/2012), interposat per la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles que tenia assenyalades la votació i resolució el 18 de desembre de 2015. El llarg precedent de resolucions judicials contràries a l’existència d’aquest abocador, vaticina una possible sentència negativa més, tot i que encara desconeixem el seu contingut.
En el marc de l’execució de la Sentència ferma de 23 de setembre de 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha aportat un seguit de dictàmens pericials dels Col·legis Oficials d’ambientòlegs, enginyers industrials i geòlegs de Catalunya, on analitzen cinc escenaris:
– L’Alternativa 1 basada en el buidatge de l’abocador i restauració de l’entorn.
– L’Alternativa 2 basada en el tractament de l’abocador in situ i ex situ.
– L’Alternativa 3 basada en el segellament.
– L’Alternativa 4 és similar a la 3, però no acaba d’omplir el forat de l’abocador.
– L’Alternativa 5 comporta continuar amb l’explotació de l’abocador
Especialment preocupant considera l’Ajuntament que els dictàmens presentats per la Generalitat de Catalunya recomanin com a preferible l’escenari Cinquè que suposa reanudar el reompliment de l’abocador tal i com està previst en el projecte declarat nul, i per tant, suggereix un incompliment manifest de tots els pronunciaments judicials emesos des de l’any 2002.
Aquest escenari Cinquè, el de la impunitat superlativa, és el principal motiu d’alarma social que pot generar l’abocador de Vacamorta. La reanudació de l’activitat d’abocament en cap cas es pot considerar una restauració de l’entorn.
Els dictàmens dels col·legis oficials manifesten que “desmuntar un abocador no té la mateixa importància ni els mateixos efectes que té enderrocar un edifici que no hauria d’haver estat edificat per motius de legalitat urbanística”. Al respecte, els col·legis oficials obliden que l’escala de cost de la reparació és major, però també les del dany ambiental i social causats.
Els col·legis oficials com a corporacions públiques que defensen no només als seus agremiats sinó l’interès general, han de basar-se en l’objectivitat, ponderació, independència d’opinió i respecte a l’ordenament jurídic. Al respecte, l’article 36.1 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals a Catalunya estableix que aquests col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de llurs col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici de què es tracti.
Per tot l’exposat, es proposa al ple municipal, l’adopció dels següents acords:
1. Fer arribar al Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya, al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i al Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya una enèrgica protesta pel plantejament del dictàmens emesos en novembre de 2015 sobre l’abocador de Vacamorta on s’arriba a argumentar la idoneïtat de la reanudació de la diposició de residus com a forma de restauració de l’entorn, oblidant l’existència de sentències fermes que obliguen al cessament i sanejament del paratge afectat.
2. Convidar a les Juntes respectives dels Col·legis Oficials d’Ambientòlegs, d’Enginyers Industrials i Geòlegs de Catalunya al terme municipal afectat, per tal de conèixer in situ la realitat del dany causat i la sensibilitat de les persones afectades.
3. Fer constar que els membres de l’Ajuntament entenen que els Col·legis professionals com a corporacions de dret públic i no es poden posar de part d’algun dels interessats, sinó que s’ha d’actuar amb criteri imparcial. Es fa difícil entendre que sota el paraigua dels Col·legis professionals s’insti a incomplir una sentència
4. Notificar la present Moció al Degà/na o del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya, al Degà/na del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i al Degà/na del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya.
Salvi Casas i Camps
L’Alcalde-president
