Penjat el 30 de setembre de 2004
Penjat el 30 de setembre de 2004, per ecologistes
El
GEPEC vol enunciar de forma breu els següents punts relacionats
amb
l’informe sobre la contaminació emesa per ERKIMIA al riu Ebre
1- Que
aquesta contaminació era coneguda per tothom i havia estat
denunciada
per grups ecologistes en múltiples ocasions, fins i tot a la
Fiscalia,
sense que es produís per part de l’administració catalana
cap mena
d’expedient sancionador com corresponia a la gravetat dels fets
evidents que s’estaven produint: que ERKIMIA estava abocant en el riu
Ebre substàncies altament tòxiques, sovint per sobre dels
límits
permesos, i produint en el medi receptor una contaminació
gravíssima.
2- Que
l’Agència Catalana de l’Aigua i l’antiga Junta de Sanejament han
actuat
amb una passivitat, negligència i temeritat tan greus que tots
els caps
i alts responsables dels últims vint anys d’aquests organismes
haurien
d’ésser severament sancionats i fins i tot denunciats al Fiscal
de Medi
Ambient de Catalunya.
3- Que
el model d’Inspeccions dels abocaments químics endegat per la
Generalitat en aquestes dècades s’ha basat en dos sistemes
bàsics: l’autocontrol de la pròpia empresa i
el control d’entitats privades autoritzades per l’Administració.
El primer sistema ja fa riure de per si sobre la seva efectivitat i
objectivitat. Quant a la privatització de les inspeccions ha
convertit
en un negoci allò que hauria de ser un servei públic de
la màxima
serietat i rigor. La picaresca d’aquest
sistema
permet a les empreses químiques la lliure elecció de les
entitats
privades que han de controlar els seus abocaments. Com a
conseqüència,
es condiciona de forma generalitzada el dia, hora i moment en
què s’han
de produir les inspeccions, se sotmet a les persones que han de fer les
tasques inspectores (sovint joves sense experiència i amb un sou
mínim)
a pressions inacceptables tant per part de l’empresa inspectora com de
l’empresa inspeccionada i es poden sotmetre les dades resultants a
modificacions que resulten un autèntic frau sota
l’amenaça de canviar
d’empresa inspectora.
4- El
GEPEC ha estat reclamant durant anys al Departament de Medi Ambient en
tots els expedients d’autorització de químiques que el
nombre
d’analítiques que es fan sobre contaminants específics
són
excessivament reduïdes i espaiades en el temps ( a vegades cada
sis
mesos o cada any) i amb paràmetres molt genèrics que
quasi mai inclouen
controls sobre organoclorats, COP, metalls
pesants, etc. Hem al·legat contínuament un augment de les
inspeccions
per part de l’ACA, una millora dels controls i la derogació del
sistema
de les inspeccions privades. Evidentment, sense cap
èxit.
5- Hi ha
com a mínim tres zones més susceptibles de patir la
mateixa contaminació que els sediments de Flix: el
port de Tarragona, les zones on els emissaris de la
petroquímica aboquen a mar i l’aqüífer de Tarragona.
Els
compromisos del Govern de Convergència i Unió en
expedients
administratius ( dels quals el GEPEC en té còpia ) per
analitzar els
sediments del port i del litoral de Tarragona i per fer estudis de
l’aqüífer i del subsòl, que puguin obligar les
empreses a emprendre mesures de descontaminació i a disminuir
les
càrregues contaminants, no s’han acomplert, passant tots els
terminis
marcats en les pròpies resolucions. Si es fan algun dia aquests
estudis
molt ens temem que el de Flix pugui ser “bufar i fer ampolles”. Quant
al subsòl, el GEPEC disposa d’analítiques
públiques de nombrosos pous
de la zona petroquímica entre els anys 1998 i 2001 que mostren
una
contaminació per organoclorats, BTEX o metalls pesants, que es
poden a
disposició dels mitjans de comunicació.
6- Creiem
que l’ajuntament de Flix, que ha tingut durant molts anys un més
que
conegut alcalde socialista, no pot inhibir-se de la contaminació
que
durant tots els anys del seu mandat ha provocat ERKIMIA . Creiem que
també són culpables de no exigir, de no controlar, de
mirar cap a una
altra banda mentre a la bossa s’anaven recollint les prebendes
econòmiques atorgades per l’empresa. Els beneficis
econòmics no poden
justificar de cap manera uns delictes ambientals de tanta gravetat que
posen en perill la salut de tantes persones.
7- Creiem
inacceptable que amb els diners públics de tots els catalans es
pretengui solucionar un problema que ha ocasionat una empresa privada
per no gastar-se els diners en mesures de control i de
descontaminació
adequada dels abocaments. Seria un error gravíssim del govern de
la
Generalitat actual, a la qual felicitem pel valor que ha
tingut en destapar aquest problema, fer
pagar a les finances públiques –que prou necessitats té
en molts temes
relacionats amb el medi ambient- els delictes comesos per uns
desaprensius. Ho diu la llei: Qui contamina, paga!
Podeu trobar informació d’hemeroteca d’aquests últims
anys referida als processos contaminants d’Erkimia sobre els abocament
entre 1988-1993 i els abocaments entre octubre de 1997 y abril de 1998
a la
web del GEPEC-Ecologistes de Catalunya.
També adjuntem estats de comptes de l’empresa, la qual demostra
que pels beneficis que té (en un sol semestre del 2001 va tenir
uns beneficis de 1000 milions de les antigues pessetes (uns 6 milions
d’euros) tal com diu el titular) ha de poder pagar la
descontaminació. Si aquesta fa suspensió de pagaments, o
bé té algun problema financer, segurament és a
causa d’enginyeria financera amagant la realitat. Cal dir que l’empresa
Erkimia ha estat investigada per la Fiscalia Anticorrupció per
evadir impostos quan en Josep Piqué, era el seu president.
+ informació:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya
http://www.gepec.org/
gepec@gepec.org
977 342 604
