Penjat el
29 d'abril de 2003
Comparteix!
Penjat el 29 d'abril de 2003, per ecologistes
Des de fa temps que el GEPEC-Ecologistes de Catalunya ve
denunciant la gestió incorrecta de residus de la construcció i altres que és fa
a l’abocador de runes de Bellisens (Reus). Una deposició indiscriminada de
residus de la desconstrucció i altres catalogats com a especials, sense que
abans s’hagi fet cap procés de triatge, ni minimització, ni valoració, ni
recuperació…
La gestió de l’abocador la fa l’empresa semipública GESTORA
DE RUNES DE LA CONSTRUCCIÓ, SA. Una empresa que esta participada en un 49% per
la Junta de Residus i un 51% pel Gremi de la Construcció de Catalunya. Un fet
curiós i paradoxal atès que la Junta de Residus és l’organisme oficial, depenent
de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, que ha de vetllar per la
correcta gestió dels residus a Catalunya i en aquest cas és co-gestora d’un
abocador que des del primer moment esta incomplint tota la normativa
mediambiental específica sobre residus. S’entén doncs que les repetides
denúncies que hem fet el GEPEC-Ecologistes de Catalunya i l’Ajuntament de Reus
sobre el cas específic de l’abocador de Bellisens hagin estat desateses i
arxivades per la Junta de Residus.
La incorrecta gestió dels residus que es depositen a
Bellisens ha fet que la vida útil de l’abocador s’hagi escurçat considerablement
(bàsicament perquè no s’ha minimitzat) i per tant, per ampliar la explotació i
el negoci, apartant-se de la legalitat, l’empresa gestora de Bellisens ha obert
ara una nova cel.la il.legal d’una superfície i volum bastant considerables.
L’empresa no disposa de les autoritzacions ambientals i administratives
necessàries. De fet la nova cel.la ultrapassa l’autorització d’explotació
actual.
A més a més, per a construir la nova cel.la, s’ha incomplert
la normativa específica del PGOU de Reus que prohibeix expressament l’extracció
d’àrids en el terme municipal.
Una vegada més el GEPEC-Ecologistes de Catalunya ha presentat
denúncia dels fets a l’Ajuntament de Reus i a la Junta de Residus (en aquest cas
part i causa) per tal que GESTORA DE RUNES DE LA CONSTRUCCIÓ, SA sigui
sancionada com correspon i s’obligui a l’empresa a reposar al seu estat original
el sòl afectat per l’ampliació il.legal de l’abocador de runes.
Estem assabentats de la reivindicació que el Gremi de la
Construcció fa sobre la necessitat de disposar d’un abocador controlat de runes,
i nosaltres compartim aquesta inquietud. Ara bé, s’ha d’assegurar que la gestió
d’aquests tipus d’abocador s’ajusti a la legalitat vigent i sigui la correcta
(cosa que no ha passat amb Bellisens, ni amb l’antic abocador comarcal de Les
Borges del Camp, ni amb la majoria d’aquests tipus d’abocadors). A més a més, la
ubicació d’aquestes instal.lacions no és pot fer a qualsevol lloc que hi hagi un
forat (normalment és solen construir en antigues extractives abandonades). S’ha
de fer un estudi hidrogeològic que garanteixi que la deposició dels residus no
afectarà l’aqüífer ni provocarà altres impactes amb medi ambient i al medi
natural adjacent.
Hem de constatar doncs, que el Gremi de la Construcció no fa
els deures bé. Per començar, no és trien en origen (com s’hauria de fer) els
diversos materials provinents de la desconstrucció, ni quan aquests arriben a
l’abocador. No es minimitzen els volums (planta trituradora) ni és recuperen els
diversos residus. És més, les deposicions incontrolades sovintegen i moltes
vegades (massa sovint) els abocadors de runes esdevenen abocadors il.legals de
residus especials.
No hi ha cap excusa, ni l’argument d’increment de despeses,
que justifiqui la gestió incorrecta dels residus de la construcció que
actualment fa el Gremi.
També hem de criticar, l’actitud de l’Administració. En
aquest cas de la Junta de Residus, que com a sòcia de l’empresa que
majoritàriament a Catalunya gestiona els abocadors de runa, és co-partícip de
les agressions que és fan al medi natural com a conseqüència de la deficient
gestió d’aquests abocadors. No esta legitimat ni pot fer complir la llei
aquell que l’incompleix manifestament.
Reus, 29 d’abril de
2003