Penjat el 18 de juny de 2003, per ecologistes
El departament de Medi Ambient ha commemorat l¹aniversari de les normatives
ambientals de les activitats extractives, oblidant-se de la mineria
potàssica de Súria i Sallent, que més de 20 anys després encara no ha fet
els deures i continua abocant milions de tones anuals de residus salins,
ocasionant un dels problemes mediambientals més greus del país.
La Plataforma Monstalat, des de l’any 1996, ha exposat la seva preocupació a gairebé tots els consellers que han estat al davant d’aquest departament, que s’han caracteritzat per tenir poca fermesa política per resoldre un dels problemes més greus que tenen sobre la taula. A més de l’impacte visual, aquests residus són responsables de la contaminació de les aigües, les subterrànies i també les dels rius Llobregat i Cardoner. Les mines són responsables també dels problemes d’enfonsament que pateix el barri de l’Estació, a Sallent.
Malgrat la magnitud del problema, 20 anys després les empreses mineres del Bages encara no tenen aprovat un Pla de Restauració, que com diu Medi Ambient, “en essència consisteix en dur a terme la restauració paral·lelament amb els treballs d’explotació, reduint l’àrea de afecció en cada moment i realitzant accions restauradores, des de l’inici de la activitat.”
Actualment tot just s’està tramitant el Pla de Restauració per a l’explotació de Súria, però la proposta actual que es planteja des del departament de Medi Ambient és lluny de garantir que les esmpreses assumiran “els costos de la restauració i protecció de las àrees afectades”. Pitjor encara, la proposta actual de Pla de Restauració, enlloc d’assegurar la desaparició dels actuals runams, el que fa és posar les bases per a un creixement continuat en les properes dècades. Actualment, a Súria s’hi aboquen més de 5.000 tones diàries de residus salins, i a Sallent el ritme és de més de 9.000 tones per dia.
Plataforma Montsalat
Juny 2003
Nota de premsa del departament de Medi Ambient
Publicada a la web el 16/6/2003
Medi Ambient ha commemorat amb una jornada els 20 anys de les normatives ambientals de les activitats extractives
El director general de Boscos i Biodiversitat, Pere Maluquer, ha fet la cloenda aquest matí de la Jornada de celebració dels 20 anys de l’aplicació de la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de gestió ambiental de les activitats extractives de Catalunya. Una cinquantena de persones en representació de les empreses del sector dels àrids i les argiles, els fabricants de ciment i la pedra ornamental, així com tècnics i experts universitaris han participat en aquesta Jornada.
En la Jornada d’avui, s’ha fet una revisió de les diverses accions dutes a terme i de com s’han anat integrant els aspectes medioambientals en la mineria durant aquest període. Els diferents sectors implicats en aquestes activitats han presentat les seves valoracions d’aquesta gestió ambiental i quins són el reptes de les activitats extractives de cara al futur.
Maluquer ha destacat la importància que té a Catalunya el sector que es dedica a les activitats extractives i ha fet un balanç de com s’ha desplegat aquesta normativa en els darrers 20 anys. Maluquer ha afirmat que “no són incompatibles la preservació dels espais naturals i les activitats extractives”.
L’any 1981 el parlament de Catalunya va aprovar la Llei 12/81, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, la qual fou desenvolupada pel Decret 343/83, de 15 de juliol sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.
Aquesta normativa, a més d’ésser la degana de la legislació ambiental a Catalunya, també va ser pionera a la resta de l’estat espanyol i ha constituït un model de referència d’altres normatives autonòmiques.
Com a punt més característics, destaca la consideració del binomi activitat extractiva – degradació ambiental, atenent a l’impacte ambiental produït i que es recull expressament en la exposició de motius de la Ley 12/1981 que té per objecte aconseguir la bona integració dels espais afectats en el conjunt natural on s’ubiquen un cop acabats els treballs extractius.
Igualment, es parteix de la base de que les activitats extractives han de poder assumir els costos de la restauració i protecció de las àrees afectades com a condició prèvia a la seva autorizació.
Aquesta legislació permet la implantació del sistema de restauració integrada, variable segons el cas, però que en essència consisteix en dur a terme la restauració paral·lelament amb els treballs d’explotació, reduint l’àrea de afecció en cada moment i realitzant accions restauradores, des de l’inici de la activitat.
Un altre punt important és que la Llei 12/1981 fixa unes fiances per garantir la restauració del terreny en el supòsit que l’explotador no acompleixi les seves obligacions.
Barcelona, 13 de Juny de 2003