Penjat el 19 de desembre de 2002, per ecologistes
No sabem com està la protecció d’aquesta au en altres comunitats, però el que està clar que des de la comunitat d’Aragó s’ha engegat una campanya en contra de l’abellerol.
L’aspecte de l’abellerol (Merops apiaster) és el d’un ocell de 28 cm. de longitud, amb un plomatge de tonalitats vermelles, verds, grogues i blaves. Arriba a les nostres terres a la primavera provinent d’Àfrica per a nidificar en talussos sorrencs que els mateixos foraden amb el bec i les potes. A finals d’agost o al setembre torna a emigrar als seus llocs d’hivernada.
L’abellerol pertany a l’orde de les Coraciiformes, grup que engloba a espècies com el puput, el blauet i el gaig blau.
La seva alimentació la constitueixen una amplia gamma d’insectes alats, atrapats en ple vol. Quan ha ingerit un bon grapat i desprès d’algunes hores de digestió, regurgita unes petites boles amb les parts indigeribles de les seves preses.
Doncs bé, totes aquestes restes són les que ens van permetre estudiar l’alimentació d’aquesta espècie, mitjançant diferents poblacions, i les que ens han fet arribar objectivament al següent resultat:
Si bé és veritat que al voltant del 80% de la seva dieta està constituïda per himenòpters, també és cert que, a més d’abelles, en aquest grup apareixen diferents espècies de vespes, borinots, formigues, beierols i corcs de la cama del blat. També agafa dípters (mosques, moscards, típules, tabàns), lepidòpters (papallona de la col i Zeuzera pyrina –plaga dels avellaners-), ortòpters (llagostes, grills, saltamartins), heteròpters (bernats, xinxes), homòpters (cigalas) i odonats (libèl·lules, espiadimonis).
Tanmateix, i dins de l’equilibri ecològic que hauria de regnar a la nostra natura, el mateix abellerol és capturat per rapinyaires i rèptils (com les serps) quan es troba al niu.
En quant a la legislació autonòmica, aquest ocell apareix com espècie protegida, segons la Llei 3/ 1988 de 4 de març, de protecció dels animals, annex 3 (veure la web www.gencat.es, en l’apartat de medi ambient).
No sabem com està la protecció d’aquesta au en altres comunitats, però el que està clar que des de la comunitat d’Aragó s’ha engegat una campanya en contra de l’abellerol.
Per altra banda, ni Unió de Pagesos, ni la Generalitat s’han posat en contacte amb GEPEC-ACTE per a treballar el tema en profunditat, per la qual cosa la nostra estratègia fins ara ha estat la de donar arguments tècnics, mitjançant articles en premsa, que deixen clar que la relació abellerols-abelles és únicament una petita part d’un problema molt més ampli, i que els podem utilitzar perfectament com a uns bio-indicadors que formen part d’uns ecosistemes mediterranis totalment desestructurats.
En efecte, analitzant la situació d’aquestes dues espècies trobem que són únicament un petit fragment de l’entramat complex i dinàmic que han anat conformant les carenes tròfiques dels diferents territoris durant milers d’anys, canalitzant l’energia d’uns nivells a uns altres, per què la vida a la Terra sigui possible.
Aleshores, quin és el veritable problema? el problema està en la desestabilització de les comunitats d’éssers vius provocada per l’ésser humà. Destacant els canvis en els usos del sòl: abandonament dels conreus tradicionals, utilització irracional de productes fitosanitàris, creixement desmesurat d’urbanitzacions i infraestructures. Resultat: fragmentació del territori, aïllament de les poblacions de flora i fauna, pèrdua de biodiversidad, de fonts de nèctar i de pol·len, molt importants per les poblacions d’abelles, les quals a la vegada són vitals per la reproducció de les flors i per l’alimentació de l’abellerol, el qual pot ser capturat pe l’esparver, el falcó mostatxut, el falcó peregrí, la serp blanca…; sintetitzant, resta palès on es troba el veritable problema que ens ocupa.
Per últim, la disminució de la productivitat floral, els plaguicides (veure http://www.reuna.edu.co/GEUN/MEMORRIAS2000/IMPACTO), i la Varroosis (com han demostrat molts treballs tècnics), són els veritables problemes dels apicultors, és clar que davant de la davallada apícola ocasionada per això, la depredació que porta a terme l’abellerol, con que es veu, resulta astronòmica davant dels seus detractors.
Des de GEPEC-ACTE, demanem a l’Administració que s’impliqui en aquest tema, fent una veritable gestió sostenible del medi rural, que faci estudis en profunditat en aquests llocs on el problema sigui veritablement important i a Unió de Pagesos que plantegi objectivament el problema, per què tan importants són pels nostres camps les flors, com les abelles, com els abellerols i com les rapinyaires, sense oblidar que aquest ocell menja molts insectes perjudicials per l’agricultura. Nosaltres, per la nostra banda, resten a disposició d’ambdues parts.