Penjat el 10 de juny de 2003
Penjat el 10 de juny de 2003, per ecologistes
El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd va presentar
el passat mes de febrer un seguit d’al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) de Sant Llorenç d’Hortons en les que es demanava la retirada
de les propostes de creixement urbà de Ca l’Almirall (99 hectàrees d’usos
residencials, oficines i equipaments) i de Casa Gran (30 hectàrees d’usos
industrials) en base al creixement desmesurat que aquestes actuacions representen
.
Aquestes dues unitats de desenvolupament, a més, es plantegen
totalment allunyades desconnectades del nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons
(quedant més pròximes a Sant Esteve Sesrovires i a Gelida que al casc urbà
de Sant Llorenç d’Hortons). La zona de ca l’Almirall (99 Ha.) té unes dimensions
desproporcionades en relació al petit nucli de Sant Joan Samora (4,69 Ha.)
i fins i tot supera les dimensions del conjunt de superfícies residencials
actuals del municipi (que és de 80,51 Ha.).
L’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, però, ha decidit
desestimar totes les al·legacions d’aquesta entitat en funció bàsicament
als següents arguments (text de l’Ajuntament en cursiva) :
1. -“Que els sols urbanitzables responen al fet d’ordenar
les iniciatives que pressionen sobre aquesta part del municipi, induïdes
per la bona accessibilitat que presenten i per les expectatives que indueix
la presencia d’un enllaç amb el Quart Cinturó“.
Des del Col·lectiu Ecologitsa Bosc Verd, lamentem que
l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons no tingui present en cap moment alhora
d’ordenar el seu municipi, les afectacions que les seves actuacions produeixen
no només sobre el municipi de Gelida sinó també sobre la resta de la comarca.
Sant Llorenç d’Hortons és el muncipi fronterer entre l’Alt Penedès i el Baix
Llobregat. La porta d’entrada al Penedès. Caldria doncs haver fet l’esforç
per a plantejar una ordenació del territori que no copiés els models del
Baix Llobregat sinó que evidenciés l’entrada a una comarca diferent, amb
unes característiques ecològiques, culturals i econòmiques pròpies.
D’altra banda també és greu que s’ordeni el territori
en base a les pressions econòmiques que presenta un possible enllaç amb el
Quart Cinturó. En aquests moments encara no hi ha un traçat definitiu i oficial
d’aquesta infrastructura i és un dels principals temes de discussió en la
elaboració del Pla Director. Ordenar en base a una infrastructura que encara
no està definitivament aprovada i que no se sap quins dels diferents traçats
es portaran a terme, és especular amb el territori.
2. -“Que els desenvolupaments previstos s’han configurat
com a continuació de la zona industrial del municipi veí…”
Aquest model de creixement és el que no volem per a l’Alt
Penedès. En el plànol número 8 de la diagnosi del Pla Director de l’Alt Penedès
(“Esquema del sistema d’espais amb valor ambiental”) assenyala un separador
urbà que afecta plenament el conjunt de la zona que comprèn les actuacions
de creixement urbà que proposa el POUM de Sant Llorenç d’Hortons a ca l’Almirall
i al polígon industrial Casa Gran, que té l’objectiu de trencar amb el continu
urbà (característic dels municipis del Baix Llobregat però no de l’Alt Penedès)
i d’aturar aquest model de creixement tant poc identificador de la nostra
comarca.
3. “La segona actuació de Can Almirall adopta una
ocupació moderada sobre el territori, i tot i la seva grandària, l’ocupació
de l’edificació sobre el territori és molt minsa..”.
Com ja hem comentat anteriorment la zona de ca l’Almirall
(99 Ha.) té unes dimensions desproporcionades en relació al petit nucli de
Sant Joan Samora (4,69 Ha.) i fins i tot supera les dimensions del conjunt
de superfícies residencials actuals del municipi (que és de 80,51 Ha.). Per
tant el POUM proposa una creixement per a ca l’Almirall que supera en superfície
al conjunt de 7 nuclis urbans que actualment té el municipi i que el situa,
fins i tot, davant el municipi de Gelida.
I pel que fa al nou polígon industrial Casa Gran (30 Ha.)
aquest representa un creixement que supera la dimensió del sòl industrial
urbà actualment existent a Sant Llorenç, que és de 22,41 Ha. Que aquest polígon
es suma als dos polígons existents dins el terme de Sant Esteve Sesrovires
i que a la pràctica significa la continuïtat del polígon “Anoia” (Sant Esteve
Sesrovires) que té una visual directa sobre Gelida.
4. “Que el Pla Director no és un document normatiu,
ja que en aquests moments únicament s’ha fet pública una primera diagnosi.
És un document obert al contrast i a les noves aportacions que es puguin
fer…”.
És una manca de coherència comarcal i una manca de sensibilitat
cap al territori procedir a l’aprovació d’aquestes dues noves actuacions
quan actualment s’està redactant el Pla Director de l’Alt Penedès, un document
d’obligat compliment per part de totes les institucions competents, que té
com a objectius establir la quantificació dels sòls necessaris per a nous
desenvolupaments urbans a mitjà i llarg termini, i també els criteris per
a la seva localització per tal d’evitar al màxim l’impacte territorial.
I a això se li suma que el Consell Comarcal de l’Alt Penedès
va aprovar per unanimitat una moratòria urbanística a l’aprovació de més
polígons industrials (abril del 2002) avalada per tots els grups ecologistes
de la comarca, per diferents col·lectius de veïns, per entitats i per persones
a títol individual i per tots els grups polítics presents al CCAP. La proposta,
si bé no és vinculant per als ajuntaments, sí que té el valor d’un acord
polític que expressa la voluntat comarcal de no prendre decisions locals
que puguin limitar la capacitat d’acció que se li preveu al Pla Director.
L’Ajuntament de Sant Llorenç trepitja els objectius de l’acord posant en
perill l’equilibri del territori.
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd
Vilafranca del Penedès / 09-06-03
