Penjat el
8 de desembre de 2003
Comparteix!
Penjat el 8 de desembre de 2003, per ecologistes
El projecte d’instal.lació d’un radar meteorològic a la
Miranda de Llaberia, de Tivissa ha estat formulat pel Servei Meteorològic de
Catalunya i tramès per l’Ajuntament d’acord amb l’article 48 i següents de la
Llei 2/2002, de 14 de març. d’urbanisme. La sol•licitud té per objecte la
instal•lació d’un radar meteorològic consistent en una base construïda de 77,54
m2 de dos nivells i 5,8 metres d’alçada al que es sobreposa el ràdom (estructura
que acull elements d’emissió i recepció de les ones electromagnètiques), que
assoleix els 12,5 m d’alçada des de la cota zero de l’edifici), resultant una
alçada total de 12,5 m.
L’emplaçament és al cim de la Miranda de Llaberia, en una
cota de 916 metres, a l’extrem nord-oriental de la Serra de Llaberia, situada
entre les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre, entre els
nuclis de Llaberia, Colldejou i Pratdip, al terme municipal de Tivissa.
Respecte a les infrastructures de suport a construir
(bàsicament, la línia elèctrica) les propostes compreses a l’Estudi d’impacte
ambiental suposen al voltant dels 10.000 als 16.000 m de longitud d’estesa
elèctrica de mitja tensió (25.000 kW). Es farà arribar la línia al peu del radar
on serà transformada en baixa tensió. Els traçats de l’estesa elèctrica que
haurà d’alimentar el radar transcorren per terrenys que pertanyen al terme
municipal de Pratdip, el traçat passarà pràcticament pel Barranc de La Dòvia
inclòs en zona PEIN i d’alt valor natural i paisatgístic. La instal•lació de la
xarxa elèctrica implicarà un impacte paisatgístic, tant per l’obertura de rases
i camins en terrenys naturals, com per l’estesa de cables.
Quant a la normativa urbanística aplicable, segons les Normes
subsidiàries de Tivissa el solar en el que s’ubica el radar és sòl no
urbanitzable, qualificat com a zona agrícola permanent, clau 10a (a l’informe
del tècnic municipal de 29 de setembre es diu que les Normes subsidiàries
classifiquen la finca de sòl no urbanitzable, clau 7a), sense que es faci
expressa menció a l’ús proposat. Per altre costat el Pla territorial parcial de
les Terres de l’Ebre classifica la zona de sòl no urbanitzable, zona PEIN, on
s’admet l’ús de radars meteorològics (article 56.8.1).
Durant el període d’exposició pública del projecte el
GEPEC-Ecologistes de Catalunya va presentar les següents al.legacions (no s’han
rebut cap resposta ni resolució expressa com mana la legislació
administrativa):
Primera. La ubicació del radar
meteorològic constitueix un paratge de gran vàlua natural i paisatgística, és
zona dominant de I’EIN i que la instal•lació afectarà de forma negativa els
impactes naturals i paisatgístics ocasionant un impacte ambiental
sever.
Segona. Al respecte de l’impacte a la fauna,
la instal•lació del radar i la línia elèctrica provocaran impactes directes i
importants sobre determinades espècies.
Tercera. Sobre l’afectació d’hàbitats
d’interès comunitari, es diu que el projecte afectarà comunitats vegetals de
forma directa.
Quarta. Sobre l’impacte paisatgístic, la
ubicació del radar al punt de major alçada de la serra de Llaberia crearà un
impacte visual important, així com la línia
elèctrica.
Cinquena. Sobre l’afectació al futur parc natural
de les muntanyes de Tivissa, Vandellòs i Llaberia.
Sisena. Sobre l’afectació a una futura zona
ZEPA (Zona d’especial protecció d’Ocells).
Setena. Sobre
l’afectació a una zona inclosa dins el catàleg d’elements d’interès geològic de
la Generalitat de Catalunya.
Vuitena. Sobre l’incompliment
de l’estudi d’impacte ambiental en el traçat de la línia elèctrica que ha estat
escollit.
Novena. Sobre els criteris aplicats a l’hora
d’escollir l’alternativa a la Miranda.
Desena. Sobre el
desvirtuament del projecte fotovoltaic de Llaberia
Onzena.
Sobre la incoherència dels criteris del Departament de Medi
Ambient.
Dotzena. Sobre les possibles alternatives a la
ubicació del radar a la Miranda.
La Comissió Territorial d’Urbanisme
de les Terres de l’Ebre reconeix en la seva
autorització que no es pot deixar de tenir en compte el sever impacte
paisatgístic que provocarà la instal•lació del radar al cim de la Miranda de
Llaberia, així com l’estesa elèctrica que comporta. No obstant això considera
que la instal•lació pretesa és d’utilitat pública i d’interès social, ja que
permetrà el seguiment i la previsió a curt termini de les situacions
meteorològiques extremes que poden afectar el territori i minimitzar els efectes
que aquestes poden tenir sobre la població i els seus béns materials.
Pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya, cap cim de la zona
central de la demarcació tarragonina compleix les dues condicions obligatòries
per la instal·lació del Radar. Si que hi ha diversos cims que podrien tenir una
qualitat de rastreig òptima, però estan situats dins de zones protegides, o no
s’hi arriba actualment en vehicle o no disposen de línia elèctrica. i per tant
els impactes que és provocarien, cas de construir-se els radars, serien molt
severs Així doncs, es descarta trobar un punt adequat, ja que els que -en canvi-
no tindrien un impacte gaire alt, les condicions de rastreig són dolentes.
No obstant això, hi ha una solució que resol el
problema: que s’instal·lin dos radars per contra d’un. Aquesta solució ve
avalada pels següents punts:
– La província de Tarragona té una forma allargada i
relativament estreta. Per tant, si només s’instal·la un radar ha de fer-se a la
zona central.
– Cap cim de la zona central de la demarcació compleix les dues
condicions prèvies per la instal·lació del radar: bona qualitat de rastreig i
baix impacte ambiental.
– Actualment, la Generalitat té administrativament
dividida la província en dues demarcacions: el Camp de Tarragona i les Terres de
l’Ebre. Així mateix, també hi ha dues delegacions del Departament de Medi
Ambient.
– La qualitat de protecció a la població que poden oferir els radars
meteorològics a la població, en tan que eines per seguir l’evolució de les
borrasques, ve donada per l’espai controlat de manera efectiva pels radars. És
evident que un de situat a la zona central de Tarragona tindrà dificultats per
observar tempestes que vinguin de la zona de Terol o Castelló.
– La
construcció de dos radars a cims que disposin actualment d’accés motoritzat i de
línia elèctrica, pot tenir un pressupost global inferior a tenir-ne només un a
un cim sense línia i accés.
En resum, la disposició de dos radars petits, un al Camp de
Tarragona i un altra a les Terres de l’Ebre és la millor solució a la necessitat
de controlar el territori per radars meteorològics, ja que hi haurà una millor
cobertura de rastreig que permetrà avançar-se a possibles riscos, es poden
disposar a cims on el seu impacte serà baix i, el preu de tenir dos radars pot
ser similar a un pel que calgui obrir una pista i bastir una línia elèctrica
nova.
Finalment, els punts que proposem com a més adequats
són:
– Camp de Tarragona: Miramar: Hi ha dos cims possibles: la
Cogulla (788 mts.) i el Tossal de la Somerota (771 mts.), que estan situats al
bell mig de la Serralada Pre-litoral, sobre del poblet de Miramar. S’hi accedeix
en vehicle i hi ha línia elèctrica. No és zona protegida, tot i que es a
l’entorn del PEIN Tossal Gros. Els cims ja estan transformats per diverses
antenes. Disposa d’una facultat de rastreig molt alta, especialment cap el Camp
de Tarragona i el mar i cap a l’interior (Conca de Barberà, Garrigues,
Urgell…).
– Terres de l’Ebre: la Fatarella. És podria a diversos punts
de la Serra de la Fatarella, al sud de la Punta de l’Home i al voltant de 550
mts. d’alt. Hi ha xarxa elèctrica i accés per a vehicles. La banda de rastreig
seria molt bona cap a la vall de l’Ebre (Aragó, sud de Lleida), per poder
observar tempestes que es dirigeixin cap a Catalunya des d’aquest sector. Així
mateix, donaria cobertura a totes les Terres de l’Ebre.
Fora d’aquest dos emplaçaments entenem que és inviable, des
d’un punt de vista sostenible, la construcció d’un radar per part de MeteoCat, a
les comarques meridionals.
Volem manifestar la despreocupació total i la poca
sensibilitat mediambiental que demostra l’Ajuntament de Pratdip al delegar
(pensem d’una forma il.legal) la tramitació del projecte a l’Ajuntament de
Tivissa, quan els impactes més severs que provoca el projecte els origina la
construcció de la línia elèctrica pel Barranc de la Dòvia, al terme municipal de
Pratdip. Un lloc inclòs al PEIN i que te importants vàlues naturals i
faunístiques.
És per això que el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, presentarà
de moment el corresponent recurs d’alçada contra l’autorització ambiental,
l’interès públic i llicència urbanística del projecte de radar a La Miranda
de Llaberia. I sol.licitem als Ajuntaments de Tivissa i Pratdip recapacitin
sobre la repercussió negativa que aquest projecte provocarà en una zona natural
immillorable i d’un valor el.levat i no donin autorització al projecte. Hi han
altres zones millors per a ubicar la instal.lació on els impactes son assumibles.
