Penjat el 30 d'abril de 2003
Penjat el 30 d'abril de 2003, per ecologistes
El GEPEC-Ecologistes de Catalunya vol manifestar respecte al
Pla d’Ordenació Urbana d’Amposta, que es tracta d’un pla poc respectuós en lo
medi ambient per varis motius, entre los quals cal destacar els següents punts.
a) L’existència de dues urbanitzacions fora del casc urbà que
no suposen més que un consum innecessari i injustificat de sòl. La zona
situada a la falda de Montsianell (actuació 4f), està enclavada dins del sòl
agrícola de secà, contemplat al mateix pla com a no urbanitzable. A més, limita
directament amb una altra zona no urbanitzable d’interés ambiental, tal com és
una vora de PEIN. L’altra zona és la que està al sud del terme municipal,
pròxima a l’ullal de Panxa (actuació 4g), dins de sòl agrícola de secà i
regadiu, no urbanitzable. Les dues zones, com s’ha dit, estan pròximes als
hàbitats d’interés comunitari que vorejen Montsià i Montsianell. Són zones
naturals que quedaran totalment trencades degut a la construcció
d’infraestructures urbanes: noves illes de ciment dins la natura, que cal
recordar, és un dels problemes ambientals més important. Per altra banda, estes
zones estan ja a més, castigades per la massiva transformació de secà en
taronjers que s’està portant a cap per tot lo terme municipal. Per últim, són
zones que, com s’han de construir noves infraestructures suposen una despesa
addicional per la gent que viu al casc urbà. Hi ha l’exemple de la urbanització
de Favaret, on a més, la majoria de gent que viu allà són les famílies de renda
més alta. Estes urbanitzacions, obliguen a la utilització de l’automòbil per a
fer qualsevol desplaçament, amb el perjudici que això ocasiona. Per si fos poc,
després de les remodelacions últimes de l’actual consistori de CiU, la ciutat
d’Amposta té uns mals accesos en carrers poc amples o que s’han transformat en
una sola direcció (com l’Avinguda de La Ràpita), amb la qual cosa, encara
dificulta los de per sí conjestionats carrers de la ciutat.
b) La zona que queda a l’est de la carretera N-340, que se
requalifica com a sòl residencial, no deixa de ser una incongruència total (zona
4e). Mirant un mapa de la zona queda ben definida de per sí lo que ha de ser
l’estructura i creiximent de la ciutat, estant dirigit per la carretera C-12 o
Eix de l’Ebre i l’anomenada N-340. Per tant, este sòl fora d’estes
infraestructures augmenta de forma desordenada la ciutat, ja que quedaria
partida per una infraestructura insalvable i invariable com a mig i llarg
termini, ja que lo pont sobre l’Ebre posiciona totalment la N-340 allí on està.
Per altra banda, esta zona pertany geològica, paisagística i ecològicament al
Delta de l’Ebre, amb la qual cosa s’ocupa un territori que cal preservar per la
seua vàlua ambiental. És impensable ambientalment, que la proporció de sòl
deltaïc que s’oferix sigue tan gran respecte al total del sòl que lo pla vol
aportar per ampliar la ciutat. No n’hi ha prou amb del.limitar uns espais i
marcar-los com a parc, tractant los que queden fora i sobretot prop les zones
habitades, com si fossen simples solars a explotar de la forma més rendible
possible (per a alguns, naturalment).
c) L’ampliació del passeig marítim només representa
l’eliminació de vegetació de ribera, y per tant, la degradació de l’entorn del
riu. Igualment que la zona que se pretén urbanitzar paral.lelament al passeig
(actuació 8c).
d) La proposta de traçat i definició de la secció del Canal
de navegació de Carles III, i lo nou sòl urbanitzable residencial que s’oferix,
(actuació 8b), no és tampoc compatible en qüestions de sostenibilitat. Esta
proposta alimenta l’anteriorment anomenada a la zona de l’Ullal de Panxa, i
crearia més espai urbanitzable a la zona del canal, en lo futur perill de tornar
a crear més illes de ciment dins la natura. De per sí, lo canal ja és una
infraestructura en un impacte sever durant la seua construcció, i que en
continuarà tenint després, passant a ser una nova via que ajudarà a separar
l’espai natural del delta i les garrigues de Montsià. Suposem que en esta obra
(i també en altres), l’especulació urbanística que segur hi haurà per ella
mateixa i per les urbanitzacions a que donarà lloc, no serà gens despreciable. I
tot això, bàsicament per a establir una altra zona elitista per gent d’alt poder
adquisitiu a costa d’un altre tros de delta.
e) La proposta de nou sòl urbanitzable residencial al costat
de la urbanització Eucaliptus (actuació 4h), pensem que està
sobredimensionada. Pràcticament se vol triplicar l’actual urbanització, també a
costa de sòl deltaïc que llinda al PEIN.
f) Lo sòl industrial proposat al Tapà, considerem que està
mal ubicada (actuació 4l). Per una banda tanca totalment la zona sud
residencial nova que se vol crear (Valletes sud, zona 4c). Donada la proximitat
d’esta zona residencial, seria molt més lògic deixar com a no urbanitzable esta
part del terme, reservan sòl, que bé podria ser en un futur zona verda, que
donaria continuitat de forma natural cap a la zona de sòl agrícola de secà, no
urbanitzable (limítrofe al barranc de l’Oriola, per una banda, i a les faldes de
Montsianell per l’altra). Així, s’aconseguiria una ciutat més en contacte
directe en l’àmbit natural del terme, sense estar tancada per tot lo sud, per
polígons industrials, i sense necessitat de fer les absurdes urbanitzacions fora
del casc, que més que apropar la gent a la natura, acaben per adulterar-la,
degradar-la i lo que va sent més greu cada vegada, compartimentar-la.
g) L’actuació programada de convertir l’actual camí vell de
Masdenverge en carretera comarcal, per a donar una nova entrada a la ciutat des
de l’A-7 (actuació 1d), i tots los altres accesos a la ciutat, són
obres que s’han de vigilar especialment degut a l’impacte que tindrà la seua
construcció per les afores d’Amposta. Per altra banda, tots estos accesos, sense
una bona estructuració del casc urbà, poden contribuir a conjestionar encara més
los carrers de la ciutat. Amposta ja té a hores d’ara prou problemes de
circulació. Sense millorar los carrers de casc i los accesos directes, les noves
entrades corren lo perill de fer-la encara més intransitable. De fet, fins ara,
este consistori, ha fet una transformació dels carrers ideals per a causar
embusos a d’Amposta.
h) Queda també la incògnita en què pot passar en los punts
de servei. Fins al moment, aquell que s’ha fet, només servix d’excusa per a
justificar una infraestructura hotelera. Per això també cal vigilar i vore en
que queden estos punts, degut al perill en que se convertisquen en embrions de
futures infraestructures en mig de la natura.
i) La zona fluvial nord (compresa aproximadament entre lo
Castell d’Amposta i la zona de descàrrega del riu), hauria de ser una
reserva intocable de sòl de cara al futur, pensant en la preservació de la
vegetació de ribera, i pel fet de ser una zona molt pròxima a la ciutat
d’Amposta.
Pensem que això és un dels exemples de la política
malauradament agresora d’este govern, del qual l’equip de govern de l’ajuntament
d’Amposta és un clar exponent. No se poden utilitzar termes com sostenible, per
a definir un pla urbà que, per exemple, pretén crear urbanitzacions fora del
casc; lo perquè ja s’ha dit anteriorment, però es pot resumir una vegada més:
estes zones incrementen la demanda de sòl de forma exagerada (zones de baixa
densitat), en zones naturals, i contribuixen a extendre de forma innecessària
les poblacions. A més, la necessitat d’automòbil particular augmenta consums i
genera contaminació.
Amposta, 30 d’abril de 2003
* Per més informació: Ximo Estellé
Delegat del GEPEC a les Terres d l’Ebre
Telèf.- 93-418.13.65 i 609-69.20.33
