Penjat el
3 de setembre de 2003
Comparteix!
Penjat el 3 de setembre de 2003, per ecologistes
A la comarca del Baix Ebre, en el tema de gestió dels residus
municipals, s’ha practicat des de sempre (contravenint allò que disposa la
Llei de Residus de Catalunya) la política d’amagar la brossa sota la
catifa i és clar, això ha durat fins que ha durat.
El fet de la prohibició municipal (política més que de
consciència ambiental) de continuar abocant els residus municipals comarcals a
l’abocador de l’Aldea, ha precipitat els aconteixements, però ha posat en
evidència la deficient gestió i sobretot planificació dels residus. De fet
l’abocador de l’Aldea, denunciat moltes vegades pel GEPEC, és l’antítesi de la
bona gestió dels residus. Que li expliquin a l’actual alcalde, Jordi Gas. Per
tant, pretendre allargar la seva vida útil comporta també l’increment d’impactes
negatius i contaminació que ja provoca.
La sol.lidaritat política que va mostrar l’ex-president del
Consell Comarcal de la Ribera, Santiago Campos, de deixar abocar els residus
municipal del Baix Ebre a l’abocador de Tivissa (l’actual), a part de premiar la
deficient gestió del Baix Ebre, no ha aconseguit els objectius de trobar una
sol.lució definitiva pel Baix Ebre… Proves són les pròrrogues continuades que
demana i demanarà el Sr. Bel.
I és que tot rau, en agafar el bou per les banyes en el tema
de gestió dels residus i tenir sobretot molt clar que s’ha d’apostar per una
línia de gestió de residus que prioritzi la recollida selectiva integral i el
Residu Mínim. Qualsevol altre intent, és insostenible…
Pretendre ara, el Sr. Ferran Bel, justificar la rendibilitat
d’un macro-abocador de residus inerts i no especials (que a part dels residus
municipals a dojo i sense triar de bona part de Catalunya, pot recepcionar 67
tipus de residus industrials autoritzats), gestionat per una empresa privada amb
un pedigri i/o currículum sospitós (pregunteu als veïns de Cruïlles- Baix
Empordà), només demostra que aquest senyor que actua en representació del
Consell Comarcal, no te ni punyetera idea allò que significa una gestió correcta
i sostenible dels residus municipals. Però allò que agreuja el tema és que el
Sr. Pere Vidal, Delegat Territorial de Medi Ambient tampoc te clara la gestió
sostenible dels residus.
L’actitud del Consell Comarcal de la Ribera, obeeix a un
canvi de rumb en la pol.litica de gestió dels residus municipals comarcals, i
obliga a rebutjar de ple la utilització del macro-abocador de classe II de
Tivissa perquè valida un model de gestió que no es la correcta mediambientalment
parlant. Per tant, el Sr. Bel és insolidari al cercar una justificació d’ús de
l’abocador industrial i l’únic que posa en evidència és la seva incompetència en
matèria de gestió sostenible de residus.
Des del nostre punt de vista, com a entitat ecologista, no
veiem perquè el Baix Ebre no pugui o hagi de tenir un abocador de rebuig
(després d’haver fer una recollida sel.lectiva integral). Ubicat en un lloc
adient i fent-se les coses bé. Possiblement, la negació des de les
administracions, en tenir un abocador de rebuig comarcal, allò que fa és validar
un model de gestió dels residus privat i insostenible.
Al Montsià, a l’abocador de Mas de Barberans, les coses
tampoc es fan bé. S’hi aboquen els residus comarcals sense fer una recollida
sel.lectiva integral amb cara i ulls, fet que obliga que la planta de
compostatge, ara per ara sigui inoperant i ineficaç. L’únic que es fa és
compactar amb paques tots els residus municipals, que si be es minimitza el
volum total de la brossa, no es recicla ni se’n recupera cap. Per tant, un
gran toc d’atenció.
A les Terres de L’Ebre, a totes les comarques, s’ha de fer un
gir brusc i de 180º en el tema de gestió dels residus municipals. La Ribera
d’Ebre, amb els aires nous del nou equip de govern comarcal, ha apostat cap
aquest objectiu. Ara cal que el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta
tinguin coratge i vulguin fer-ho. De sol.lucions reals n’hi han. Tot passa pel
model de gestió que es vol implantar: fer-ho bé o amagar la brossa sota la
catifa…
