Mort per electrocució d’una àliga daurada a prop d’Ulldemolins (Priorat)

El passat dissabte dia 15 de febrer a les 14h. uns excursionistes
contemplàvem el vol majestuós de una àguila daurada (la més gran de la nostra fauna), prop d’Ulldemolins (Priorat) fins que
va decidir reposar damunt d’una torre elèctrica d’una línia de 25.000 volts,
propietat de FECSA-ENHER, on va rebre una descàrrega que va fer que
l’animal caigués fulminat i mort als seus peus.

Com és preceptiu, el cos va ser
entregat als cos d’agents forestals del Baix Camp.

Aquest fet tan desgraciat, s’esta repetint massa sovint per la imprudència
temerària d’unes empreses elèctriques que no
tenen en compte a l’hora de dissenyar l’estesa , el greu impacte que provoquen
sobre l’avifauna, ni han sabut aplicar la tecnologia més convenient a les
seves instal.lacions de transport energètic per tal de preservar els valors
naturals i els hàbitats de la fauna.
Existeix a les nostres comarques una àmplia casuística de mort per electrocució
de rapinyaires i d’aus protegides i en perill d’extinció provocada bàsicament
pel deficient disseny dels suports metàl·lics (torres) de les línies de
transport de mitja tensió (25.000 v). També les línies d’ alta tensió
(de 125.000 a 380.000 v), provoquen morts pel xoc de les
aus.

FECSA-ENHER, segueixen utilitzant torres perilloses, tot i estar
avisades (s’han fet moltes denúncies) i haver-hi gran quantitat d’informació al
respecte.

La torre de 25KV que va provocar la mort de l’àliga daurada a
Ulldemolins, esta identificada amb el número 14 i és exactament igual que
qualsevol altre suport d’aquesta línia elèctrica i d’altres existents a la zona
(sector de les muntanyes de Prades, vora els Segalassos). El lloc esta emmarcat
dins d’una zona important de caça de rapinyaires (al sector on ha mort la
Daurada, cacen tres parelles de Daurades i dues de Perdigueres), fet que
demostra el perill que corren els rapinyaires vius.

És lamentable doncs que les empreses elèctriques FECSA-ENHER no tinguin en
compte la biodiversitat de les zones afectades per les seves instal.lacions i
que aquest desconeixement posi en perill constant el valuós patrimoni natural
que són els nostres rapinyaires. Però encara ho és més que des de
l’Administració de Catalunya, la Generalitat, no s’hagi fet rés per regular
aquest tema, a diferència d’altres comunitats autònomes que disposen d’una
normativa legal específica. Ans al contrari, les tímides actuacions de Medi
Ambient, fa uns quatre o cinc anys, van ser aturades dràsticament pel
Departament d’Indústria (aquell que defensa que el camí més curt entre dos punts
és una recta). En aquest sentit, Catalunya no
és, ni de molt menys, la capdavantera en la preservació dels seus valors
naturals ni tampoc de la bioidiversitat, tal com s’omplen la boca els seus
consellers.

L’àliga perdiguera o cuabarrada, que
te a les nostres muntanyes un dels últims baluards i és un rapinyaire protegit i
en perill d’extinció, te com a principal causa de mortaldat, l’electrocució en
les línies elèctriques que denunciem.