Penjat el 22 de juliol de 2003
Penjat el 22 de juliol de 2003, per ecologistes
El Pla Especial de Collserola (1987) zonificava el parc segons el seu grau de conservació. La vall de Sant Medir es qualificava com a “zona natural”, ” l’objectiu fonamental de les quals és la conservació i reconstrucció del patrimoni natural i de les funcions ecològiques que duu a terme. Accés públic restringit, activitats de lleure de tipus naturalista i poc intens”.
Cal recordar queel Pla Especial preveu altres àrees com a “zones seminaturals” , determinant que “en aquestes àrees no és prioritària la conservació del bosc com a hàbitat però sí com a paisatge. Són zones de transició entre les zones urbanes i les naturals. Hi trobarem les àrees de lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els equipaments del parc destinats a l’ús públic”. Cal també recordar que el Consorci de Collserola té com a mandat primordial el compliment del Pla Especial.
Tantmateix, en un intent de justificar la polèmica transformació del camí de Sant Medir en una pista forestal, el darrer butlletí del Consorci afirma que “tindrem el millor itinerari per Collserola, però no sols per al grup restringit de persones que ara el coneix, sino per a qualsevol, grans i petits, que siguin sensibles a la natura”. L’article afegeix que “l’extraordinari paisatge per on passa no patirà cap mena de degradació, ans al contrari, serà valorat per tota mena de visitant”.
Així doncs, en què quedem? és la vall de Sant Medir un àrea d'”accés públic restringit, activitats de lleure de tipus naturalista i poc intens”, o és destinada a “les àrees de lleure, els itineraris de passejada senyalitzats, els miradors i els equipaments del parc destinats a l’ús públic”? És a dir, per què s’apliquen criteris de zona seminatural a una zona natural, concretament a una de les més tranquiles, aptes per a la fauna i valuoses paisagísticament? Si el Consorci tracta les zones naturals com a seminaturals, com tractarà les seminaturals?…com a zones semiurbanes?
De nou el Consorci demostra tenir una visó de “parc urbà” més que no pas la d’un “parc natural” que reivindica la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
