Adéu ITER, benvingut Mister Marshall

Qui assumeix la responsabilitat del ridícul tant espantós que s’ha fet?

Cap més crítica en contra la possible
construcció de l’ITER a Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, perquè des del punt
de vista ecologista ja se n’ha parlat prou. Cap argument a favor perquè com a
grup ecologista no en tenim cap. Simplement una reflexió a l’hora dels adéus:

Algú (més d’un) hauria de dimitir i anar-se’n cap a casa amb el cap baix i la
cua entre les cames, assumint el ridícul espantós que s’ha fet per part de les
autoritats municipals, comarcals, nacionals, estatals … alguns partits
polítics, sindicats, associacions gremials, etc…que d’una o altra manera han
manifestat el seu suport al projecte.

Encara que els graus de complicitat siguin ben
diferents, uns com a directors del vodevil, altres com apuntadors, altres com a
actors, com a figurants i fins i tot els que han actuat com a
espectadors, algun d’ells ha d’assumir les responsabilitats, com a mínim
per haver contribuït a consolidar una fractura social en un poble
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) ja de per si prou dividit per altres
qüestions d’afectació al territori d’altres projectes “conflictius” de producció
energètica (nuclears, tèrmica de gas, centrals eòliques…).

Per les declaracions que ara fan, ens assabentem
i ens adonem que els màxims dirigents polítics sabien amb tota probabilitat que
la construcció de l’ITER aquí era una fantasmada o que la possibilitat
d’aconseguir el projecte era gairebé impossible, altres que podien haver
aprofundit molt més en cercar més informació es varen deixar arrastrar
per una corrent d’opinió esperpèntica i engolidora d’una pretesa, eufòrica
i enganyosa “reactivació econòmica comarcal” i altres que pensaven únicament amb
l’egoisme econòmic de la recaptació d’impostos municipals per endegar projectes
megalòmans locals doncs han fet el trist paper d’alcalde i regidors de la
pel.lícula “Benvingut Mister Marshall”…

Tot plegat patètic. Ah! Allò que és
intol.lerable, però, és que a nivell local, aquells que han fallat i sobretot
han fet el ridícul ara cerquen unes preteses responsabilitats de la fugida del
projecte cap a França a les veus discordants ecologistes locals… Tant de bo
tinguéssim tanta força per foragitar altres projectes.

I ara, per últim una reflexió i una preocupació.
A l’hora dels adéus, a l’hora de les “compensacions”, compte amb la xatarra que
ens pot venir a sobre.

Damià Vernet i Barceló