Montsianell Residencial

GEPEC-Ecologistes de Catalunya se declara
contrari a la construcció de la urbanització “Montsianell Residencial”, a les
faldes de l’anomenada muntanya, al terme municipal d’Amposta, per una sèrie de
coses tal com:

-Lo consistori d’Amposta no vol que s’aplique lo tràmit
d’avaluació d’impacte ambiental a esta actuació, cosa que hauria de ser
forçosament aplicat, degut a que l’obra causarà un impacte en absolut
menyspreable. És per això que en EDICTE de 7 de maig de 2003, es fa pública la
resolució per la qual se declara la no-aplicació del tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental al “Projecte de modificació puntual del Pla
general d’ordenació urbana d’Amposta (Montsià)”. Com és lògic, això estalvia
d’un important tràmit a l’equip de govern del consistori ampostí, que de cap
manera, ha de ser així.

– Abans
d’aprovar tot lo pla urbanístic, ja se vol licitar esta nova urbanització, quan
globalment, és tot lo Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), lo que s’ha de
tramitar i al qual s’ha d’aplicar l’avaluació d’impacte ambiental, però no per
trossos.

Estos dos
primers punts ja donen una idea de lo malament que s’està portant a terme
l’aprovació del POUM a Amposta.

– Des d’el
punt de vista ambiental, lo Pla
Territorial de les Terres de l’Ebre contempla les faldes de Montsianell com a
sòl no urbanitzable, per entendre que és una zona que mereix esta qüalificació.
Així, cita que es tracta de “Conreus de secà i erms”, sent sòl no urbanitzable de protecció
preventiva. Igualment, pot haver-hi una part de “Conreus de regadiu”, dins
l’anterior categoria també de sòl no urbanitzable.

– Si hi ha
alguna zona al terreny, on actualment no hi ha cap conreu, éste tros estaria
emmarcat com a sòl no urbanitzable de
protecció funcional, concretament “Boscos i matollars”, també segons lo Pla
Territorial de les Terres de l’Ebre.

Per
tant, s’està parlant d’una zona que té, en qualsevol cas, prou arguments com per
a ser qualificada com a sòl no urbanitzable, tal com lo Pla Territorial de les
Terres de l’Ebre reconeix. A més, donat que l’actuació urbanística és limítrofe
a una vora de PEIN, poguent ocupar una part i de ben segur afectar-lo, s’estaria
fent una afecció sobre un sòl no urbanitzable de protecció especial, reconegut
com a “Connectors biològics i vores de PEIN”, segons lo Pla Territorial. Este
connector és lo corresponent a l’entorn de la serra del Montsià:
Montsianell.

Per
tant, segons este Pla territorial, no hi ha cabuda a la zona en qüestió una
urbanització com “Montsianell Residencial”.

– La zona a la
que afecta l’actuació urbanística, ja sigue per proximitat, per ocupació, o per
afecció en lo periode de construcció, l’anomenada vora de PEIN està contemplada
com a hàbitat d’interés comunitari, tipus matollars
termomediterranis i predesèrtics, en estat de conservació bo.

És evident que la
urbanització, agreujaria l’estat de conservació d’este
hàbitat.

– Lo model
de creixement urbanístic pel qual s’aposta de cara al futur és lo de la ciutat
compacta, en la qual se dóna énfasi al centre “viu” de la ciutat, i se tendix a
no escampar la taca urbana pels voltants de lo que està construit. Això és lo
que recullen les directives europees sobre model sostenible de ciutat. Això està
recolçat per estudis científics publicats a revistes de prestigi com “Scientific
American”. En estos estudis se demostra com l’augment de gasos contaminants
augmenta en augmentar lo grau de dispersió de la ciutat. Això és completament
lògic, tenint en compte que la gent que viuria a una urbanització com la que se
pretén construir, s’ha de desplaçar forçosament en cotxe fins al centre urbà de
la ciutat o a la seua àrea de treball. Relacionat en això, este augment de la
utilització de l’automòbil, col.lapsaria encara més la ja de per sí
congestionada ciutat d’Amposta. La nova remodelació del centre de la ciutat no
permet augmentar en absolut la utilització del cotxe, sinó que s’hauria de fer
més aviat lo contrari.

És a dir, ni
en general, pels problemes de contaminació que comporta, ni en particular, per
l’estructura de la ciutat d’Amposta en que se tendix al caos circulatori, és
recomanable la construcció d’urbanitzacions fora casc, com
esta.

Per altra
banda, no hi ha cap dubte, de que lo model de ciutat compacta abans esmentat,
contribuix, tal com ve anunciat a la directiva, a la no ocupació de zones
naturals per la taca urbana. L’escampament de les infraestructures urbanes,
afecta molt més enllà de la zona on se construix, ja que estes infraestructures
actuen d’aïllants de zones naturals, tal com ho reconeix lo propi pla
territorial de les Terres de l’Ebre nomenat a l’apartat 1.