Ecologistes de Catalunya presenta un informe de valoració de la gestió dels residus a la darrera dècada

Coincidint amb els deu anys de
vigència de la llei de residus i amb la seva modificació
aprovada avui al parlament, la federació ecologista valora
molt negativament els resultats de la gestió de residus a
Catalunya.

El context de gestió

Els programes europeus de medi ambient
han establert des de fa anys que les polítiques de residus
dels estats membres han de complir els següents objectius:

• dissociació entre creixement
  econòmic i generació de residus.

• prioritat: prevenció > reciclatge
  > valorització > abocament

• reducció del 20% el 2010 (sobre
  nivells de 2000)

Aquesta voluntat es va veure recollida
a la llei de residus de l’any 1993 que establia diversos objectius a
complir per part de les administracions responsables de la gestió
dels residus (Junta de Residus, Entitat Metropolitana, Consells
Comarcals i municipis:

• Obligació RS municipis > 5.000
  habitants

• Separació obligatòria: matèria
  orgànica

• Separació voluntària: vidre, paper i
  cartó, plàstics, piles, metalls

• deixalleries als municipis >
  5.000 habitants

Els resultats

Des de l’any que es va aprovar la llei
de residus (1993) fins al darrer any del qual es disposen de dades
(2001) hi ha hagut un increment d’un 74,7 % en pes dels residus total
(municipals + industrials).

Així mateix, l’objectiu europeu
de desvincular el creixement del PIB de la producció de
residus no ha estat assolit ja que hi ha hagut un increment en un 40
% de les tones de residus generats per unitat de PIB produït.
Així doncs, a la inversa del que passa a altres països
europeus, l’economia catalana tendeix a ser més intensiva en
l’ús de materials.

tones de residus/milions d’euros (PIB)
1993	82114
2001	114994

Els residus municipals: el PGRMC
1995-2000

El Programa de Gestió de Residus
Municipals de Catalunya (PGRMC), recollint les obligacions marcades
per la llei va establir uns objectius mínims a assolir des de
1995 a 2000: recuperació del 46% frl paper i cartró, el
40% dels metalls i el 50% de la matèria orgànica.
Tanmateix, no es marcaven objectius de reducció de residus.

Al llarg dels cinc anys de vigència
del PGRMC la realitat ha estat incoherent amb els objectius marcats.
Així, hi ha hagut un incompliment de les previsions de
recuperació/reducció d’envasos, no s’ha aplicat la
recollida selectiva de la matèria orgànica als
municipis de més de 5000 habitants i hi ha hagut una absència
de mesures fiscals per a afavorir la recollida selectiva i penalitzar
la incineració i l’abocament. Tampoc no hi ha hagut
suficients ajuts per a campanyes d’educació ambiental.

Els resultats en aquest context, doncs, han estat clarament negatius.

La producció de residus municipals ha augmentat un 29,8% en
valors absoluts i en un 24,24% en quantitat per càpita quan
els objectius del PGRMC eren no augmentar la quantitat de residus que
es generaven el 1995. Des de 1995 a 2001 la quantitat ha augmentat un
11%.

any	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001
tones	2814893	2792545	2824428	2816662	2919723	2950000	2955553	3147648	3418376	3624647

Pel que fa a les recollides selectives, els resultats pels diferents
materials han estat els següents:

• un 4’4% de la
matèria orgànica (davant
l’objectiu del 50%)

• un 30% del paper (davant l’objectiu del 46%)

• un 29% del vidre (davant l’objectiu del 40%)

• un 12’4% dels envasos envasos (davant l’objectiu
del 15%)

Globalment, a Catalunya l’any 2001 es va recollir selectivament
només un 17% dels residus generats a Catalunya.

Pel que fa al resultat de les recollides selectives a l’Àrea
Metropolitana, l’any 2001 va ser del 15’5% quan
l’objectiu del Programa Metropolità (1997- 2006) per
aquest any 2001 era del 42,6% (22,8% brossa orgànica i 19,8%
brossa inorgànica).

Els envasos, el
gran fracàs

Les dades disponibles són escasses, però indiquen que
de l’any 1998 al 2000 la quantitat de envasos va augmentar un
23,7% malgrat que la LERE (Ley de Envases y Residuos de Envases)
obligava, en el període d’aplicació del 1997 al
juny del 2001, a reduir-los en un 10% en pes.

Augment de
l’abocament i la incineració

Com a resultes d’aquest fracàs en la gestió dels
residus la quantitat de residus que han anat a parar a tractaments
finalistes ha augmentat significativament:

L’abocament
ha sofert un augment del 31,4% (passant de 1.760.487 tones el 1994 a
2.313.326 el 2001), la incineració ha augmentat un 10,5% (de
558.149 a 694.813) i el reciclatge ha augmentat un
34,0%
(de 518.409 a 619.508). Així doncs, deu anys després
s’aboquen o incineren un 15,18% més de residus que el 1993.
Actualment, a més, dues incineradores han demanat una
ampliació de la seva capacitat de tractament.

	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001
Abocament	1760487	1721832	1825859	2009856	2038450	2127000	2275626	2277524	2313326
Reciclatge	240645	207157	206348	185083	236000	170365	354599	488987	616508
Incineració	558149	560815	627204	675620	672600	658187	687704	712609	694813
No controlat	292955	214205	93938	10389	5900			2002
total	2852236	2704009	2753349	2880948	2952950	2955552	3317929	3481122	3624647

El cas de l’àrea
metropolitana

El Programa Metropolità de
Gestió de Residus Municipals (PMGRM 1996-2006) redactat per
aplicar els objectius de la Llei 6/93 a l’àrea metropolitana
preveia uns objectius de recuperació del 60% a l’any
2006.

Segons les darreres dades de l’entitat
(2001), només el 10% de la població metropolitana tenia accés a
sistemes de gestió
de residus amb separació de la matèria orgànica.
El 2001, a la ciutat de Barcelona la situació
era alarmant, només un 1,37% de la població hi tenia
accés, a l’Hospitalet el 0%, a Cornellà
el 4%… durant l’any 2002 aquesta situació va canviar
lleugerament però encara no es disposa de dades quantitatives;
en qualsevol cas, però, la tendència és
l’incompliment dels objectius marcats per l’entitat metropolitana i
pel PGRMC.

El resultat és que actualment, i
contrastant les dades de l’entitat metropolitana, amb prou feines
s’arriba a un 15% de recuperació global.

Aquesta situació s’ha volgut
solventar amb la construcció dels anomenats “Ecoparcs”.
Analitzant el projecte constructiu de l’Ecoparc 1 es preveu que
la línia d’empaquetatge enviï a instal•lacions
finalistes, i sense passar per cap procés de triatge o
recuperació, el 28% del que entri a l’Ecoparc. Un altre
33% de l’entrat sortirà en forma de rebuig dels
processos de metanització i compostatge. Altres processos
faran que, del total entrat, el 62% sigui rebuig i vagi a abocadors i
incineradores en forma de bales premsades i embolicades els CDR
(combustible derivat de residus). Aquestes instal·lacions,
doncs, esdevenen una neteja d’imatge de l’administració
metropolitana que no vol o no sap avançar cap a una resolució
efectiva de la problemàtica dels residus; tot apunta que apareixeran
nous projectes d’incineració per fer front al creixement de residus.

Els residus industrials

En els darrers 5 anys (1995-2000) hi ha
hagut un augment espectacular del residus industrials un 51%. Hi han
diferents factors que en
poden ser la causa. L’obligatorietat de les empreses catalanes
de presentar la declaració anual dels residus industrials
produïts a la Junta de Residus ha fet aflorar una gran quantitat
de residus fins aleshores no registrats. Una altra causa ha estat la
poca eficàcia de les actuacions orientades a la disminució
de residus dels processos industrials. En definitiva no s’han
aplicat mesures i instruments eficaços per promoure la
producció neta malgrat la creació del Centre
d’Iniciatives per la Producció Neta (actualment CEMA) a
demanda de les entitats ecologistes.

Aquest augment no s’ha vist acompanyat
per polítiques de reciclatge i el resultat és que ha
augmentat la quantitat de residus que s’envien a incineradores i
abocadors:

L’abocament ha augmentat un 44,92%
(passant de 1.028.134 tones a 1.489.298) i la incineració ha
augmentat un 164,15% (de 34.149 a 90.206); de manera que el total de
residus enviats a tractament finalista ha augmentat un 48,7%.

Els residus de la construcció

L’any 2000 es van generar 5.414
milers de tones de residus de la construcció, s’han
duplicat des de l’any 1997. Aquests residus representen més
del 35% del total de residus a Catalunya. Solament

es recicla el 3% i fins l’any
2000 només funcionaven 4 plantes de triatge i reciclatge de
materials de construcció. Aquesta dada contrasta amb altres
països on es recicla un 80% dels residus de la construcció.

Algunes causes

Les polítiques encaminades a la
reducció dels residus i la seva toxicitat són un dels
objectius principals que cal fer realitat (i no solament discurs) si
es vol assolir un desenvolupament sostenible, fonament del tot
imprescindible per al progrés social. Aquesta política
ha estat adoptada formalment per les normatives i el discurs de les
diferents administracions. En aquesta direcció s’aprovà
a Catalunya la Llei Reguladora de Residus 6/93 i es despleguen els
Programes de Gestió de Residus per cada tipologia de residus.

La Llei Reguladora marcà una
inflexió important en el discurs i en els objectius d’orientar
la normativa catalana a desenvolupar polítiques de precaució
i prevenció al país, però la realitat ha estat
diferent, ja que la majoria dels esforços que s’han
esmerçat, (econòmics i polítics) han estat
essencialment en l’eradicació de l’abocament
incontrolat (que ha estat una millora important), però a la
contra no s’ha aprofitat per aplicar les accions i els mitjans
suficients per desenvolupar actuacions efectives preventives,
econòmiques i fiscals, que fessin possible arribar als
objectius descrits en la normativa, que es podrien haver aplicat de
forma complementària i simultània durant aquests anys.

Un altre factor que ha influït
negativament han estat: les picabaralles entre les administracions de
diferents signes polítics, amb retrets mutus, la manca de
voluntat política de les associacions municipalistes i la
majoria d’ajuntaments grans i metropolitans, que a la pràctica
han obstaculitzat avançar en un canvi real de la gestió
dels residus i han estat més centrats en els costos i els
esforços en la gestió, que no pas en avançar en
la minimització dels impactes ambientals que causen els seus residus,
el malbaratament de
recursos i una tasca d’educació ambiental de la població
en un canvi d’hàbits en el consum i cultural. Tanmateix,
els resultats, tant a casa nostra com a d’altres països de
la CE, han esdevingut insuficients, no han estat els desitjats. Les
polítiques preventives, fins ara, no han passat, amb bona
voluntat, del paper mullat.

Propostes d’Ecologistes de Catalunya

• Desenvolupar programes d’educació
  ambiental i de reducció dels residus urbans.

• Incentivar els programes de R+D en
  producció neta

• Incentivar la producció neta a les
  empreses i penalitzar les que facin servir processos més contaminants.

• Aplicació de mesures preventives:
  reintroducció d’envasos retornables

• Aplicació d’un cànon disuasori als
  municipis que produeixin més residus i bonifiquin els municipis més
  estalviadors de recursos.

• Prohibició de la incineració i
  tancament progressiu de les instal·lacions existents.

• Compliment de la directiva
  d’abocadors

• Revisió a l’alça dels objectius de
  recuperació i reducció dels residus dels programes de gestió vigents.

Podeu trobar l’informe a l’apartat de documentació de la web.