Una deficient gestió dels residus a les Terres de l’Ebre

Penjat el 24 de desembre de 2002, per ecologistes

 

 

La polèmica que ha esclatat al Baix Ebre, sobre la
construcció d’una planta de transferència de residus a la partida La PETJA del
terme municipal de Tortosa, i l’allargament de la vida útil de l’abocador de
l’Aldea ha posat damunt la taula, una vegada més, el deficient model de gestió
de residus que és fa a les comarques de l’Ebre i el més greu és que tot plegat
esta fomentat per la Junta de Residus del departament de Medi Ambient que en
realitat és l’organisme que ha de vetllar perquè la gestió sigui correcta.

 

Anem a pams. Des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya hem
denunciat repetidament la deficient gestió de l’abocador de Mas de Barberans, un
abocador controlat on hi fan cap tota mena de residus urbans (i altres) que
l’únic que fa a través d’una planta de compactació és empaquetar
indiscriminadament tot allò que hi arriba (inclòs matèria orgànica) i
depositar-ho al vas de contenció. La planta de compostatge de Mas de Barberans,
també funciona malament i esta desaprofitada considerablement atès que a la
comarca del Montsià no és fa bé, ni de bon tros, la recollida sel.lectiva de
matèria orgànica (és una de les comarques de Catalunya que esta a la cua de la
llista). Així doncs aquesta instal.lació sembla de cartró pedra. Més decorativa
que operativa i funcional.

 

Hem denunciat diverses vegades, també, la deficient gestió de
l’abocador comarcal del Baix Ebre ubicat a l’Aldea. Un abocador amb moltes
deficiències tècniques on es permet abocar-hi de tot. A més a més, al Baix Ebre
la recollida sel.lectiva de la fracció orgànica és pràcticament inexistent. Tot
fa cap a l’Aldea, transgredint la normativa específica sobre gestió dels residus
i d’abocadors. Per tant entenem que l’alcalde de l’Aldea es queixi que la
Junta de Residus vulgui allargar la vida útil d’aquest abocador insostenible i
presumiblement il.legal. S’ha de clausurar definitivament (quedant fora de
servei inclús per l’ús de l’Aldea) i restaurar urgentment la zona
afectada.

 

L’anunci de la construcció d’una planta de transferència de
residus urbans a Tortosa demostra que no és vol agafar el bou d’una gestió
correcta per les banyes. Esta demostrat ecològicament i tècnica que les plantes
de transferències no aporten cap solució correcta de gestió. Són magatzems de
residus on es premsem i s’empaquen d’una forma indiscriminada (no és recupera,
ni recicla, ni és trien…) inclús la matèria orgànica i la destinació dels
mateixos solen ser o deposició als abocadors o cap a incineració. Concretament
l’alcalde de l’Aldea a desvetllat que la intenció del Consell Comarcal del Baix
Ebre és enviar els residus comarcals (premsats) a l’abocador de Tivissa (Ribera
d’Ebre).

 

I aquest abocador, el de Tivissa, tampoc és un model d’una
bona gestió. Es el forat on hi fa cap de tot. Recull els residus sòlids urbans
de les comarques de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Priorat i d’altres
llocs sense cap pre-tractament (recuperació, minimització, tria, etc…). Ha
tingut problemes de deposició de residus industrials i gestió dels lixiviats.
Ara, a més amés, al costat s’ha autoritzat una nou abocador de classe II d’una
capacitat de 2.500.000 m3 (un dels més grans de Catalunya) que ha de ser
gestionat per la mateixa empresa que explota el de Cruïlles (l’antítesi d’una
bona gestió) a Girona. Un macro-abocador molt sobredimensionat a les capacitats
reals que necessita el territori, per tant destinat a fer negoci de la gestió
dels residus de fora. En aquestes comarques la recollida sel.lectiva de matèria
organica és innexistent.

 

La realitat de la gestió dels residus urbans a les comarques
de les Terres de l’Ebre és preocupant, més si tenim en compte que cada vegada
més a la Unió Europea s’extremen les mesures de control de qualitat de gestió
dels abocadors. Fet que sembla que volen obviar els responsables de les nostres
administracions que són els màxims responsables de la correcta gestió dels
residus que continuen impulsant instal.lacions problemàtiques.

 

La política és ben senzilla. Hi ha d’haver, a tot el
territori, una forta campanya de conscienciació ciutadana pel que fa a la
recollida sel.lectiva de matèria orgànica perquè des de les nostres cases es
facin la separació correcta dels residus domèstics. Hi això ho han de pagar des
de les administracions i no s’hi han d’esmerçar esforços. Aquestes campanyes no
es poden limitar a la única edició d’uns pamflets i prou… així no poden sortir
bé les coses.

 

S’han de potenciar les plantes de compostatge de matèria
orgànica i els abocadors únicament ho han de ser de rebuig, és a dir, que s’hi
depositin els residus que no siguin recuperables, reciclables i reutilitzables.
S’han de ubicar els abocadors en llocs on els impactes ambientals siguin
assumibles (lluny dels nuclis de població o vivendes aillades, zones de no
influència hidrològica, que respectin el patrimoni natural i històric, etc…),
que s’implanti la millor tecnologia disponible i sobretot que és dimensionin les
seves capacitats reals cap a la gestió del rebuig únicament.

 

Cada comarca ha de gestionar els seus residus urbans seguint
aquest model. En tot cas és poden planificar instal.lacions intercomarcals
compartides i dimensionades correctament, però seguint sempre uns criteris
ecosostenibles de gestió. No com ara.

 

Tot el que s’aparti d’això no serà efectiu i l’únic que
fomenta és el negoci dels residus, de la brossa, de la merda, en detriment del
medi ambient i el medi natural que han de suportar els forts impactes que els
ocasionen la implantació d’un model de gestió desfasat, ecològicament incorrecte
i legalment molt discutible. I per més desgràcia, potenciat per les autoritats
que tenen la obligació de fer-ho bé.