Penjat el 2 de setembre de 2003
Penjat el 2 de setembre de 2003, per ecologistes
El
Morrot de la Savinosa, situat entre la platja de l’Arrabassada i la platja de la
Savinosa és, com tots els petits morrots rocosos del nord de la ciutat, un espai
natural força interessant amb presència d’hàbitats d’interès comunitari (com la
comunitat de fonoll marí i ensopeguera, Chritmo-Limonietum, o els
matollars termòfils mediterranis, Oleo-ceratonion) i espècies vegetals
protegides com el margalló (Chamaerops humilis) o endèmiques com
l’ensopeguera Limonium gibertii.
Tot i aquest
interès, les seves petites dimensions el fan molt fràgils. Teòricament, el
tancament d’aquesta zona per part del propietari, la Diputació de Tarragona,
haurien d’haver protegit aquests valors; no ha estat així, ja que dins la finca
sempre hi ha hagut cavalls i altres animals herbívors que han arrasat amb la
major part de la vegetació herbàcia i arbustiva. Tanmateix, l’altíssima
freqüentació de la part més litoral, que no estava tancada i permetia el passeig
entre les dues platges, ha motivat que part de la vegetació més interessant, la
més propera al mar, sigui també pràcticament inexistent.
Des de
fa anys, el GEPEC va fer saber a la Diputació de Tarragona aquest estat
lamentable de la seva propietat, i també s’ha manifestat contrari al desig de
l’antic president d’aquest ens “d’urbanitzar” aquest morrot amb usos turístics
per tal d’obtenir rendibilitat econòmica. Així, curiosament – i sense que
serveixi de precedent – el GEPEC estava d’acord amb la posició de l’alcalde de
Tarragona de preservar l’espai.
Davant
de l’actual situació d’acord entre el partit de govern a l’ajuntament i la
Diputació, el GEPEC vol manifestar:
–
La prioritat absoluta ha de
ser la recuperació del medi natural malmès en aquesta zona, mitjançant la
definició d’un únic itinerari de passeig ben delimitat – utilitzant materials
tous – i la revegetació de les zones nues de vegetació.
–
L’espai verd resultat haurà
de ser recuperat per la ciutadania i posat a la seva disposició, convertint-se
fàcilment en una àrea de lleure entre platges amb una funcionalitat d’educació
ambiental sobre el medi natural litoral, mitjançant la disposició de mobiliari
urbà integrat i senyalització i plafons ambientals. No es tractarà d’una àrea de
“domingueros”, sinó de passeig i coneixement del medi
–
La construcció de nous
edificis hauria d’estar lligada a l’avaluació de l’estat dels actuals; si els
edificis del sanatori tenen un interès arquitectònic evident, se n’haurà de
conservar una mostra, testimoni d’una història i una època concreta. La resta
d’edificis més propers a la línia de costa hauran de ser demolits, retirats les
seves restes a abocador autoritzat. Tanmateix, si es volen construir nous
edificis, aquests hauran de ser de molt reduïdes dimensions, d’una sola planta,
i utilitzant materials constructius i tècniques ambientalmet compatibles –
generació d’aigua calenta sanitària amb plaques solars, utilització de pedra de
l’entorn…
–
L’ús dels edificis vells
conservats o nous pot ser molt divers. Una de les mancances més clares que té la
ciutat és un espai museístic o d’investigació lligat al medi natural litoral, ja
sigui marí o terrestre. Una estació d’investigació, lligada a la URV i a altres
estaments científics, podria ser un equipament idoni.
–
Si se situa un equipament,
hi haurà d’haver un accés rodat des de la N-340. En tal cas, l’accés serà
restringit als usuaris de l’equipament i construït amb la màxima cura
possible.
Reus, 02 de setembre
de 2003