Penjat el 13 de maig de 2025
Penjat el 13 de maig de 2025, per Adenc
Situació
Sortint des d’Alòs de Balaguer (La Noguera) caminant pel marge dret del riu Segre, que baixa encaixat entre les serres de Saborell i Carbonera a l’esquerra i el serrat del Poll i Penarreba a la dreta, arribem al Congost del Mu.
El pas del riu pel congost permet la connexió entre la terra baixa i la muntanya mitjana, essent un punt molt ric en biodiversitat.
Vegetació
El camí transcorre entre els vessants de les serres dominats pels boscos de roure valencià, roure martinenc, alzina, boix, auró blanc i negre, aladern i pi blanc. Als marges del riu Segre hi creix el bosc de ribera on hi trobem freixes, oms, pollancres, salzes, lledoners i verns, amb un sotabosc amb bardisses on hi creix l’esbarzer, l’heura, l’arç blanc i altres matolls.
A la zona abunden brolles de romaní, llentiscle, noguerola, càdec, savina, aranyoner, espantallops i farigola. En feixes d’antics camps abandonats fa anys, hi trobem erms amb fenassars, llistonars i moltes altres gramínies.
Al pas pel congost trobem zones rocoses on creixen comunitats rupícoles molt ben adaptades a condicions extremes i on podem veure la pedrosa (Aethionema saxatile), l’aristolòquia (Aristolochia pistolochia), els gatolins (Antirrhinum molle), el clavell de Balma (Petrocoptis montsicciana), l’orella d’ós (Ramonda myconi), el te de roca (Chiliadenus glutinosus), els corets (Sarcocapnos enneaphylla), la polígala de roca (Polygala rupestris), el conillet de penya (Chaenorhinum crassifolium) i falgueres com la falzia blanca (Asplenium ruta-muraria).
Fauna
La zona és rica en fauna. Al riu Segre, a part del peixos, hi viu la llúdriga i l’exòtic visó americà. Per les serres hi campen senglars, cabirols, guineus, … Sobre el congost és habitual veure volar voltors i altres rapinyaires ocasionals com l’àguila daurada, el trencalòs, l’aufrany, l’aligot, l’aguila marcenca,… Pels marges del riu hi viuen molts ocells com les mallerengues, oriols, abellerols, blauets, merles, tallarols, cargolets, …
Pels corriols hi abunden les papallones. Tot caminant vam veure la blaveta comuna, la blaveta nívia, la blaveta de la farigola, la turquesa europea, la bruna de bosc, la margenera, l’arlequí, la zebrada, les dues aurores, la cleòpatra, la fúria, la blanqueta de la col, la pòntia comuna, la marbrada comuna i la safranera de l’alfals. També vam observar les dues viatgeres, l’atalanta i la migradora dels cards, que utilitzen el riu com a via de pas en les seves migracions primaverals cap al nord.
Ferran Turmo i Gort
Marc geològic
El Congost del Mu, just a tocar a ponent del llogaret d’Alòs de Balaguer (la Noguera, Lleida) és un gorg impressionant excavat pel riu Segre. La força de l’aigua ha obert pas pel vessant oriental de la Serra del Montsec, travessant materials calcaris i margues de sediments del Cretaci superior. El seu origen rau en un mar tropical de fa uns 100 milions d’anys. Aquestes capes sedimentàries, ara ben visibles, es van anar plegant i fracturant en estructures sinclinals i anticlinals. L’exemple més evident i espectacular és el sinclinal de Sant Jordi, en el punt més estret (uns 30 metres) del congost. L’abrasió fluvial i també l’activitat tectònica d’eons ha obert un pas molt estret entre parets verticals de vertigen de més de 100 metres d’altura. Aquest congost és una mostra força evident dels processos d’erosió externa i activitat tectònica interna. El relleu barrancós del congost i els estrats dels penya-segats ben exposats, juntament amb l’accessibilitat de l’indret, ens ofereixen un espai d’alt interès per als amants de la geologia, del senderisme i del patrimoni natural.
Bloc esporqueret
Trobaràs una descripció més exhaustiva i detallada de la ruta i el seu entorn al bloc esporqueret: Congost del Mu – Flora, fauna i geologia. Estàs convidat a donar una ullada al bloc. Potser serà del teu interès.
