Penjat el 7 de gener de 2003
Penjat el 7 de gener de 2003, per ecologistes
L’Alt Empordà ha iniciat l’any amb un nou incendi a l’Abocador Comarcal de Pedret i Marzà, que ha fet que durant els dies 1 i 2 de gener els i les empordaneses ens haguem despertat amb una boira marró, densa i pudent, que s’escampava per tota la plana.
Quan un membre de la IAEDEN va trucar per donar avís del foc a l’abocador, els bombers van comentar que és un tema massa freqüent i que aquest ha estat el quart incendi important que ha patit aquest abocador durant l’any 2002.
La IAEDEN considera aquest fet de greu, doncs la barreja heterogènia de residus que hi ha a l’abocador: matèria orgànica, plàstics, productes químics,… fa que la seva crema produeixin substàncies tòxiques anomenades furans i dioxines. Aquestes substàncies són, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), altament cancerígenes. Fet que no vol dir que tots els ciutadans hàgim de patir càncer momentàniament, és clar. Però que la incidència reiterada d’aquests accidents pot augmentar els factors de risc d’aquesta malaltia.
Cal considerar que la crema d’un abocador és com una incineradora sense cap mena de filtres. Les incineradores han de passar diversos controls molt estrictes, doncs hi ha el perill d’emetre gasos molt tòxics a l’atmosfera. Per exemple, els plàstics que contenen clor (que són plàstics molt comuns) al cremar-se emeten dioxines.
L’incendi de Pedret i Marzà pot estar vulnerant el decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions d’incineració, que estableix el valor límit d’emissió d’aquestes substàncies en 0,1 nanograms per metre cúbic d’aire. És a dir, que una concentració ínfima, ja és perillosa per la salut. També estaria vulnerant el decret 1/1997 de 7 de gener de 1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats, que ordena que cal garantir les condicions correctes d’explotació per tal que aquest tipus d’accidents no es produeixin, i s’han de realitzar mesures de la contaminació quan es produeix algun tipus d’incidència.
Per tot plegat, la IAEDEN ha considerat notificar aquests fets a la Fiscalia de Girona, per tal que investigui si hi ha indicis de delicte contra la salut pública.
Les estacions de control de la contaminació atmosfèrica de la XVPCA – Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica- a la comarca són la de Figueres (que només mesura diòxid de sofre i fums negres) i la d’Agullana (que mesura l’ozó i la pluja àcida).
En cap cas es mesuren normalment les dioxines i furans.
Alhora denunciem que és molt anormal l’excessiva freqüència amb què es produeixen aquests incendis. És del tot possible amb una correcta gestió evitar-los en la majoria de casos. Quan es produeixen s’ha de disposar dels mitjans per actuar activament en apagar el foc. S’ha de prendre mesures de la contaminació emesa durant aquests “accidents” i s’ha d’informar la població en cas de superar els límits admissibles.
I a més, cal urgentment a la comarca una gestió efectiva dels residus sòlids urbans. Si hi haguessin campanyes de sensibilització ambiental, una planta de compostatge i triatge a la comarca, .. en definitiva es comencés a fer una gestió activa , valenta i eficaç es podria disminuir en un 75% el volum de les escombraries que arriba actualment a l’abocador. Doncs cal considerar que només la matèria orgànica ja correspon a un 45% del volum de les escombraries actuals.
Figueres, 3 de gener de 2003
IAEDEN
Tel. 972.670531
iaeden@sinix.net
