Penjat el 4 de desembre de 2003
Penjat el 4 de desembre de 2003, per ecologistes
L’ADENC
(Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura), presenta
avui els resultats d’un estudi sobre la dotació
d’infraestructures de transport elaborat per l’arquitecte Manel
Larrosa. L’estudi s’emmarca en les investigacions impulsades per
l’ADENC des de l’any 1998 en relació a la xarxa viària,
amb la voluntat de fonamentar la nostra oposició al projecte del
Quart Cinturó i la nostra aposta per un altre model de
mobilitat. L’estudi compta amb una beca de la Fundació Caixa
Sabadell.
Un índex fractal
Els debats sobre el dèficit d’infraestructures lineals de
transport a Catalunya i a la Regió Metropolitana de Barcelona
s’han fonamentat moltes vegades en dades poc acurades. La voluntat de
l’estudi ha estat afrontar des de l’inici el problema de partida: com
comparar dos territoris molt diferents? Es parteix de
l’elaboració d’un estàndard (índex LPS – Longitud,
Població, Superfície) per al càlcul de les xarxes
que sigui indiferent a la superfície regional. Una millora
d’aquest índex, el converteix en un índex fractal que
s’adequa al comportament de les dades.
Aquest índex fractal (F) resulta molt explicatiu de la longitud
de les xarxes de les 17 comunitats espanyoles, o de les regions
europees, i presenta els següents avantatges: (1) és
possible mesurar les xarxes per a realitats territorials molt diferents
i avaluar tant dotacions com dèficits; (2) hi ha una
lògica funcional que impregna la dimensió de les xarxes i
és possible realitzar un balanç racional per tal de
superar un debat sovint mancat d’objectivitat.
Aquest paràmetre F assoleix el valor de Llei geogràfica,
ja que per si sola és capaç d’explicar una
proporció important de la dotació de les xarxes que hom
construeix per tal d’habitar un territori. Es pot deduir, doncs, que la
construcció de les xarxes sobre el territori respon a una
lògica funcional.
Resultats a destacar
A partir d’aquest paràmetre es pot afirmar que Catalunya es
troba molt per sobre la mitjana espanyola en relació a la xarxa
bàsica (autopistes i autovies). A nivell Europeu, entre les 44
regions de més de 3 milions de persones, Catalunya és la
tercera regió amb major dotació de xarxa d’autopistes i
autovies. En quant a xarxa ferroviària, Espanya se situa molt
per sota de la mitjana europea.
A partir dels models que s’obtenen de les dades europees es poden
simular les xarxes que ens correspondrien si s’adoptés el seu
estàndard. Així mateix, estudiant la relació entre
la longitud d’autopistes i la de carreteres secundàries,
s’observa que Catalunya té una clara mancança de xarxa
secundària que distribueixi els fluxos de la xarxa
bàsica. També es comprova que Catalunya queda molt per
sota de les regions del centre Europa en termes de ferrocarril.
Un altre element estudiat és la relació entre la
intensitat de la xarxa viària i ferroviària i el Producte
Interior Brut. Les dades mostren una manca de relació directa
entre aquestes dues variables. Un major PIB depèn, doncs,
d’altres factors estructurals. Són inconsistents les tesis
oficials sobre la relació directa entre les xarxes
d’infraestructures i el creixement econòmic.
Tanmateix, si analitzem el cas de Catalunya observem que té una
dotació d’autopistes per sobre de la mitjana de les 25 regions
amb més PIB d’Europa, mentre que en relació a la xarxa
ferroviària ens trobem al 50% de la mitjana. Els països amb
més PIB assoleixen un perfil infraestructural diferent al de
Catalunya.
Consideracions a tenir en compte
En termes europeus, Catalunya presenta clars dèficits en
carreteres i ferrocarrils, en relació a la mitjana de les grans
regions europees. En canvi presenta una posició molt elevada,
sense dèficit, en relació a la xarxa bàsica segons
llindars europeus.
El model català i l’espanyol divergeixen cada vegada més
del model de les regions més desenvolupades d’Europa.
Si es tracta de comparar-se amb els models europeus, la
congestió de la xarxa bàsica, sobretot a l’àmbit
metropolità, és deguda a una manca de xarxa
secundària de carreteres i de ferrocarrils.
Tot i que es parli de la necessitat de més ferrocarril, la
primera recepta oficial és sempre “més xarxa
Bàsica”. Des de l’ADENC en canvi, creiem que l’aposta hauria de
ser: repensar el model viari com a sistema, fer-lo més
sòlid en conjunt (Bàsica + Carreteres), sense necessitat
de més xarxa Bàsica; i sobretot, cal més
Ferrocarril.
- Essent
Espanya un estat molt depenent del petroli i un gran emissor de CO2, per tal de complir amb els acords de Kyoto cal un
viratge en el model de les xarxes de transports.
- Catalunya
no es pot plantejar la proliferació desmesurada de més
xarxa bàsica: Quart Cinturó, desdoblament de l’Eix
Transversal, etc.
- El
nou govern de la Generalitat ha d’optar per la racionalització
del model de la xarxa viària amb la vocació d’acostar-se
als models centre-europeus: més xarxa de ferrocarrils i la
millora de la xarxa secundària i la seva connexió amb la
xarxa bàsica.
Aquestes
reivindicacions s’emmarquen en la tasca realitzada per l’ADENC amb
l’objectiu de preservar els valors ambientals del territori
vallesà. Les principals reivindicacions territorials de l’ADENC
són:
la protecció dels espais naturals de la plana del Vallès
la reivindicació d’un model de mobilitat sostenible
la necessitat d’un model urbà compacte.
ADENC,
Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
El Vallès, 2 de desembre de 2003
Pots
accedir a l’estudi complet en format *.pdf
(464 k)
