Penjat el 16 de juny de 2003, per ecologistes
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3896 de 02/06/2003 publica un EDICTE de 7 de maig
de 2003 del Departament de Medi Ambient, pel qual es fan públiques diverses
resolucions per les quals es declara entre altres la no-aplicació del tràmit
d’avaluació d’impacte ambiental a les obres que es fan al complex del
pitch&putt de LA FIGUEROLA, al terme municipal de Vandellòs.
Aquesta potestat que te el Conseller de Medi Ambient, exonera
a determinades activitats del tràmit administratiu de l’aprovació de l’avaluació
ambiental i per tant priva a l’acció social de rebre una informació primordial
com són els impactes mediambientals previsibles i les sol.lucions que és
proposen per les seves correccions. També conseqüentment no és poden presentar
al.legacions si hi escau.
Concretament, el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, en
referència a aquesta obra ja va presentar diverses denúncies (Agost del 2000) a
Urbanisme, a l’ACA i a l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant per
considerar que s’havien començat les obres de condicionament del terreny, de
construcció del pitch&putt i d’edificis i habitatges adjacents a les
instal.lacions, sense haver complert els preceptius tràmits administratius. No
obstant això, les nostres denúncies sempre van estar desestimades amb una
actitud que nosaltres vam considerar de connivència i consentiment.
També durant el període d’informació pública (juliol i
octubre del 2000) de l’expedient de legalització que s’instruïa a l’ACA en base a
l´autorització de concessió d’un aprofitament de 48.636 m3/any ( 2 pous) que
l’empresa ZEEBERG HOLDING ESPAÑA, SL, va demanar per a l’abastament i el
rec d’un peetch & putt al Mas de la Figuerola, el GEPEC-Ecologistes de
Catalunya va presentar al.legacions ja que entre altres coses
el principal requeriment pel manteniment de la gran superfície de gespa d’
aquesta estructura és la necessitat de grans volums d’ aigua i la zona de LA
FIGUEROLA és molt deficitària en recursos hídrics i els aqüífers són pobres i
molt profunds. És més, aigües avall existeixen diversos pous (un d’ells ha
subministrat durant molts anys el nucli de Vandellòs) que s’utilitzen per usos
agrícoles i de boca, que poden veure’s perjudicats per les extraccions que sens
dubte es faran per regar la gespa del pitch&putt.
També, un impacte important d’aquesta instal.lació és el grau de contaminació que té l’ aigua que drena els camps de joc, a
causa dels pesticides i adobs inorgànics utilitzats en la conservació de la
gespa. Aquesta aigua va a parar als aqüífers o, mitjançant canalitzacions que eviten la inundació de certes zones del camp, als nostres rius i rieres.
El pitch&putt de LA FIGUEROLA
s’ ha ubicat (com en la majoria dels camps de golf) en una zona agrícola,
hàbitats considerats de gran valor biològic per la presència d’ espècies animals i vegetals específiques i
actualment . en notable regressió arreu de Catalunya. Durant la
construcció s’han produït espectaculars desmonts mitjançant la formació d’ extenses feixes, de gran impacte
paisatgístic. L’ estructura vegetal del terreny de joc està basada en un prat de gramínies estoloníferes pròpies
de zones boreals o alpines europees, i per tant gens adaptades a l’ ambient
mediterrani. El manteniment d’ aquesta formació vegetal accentua les servituds
d’ un cultiu monoespecífic: utilització d’ elevades quantitats d’ adobs i
pesticides. Per adobar el camp es fan servir principalment adobs inorgànics
(nitrats, fosfats, sulfats, etc.), que provoquen l’ eutrofització dels cursos
fluvials. D’ altra banda, la gamma de pesticides utilitzada és molt
diversificada: herbicides contra plantes autòctones, fungicides, insecticides i
verins contra nemàtodes, cargols, micromamífers, conills, toixons i guineus.
Generalment aquests pesticides, que són sovint molt perillosos per l’ home,
resten llargs períodes de temps en el medi i no són degradables per les
tècniques convencionals de depuració d’ aigües. Així, s’ acumulen en els teixits
dels éssers vius, especialment en les espècies dels nivells superiors de les
xarxes tròfiques, cosa que provoca la . davallada de la seva supervivència i fertilitat. Des d’ una perspectiva més
global s’ ha de tenir en compte que aquestes superfícies de gespa, com que són
ambients aliens a la zona mediterrània, fragmenten les zones naturals i fan de
barrera als corredors biològics. Aquest efecte es veu accentuat per l’ elevat
nombre de construccions que porten associats els camps de golf.
També i dins l’àrea la instal.lació lúdic-esportiva existeix un
hàbitat d’una parella d’àligues quabarrades, espècie en perill d’extinció i
altament protegida per la legislació, que poden ser perjudicades per les
activitats antròpiques pròpies dels treballs de construcció i desenvolupament de
l’activitat habitual de la
instal.lació.
Aquesta breu anàlisi ens porta a considerar que ens trobem davant d’ una
activitat que incideix realment de manera molt important sobre el nostre
patrimoni natural. Resulta obvi que determinades mesures tals com la no introducció d’
espècies vegetals exòtiques, el control de les
plagues mitjançant sistemes biològics (i, per tant, la no utilització de
substàncies químiques tòxiques) o la potenciació de la vegetació forestal en els
boscanys contribuirien a reduir l’ impacte dels camps de golf i pitch&putt
sobre l’ entorn.
La necessitat d’ estudis d’ impacte ambiental, l’ anàlisi seriosa i realista de la influència dels camps
de golf i pitch&putt sobre els recursos hídrics de la zona, sobre la flora i
l’avifauna i el control de l’ especulació urbanística associada als terrenys de
joc són temes de vital importància.
Així doncs, no entenem com s’hagi eximit d’una forma deliberada i
negligent a l’empresa propietària del pitch&putt de LA FIGUEROLA del tràmit
d’avaluació d’impacte ambiental. És per tot això que el GEPEC-Ecologistes de
Catalunya recorrerà l’Ordre de la Conselleria de Medi Ambient i demanarà que
l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant exigeixi que es complimenti
aquest tràmit administratiu, tant necessari per determinar els impactes que
aquesta activitat tant agressiva pel medi provoca al patrimoni
natural.
Reus,
14 de juny de
2003