Penjat el 12 de juliol de 2003
Penjat el 12 de juliol de 2003, per ecologistes
Actualment, el Servei Meteorològic de Catalunya (MeteoCat), depenent del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat, està ampliant la seva xarxa de
radars meteorològics. Fins fa poc, tan sols en disposava d’un, situat a
Vallirana (Baix Llobregat), i darrerament n’han afegit un segon a les comarques
de Girona, al Puig d’Arques. El projecte d’ampliació inclou dos aparells més,
per arribar a tenir-ne un a cada demarcació catalana. Així, el MeteoCat pretén
ubicar un dels aparells a les comarques meridionals.
Aquests radars serveixen per observar en temps real la situació i
quantitat de precipitació que està caient dins del seu radi d’acció (uns 240
km.). Cada radar ofereix una imatge que es complementa amb la de l’altra, per
obtenir una representació de les pluges del global de l’àrea de rastreig. Així,
quan es disposi dels quatre radars projectats, s’aconseguirà conèixer l’evolució
de les tempestes i borrasques de tot Catalunya, amb molta més precisió que
actualment.
El GEPEC-Ecologistes de Catalunya està plenament d’acord amb la
necessitat de protegir a la població dels riscos meteorològics (i que hauria de
contemplar més coses que no pas una detecció precoç…), així que veu plenament
justificada la necessitat de crear aquesta xarxa de radars. Però molt ens temem
que els ulls dels nostres gestors es tornaran a girar cap a les serres més
salvatges i importants de les nostres comarques per bastir el radar tarragoní,
com darrerament ens tenen acostumats. Així doncs, ens volem avançar i fer una
proposta vàlida que no comprometi la salvaguarda dels cims més ben conservats i
de més valor de casa nostra i que permeti garantit la instal·lació d’aquest
radar amb el menor impacte possible.
Per fer una proposta vàlida d’ubicació del radar, s’han analitzat els
cims de la Pre-litoral tarragonina que podrien ser susceptibles de la
instal·lació d’un radar, atenent a dues condicions indispensables: una bona
cobertura de rastreig pel radar i un baix impacte ambiental. Les bones
condicions de rastreig s’obtenen a cims dominants, situats a una alçada d’entre
500 i 900 metres aproximadament, i que d’altres serres o cims no els hi facin
una excessiva pantalla. Un impacte ambiental baix el garanteix que el cim ja
disposi d’accés per vehicles, de xarxa elèctrica i –fins i tot– d’altres
infrastructures similars, a banda de no trobar-se dins una àrea protegida o en
una zona d’especial valor ecològic.
La conclusió a aquest estudi del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, és que
cap cim de la zona central de la demarcació tarragonina compleix les dues
condicions obligatòries per la instal·lació del Radar. Si que hi ha diversos
cims que podrien tenir una qualitat de rastreig òptima, però estan situats dins
de zones protegides, o no s’hi arriba actualment en vehicle o no disposen de
línia elèctrica. i per tant els impactes que és provocarien, cas de construir-se
els radars, serien molt severs Així doncs, es descarta trobar un punt
adequat, ja que els que –en canvi– no tindrien un impacte gaire alt, les
condicions de rastreig són dolentes.
No obstant això, hi ha una solució que resol el problema: que
s’instal·lin dos radars per contra d’un. Aquesta solució ve
avalada pels següents punts:
–
La
província de Tarragona té una forma allargada i relativament estreta. Per tant,
si només s’instal·la un radar ha de fer-se a la zona
central.
–
Cap
cim de la zona central de la demarcació compleix les dues condicions prèvies per
la instal·lació del radar: bona qualitat de rastreig i baix impacte
ambiental.
–
Actualment,
la Generalitat té administrativament dividida la província en dues demarcacions:
el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Així mateix, també hi ha dues
delegacions del Departament de Medi Ambient.
–
La
qualitat de protecció a la població que poden oferir els radars meteorològics a
la població, en tan que eines per seguir l’evolució de les borrasques, ve
donada per l’espai controlat de manera efectiva pels radars. És evident que un
de situat a la zona central de Tarragona tindrà dificultats per observar
tempestes que vinguin de la zona de Terol o
Castelló.
–
La
construcció de dos radars a cims que disposin actualment d’accés motoritzat i de
línia elèctrica, pot tenir un pressupost global inferior a tenir-ne només un a
un cim sense línia i accés.
En resum, la disposició de dos radars petits, un al Camp de Tarragona i
un altra a les Terres de l’Ebre és la millor solució a la necessitat de
controlar el territori per radars meteorològics, ja que hi haurà una millor
cobertura de rastreig que permetrà avançar-se a possibles riscos, es poden
disposar a cims on el seu impacte serà baix i, el preu de tenir dos radars pot
ser similar a un pel que calgui obrir una pista i bastir una línia elèctrica
nova.
Finalment, els punts que proposem com a més adequats
són:
–
Camp
de Tarragona: Miramar: Hi ha
dos cims possibles: la Cogulla (788 mts.) i el Tossal de la Somerota (771 mts.),
que estan situats al bell mig de la Serralada Pre-litoral, sobre del poblet de
Miramar. S’hi accedeix en vehicle i hi ha línia elèctrica. No és zona protegida,
tot i que es a l’entorn del PEIN Tossal Gros. Els cims ja estan transformats per
diverses antenes. Disposa d’una facultat de rastreig molt alta, especialment cap
el Camp de Tarragona i el mar i cap a l’interior (Conca de Barberà, Garrigues,
Urgell…).
–
Terres
de l’Ebre: la Fatarella.
És
podria a diversos punts de la Serra de la Fatarella, al sud de la Punta de
l’Home i al voltant de 550 mts. d’alt. Hi ha xarxa elèctrica i accés per a
vehicles. La banda de rastreig seria molt bona cap a la vall de l’Ebre (Aragó,
sud de Lleida), per poder observar tempestes que es dirigeixin cap a Catalunya
des d’aquest sector. Així mateix, donaria cobertura a totes les Terres de
l’Ebre.
Fora
d’aquest dos emplaçaments, el GEPEC-Ecologistes d Catalunya entén que és
inviable, des d’un punt de vista sostenible, la construcció d’un radar per
part de MeteoCat, a les comarques meridionals.
Reus,
12 de juliol de 2003