No hem volgut participar en la política depredadora del territori

Penjat el 26 d'octubre de 2003, per ecologistes

Carta oberta en resposta a les declaracions fetes pel Conseller Puig en motiu de la Primera Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans

Honorable Conseller
Puig,



soc un dels 400
participants, membres d’una cinquantena d’entitats i plataformes que ens vam
reunir a Figueres, el 10,11 i 12 d’octubre proppassat, en la Primera Trobada
d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans
i
per tant un dels 400 impresentables que sempre ens manifestem en contra de tot,
ens oposem al desenvolupament d’una manera radical i no volem dialogar amb
vostè. I tenim la desgracia d’agradar-nos les perspectives
naïf…


Vàreu quedar traumatitzat com a conseqüència del vostre pas fugaç per la
Conselleria de Medi Ambient i des de aleshores tot allò que us sembla que fa tuf
d’ecologista ho desprecieu i us dediqueu a despotricar i desprestigiar-nos amb
l’estil barroer que us caracteritza.


Ens teniu mania, Conseller Puig! Ens odieu perquè no heu pogut
superar l’angoixa pública que us va provocar aquella històrica enganxina
que vam editar l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) quan
éreu Conseller de Medi Ambient i en la que us vam
caricaturitzar simbòlicament embotint el mapa de Catalunya en una màquina
de fer botifarres de la que en sortien bitllets de mil (pessetes d’aquell
temps)… No ho heu paït! I és que aquesta imatge, us agradi o no, és la que
teníem llavors i ens ha quedat de vostè com a màxim responsable de les
polítiques mediambientals de Catalunya… de depredador del
territori. Aquesta condició s’ha agreujat encara més, en progressió
geomètrica, des de que sou Conseller de Política Territorial i Obres Públiques,
perquè ara teniu més poder i mitjans.


Vostè, heu estat l’únic Conseller de Medi Ambient de la
història del Govern de la Generalitat que ha omplert de gent molts carrers i
places de ciutats i pobles de Catalunya… per manifestar-se contra la política
mediambiental de la Conselleria de vos presidíeu. I odieu als ecologistes,
bàsicament als de l’AEEC i la seva òrbita, perquè us vam plantar cara i no us
vam riure les vostres gracietes. I no us vam ajudar a “validar” la vostra
política esbiaixada i demolidora. Vàreu tenir que tirar de veta de determinats
xiringuitos pseudo-ecologistes i mercenaris a sou, havent de posar seu (i de la
cara) a més d’un fuell.


A partir d’aquí, heu dictat un ordre de caça i captura de facto
en contra nostra. Ja ens ho han dit! Ja ens han avisat que heu donat ordres
que… “als de l’AEEC no els hi doneu ni aigua”… i a fe de Deu que notem
aquesta repressió, sobretot a l’hora de veure com se’ns han retallat els nostres
drets més el.lementals.


I ara sortiu amb que hem de ser dialogants? Per a ser-ho hem de tenir un
interlocutor, que no el tenim… Ni a Medi Ambient, ni a Política Territorial,
ni a Indústria, ni en lloc de la Generalitat ni de molts ajuntaments ni
administracions on el vostre partit mana (no és casualitat, oi?). Sense aquest
interlocutor institucional, el nostre diàleg esdevé un monòleg de sords i no
serveix per a res.


Tampoc
se’ns dona la oportunitat de participar, com uns més, en la majoria dels
fòrums decisius on es planifiquen les polítiques que afecten al territori i per
tant al medi ambient. I en els poquíssims que hi som, fem nosa (ho notem) i
ens sentim massa sovint més com a convidats de pedra que altra cosa.
¿Participació
és per vostè exercitar únicament el dret que tenim a presentar al.legacions (que
quasi sempre es desestimen sistemàticament) als expedients que s’exposen a
informació pública?


Posaré uns exemples entenedors de casos reals que li passen al GEPEC i
són extrapolables a la majoria d’associacions i entitats ecologistes de
Catalunya i demostren la realitat que denuncio:



  • Vam sol.licitar formar part del Consorci pel Camp de Tarragona i ens
    van demanar una quota d’entrada de 6.000 euros i un altra a pagar anyalment…
    D’on hem de treure aquests diners? Vam demanar exacció i encara esperem
    resposta.


  • Hem sol.licitat entrar com
    a representants del sector ecologista en el Consorci de Gestió de Residus del
    Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta i en el del Montsià i fa més de dos anys
    que no tenim resposta.


  • Hem demanat a la delegació del Govern a Tarragona poder participar en
    els fòrums de debat i decisió sobre territori i indústria (Pla Director
    Química, Pla territorial Camp, PLASEQTA, etc…) i en contrapartida hem
    obtingut la callada per resposta.


  • Hem presentat projectes positivistes de recuperació de zones naturals i
    planificació (Parc Natural Muntanyes de Tivissa Vandellòs, Parc Natural
    Cardó-Boix, Sèquia Major, etc…) i ni el Govern ni els Ajuntaments
    (majoritàriament de CiU) s’hi han interessat.


  • Hem demanat un debat i diàleg permanent en tot el tema eòlic per
    consensuar coses i avançar i l’únic que hem aconseguit és que Indústria ens
    hagi desestimat il.legalment totes les nostres peticions de ser part
    interessada en els expedients. Fet que fins i tot ha provocat un
    pronunciament favorable a nosaltres per part del Síndic de
    Greuges.


  • NO estem representats a cap de les Comissions Territorials d’Urbanisme
    com és preceptiu (un representant ecologista).


  • Vam sol.licitar entrar al Consell Econòmic i Social de les Terres de
    l’Ebre i CiU ens ha vedat l’entrada.


  • No estem representats en la immensa casuística de comissions creades
    als Consells Comarcals i la Diputació de Tarragona, que es relacionen
    directament amb el Medi Ambient i el Territori. Administracions amb les que
    quasi no ens hi relacionem perquè ens obvien i marginen.


  • No tenim relacions ni estables ni permanents amb cap de les dues
    Delegacions Territorials de Medi Ambient… i ja no vull referir-me a les
    d’Indústria. Únicament el tracte que hi tenim és quan exercitem estrictament
    els nostres drets que dimanen de la legislació administrativa i
    mediambiental.

Continuo, Conseller Puig? Podria encara fer la llista molt més llarga,
més del doble. Aquesta és la oferta de participació i diàleg que ens fa als
ecologistes? Demanem que se’ns tingui en compte…. demanem poder treballar en
positiu. I que obtenim a canvi de vostè i del seu Govern? Que vol que fem? I ara
voleu que prescindim de la reivindicació? Quina via ens queda si se’ns neguen
els drets més el.lementals?


Les coses han arribat a tal extrem de deteriorament que només un canvi
d’actituds polítiques, però molt radical, pot reordenar la política
de terra cremada que vostè i el seu Govern han fet i fan amb el segment
associatiu ecologista d’aquest país, sobretot amb aquell on estem els que no hem
volgut participar en la política depredadora del territori i
destructora dels valors patrimonials naturals que ha practicat el Govern de la
Generalitat de Catalunya. No ho dic jo, ho creu la majoria de gent ecologista,
que us agradi o no també formem part d’aquesta societat que us incomoda i us fa
fugir sempre cap avant.



Damià Vernet i Barceló

DNI- 39.845.157A

Es Vice-president del GEPEC-Ecologistes de
Catalunya