Crònica de la sortida ornitològica al Riu Ripoll de Barberà

Acompanyats per en Xavi Escobar, educador ambiental i ornitòleg sabadellenc , l’Adenc organitza una sortida al riu Ripoll al seu pas per Barberà del Vallès per tal d’observar els diferents ocells presents a la zona durant l’època hivernal.

Durant tot el matí del dissabte 20 de gener, estem ben entretinguts fent una passejada per una petita zona que amaga una bona diversitat d’hàbitats i espècies.

Iniciem el recorregut al carrer de la Verneda, l’únic lloc a on tenim  visió del curs i la llera del riu Ripoll i, en aquest petit tram de 300 metres, ja podem veure  corb marí gros sobrevolant el riu amunt i avall, l’habitual cuereta torrentera, picot verd, alguns ànecs collverds entre el canyar… Però ràpidament va captar la nostra atenció el vol fugisser d’un becadell comú, una de les escasses i localitzades espècies hivernants a la zona, fàcilment identificable pel seu llarguíssim bec, el visible marge blanc a les ales i el seu reclam raspós en aixecar el vol. Tot i així, és tan ràpid que  alguns ens quedem amb ganes de veure’l  amb més detall… dit i fet! Al moment 2 exemplars diferents, junts i ben actius, es deixen veure perfectament amb el telescopi a la llera del Ripoll.

Seguidament ens apropem al lloc on sempre es troba una bona concentració de tórtores turques i de seguida ens crida l’atenció un cant que no té res a veure amb els coloms presents a la zona. Fàcilment trobem un rar exemplar de tórtora domèstica  (Streptopelia roseogrisea risoria) que es fa encara més evident en comparar el seu color pràcticament blanc , amb les seves cosines turques més grises. Aquest mascle porta al menys des del febrer de 2017 a la zona, cantant inesgotablement per aparellar-se amb unes tórtores que l’ignoren per que no entenen “el seu idioma”!

Caminem fins al camp de cultiu de Can Planes, llaurat el vespre anterior, on observem un petit grup de cogullades vulgars i abundants garses i cueretes blanques. És un lloc habitual per observar aloses, gratapalles i alguna perdiu roja però avui no es deixen veure.

La següent parada és la Bassa del Molí Vermell i el petit aiguamoll que hi ha just a tocar. Aquí aprofitem per fer una llarga parada en un petit indret que marca la diferència en tot el recorregut, perquè podem observar espècies hivernants molt localitzades a tota la comarca del Vallès Occidental, que només es troben en zones d’aigua estancada o aiguamoll i amb una bona vegetació de canyís autòcton, boga i joncs. Aquest és el cas d’aquesta petita bassa, creada al gener de 2011 i finançada gràcies al fons europeu FEDER, però que va romandre durant anys paralitzada, a mig fer i amb un nul manteniment. Finalment, a finals de 2016, l’actual equip de govern recupera el projecte i fa un observatori d’aus, planta vegetació, instal·la illes flotants i panells informatius.

Tot i la pressió humana que hi ha la zona (gossos deslligats que es banyen, llanxes teledirigides, falconeria, silvestrisme, “botellón”…), cada hivern s’instal·len aquí un grapat d’espècies ben interessants que es veuen atretes per aquesta taca d’aigua ben vegetada. Aquí observem fàcilment bitxac europeu, rossinyol bord, trist, polla d’aigua, martinet blanc, alguns repicatalons associats al canyís autòcton, un rapidíssim i tímid rascló (un dels tres que hivernen a la bassa enguany), el reclam inconfusible d’un faisà, una xivita que ens anunciava amb el seu sorollós reclam l’aterratge imminent a la bassa, un altre becadell comú que aterra al costat mateix del hide i que  fotografiem mimetitzat i molt a prop… però l’estrella indiscutible de l’indret, per la seva poca abundància  a Catalunya i per l’impressionant coloració, és un mascle de cotxa blava!

Tot i l’èxit, ens han fallat alguns habituals d’aquesta zona com el blauet, la puput, el cruixidell i el bec de corall senegalès. En definitiva, una bona excusa per tornar un altre dia i afinar encara més la vista i l’oïda.

La tornada es fa pel caminet que voreja el camp de cultiu de Ca n’Ermengol i l’horta ordenada de Can Gili. No ha estat un dia especialment bo per rapinyaires però sembla que es reserven tots pels minuts finals i, a l’últim tram de caminada i mentre ens acomiadem al petit aparcament, apareixen dos aligots, un esparver vulgar, i un astor.

Fins la propera sortida. Salut i ocells!

A continuació teniu el llistat d’espècies que vam veure/escoltar:

Phasianus colchicus – Faisà comú

Anas platyrrhynchos – Ànec collverd

Phalacrocorax carbo – Corb marí gros

Egretta garzetta – Martinet blanc

Ardea cinerea – Bernat pescaire

Buteo buteo – Aligot comú

Accipiter nisus – Esparver

Accipiter gentilis – Astor

Falco tinnunculus – Xoriguer

Rallus aquaticus – Rascló

Gallinula chloropus – Polla d’aigua

Tringa ochropus – Xivita

Gallinago gallinago – Becadell comú

Chroicocephalus ridibundus – Gavina vulgar

Larus michahelis – Gavià argentat

Columba livia – Colom roquer

Columba palumbus – Tudó

Streptopelia decaocto – Tórtora turca

Streptopelia roseogrisea risoria – Tórtora domèstica

Picus viridis – Picot verd

Dendrocopos major – Picot garser gros

Galerida cristata – Cogullada comuna

Anthus pratensis – Titella

Motacilla alba – Cuereta blanca

Motacilla cinerea – Cuereta torrentera

Erithacus rubecula – Pitroig

Luscinia svecica – Cotxa blava

Phoenicurus ochruros – Cotxa fumada

Saxicola rubicola – Bitxac europeu

Turdus merula – Merla

Turdus philomelos – Tord comú

Sylvia atricapilla – Tallarol de casquet

Sylvia melanocephala – Tallarol capnegre

Cisticola juncidis – Trist

Cettia cetti – Rossinyol bord

Phylloscopus collybita – Mosquiter comú

Parus major – Mallerenga carbonera

Cyanistes caeruleus – Mallerenga blava

Aegithalos caudatus – Mallerenga cuallarga

Pica pica – Garsa

Garrulus glandarius – Gaig

Sturnus vulgaris – Estornell vulgar

Passer domesticus – Pardal comú

Fringilla coelebs – Pinsà vulgar

Carduelis carduelis – Cadernera

Chloris chloris – Verdum

Serinus serinus – Gafarró

Emberiza schoeniclus – Repicatalons

Myiopsitta monachus – Cotorreta de pit gris