Penjat el 27 d'abril de 2020
Penjat el 27 d'abril de 2020, per Adenc
L’ADENC , com altres entitats ecologistes del territori, fem una crida als ajuntaments per respectar la renaturalització dels espais urbans.
Degut a l’actual estat d’alarma en relació a la crisi sanitària generada pel COVID-19 moltes activitats humanes s’han paralitzat, una d’elles el manteniment dels parcs i jardins públics. Coincidint aquesta aturada amb l’inici de la primavera, època de màxim creixement vegetal en el nostre territori, el verd urbà està ocupant nous espais on normalment no prospera pel trepig o la gestió de l’espai públic. Amb el darrer episodi de pluges es preveu una primavera excepcional i esplendorosa per a la vegetació.
També degut a la disminució de l’estrès ambiental provocat per l’activitat humana és molta la fauna que s’observa en àrees urbanes, on no sol ser habitual i encara menys en hores diürnes.
El verd urbà està demostrat que té efectes molt positius a nivell social i ecològic: millora la salut mental de les persones, els infants que creixen en entorns més verds presenten millor aprenentatge, millora la qualitat de l’aire que respirem, regula les temperatures màximes, proporciona aliment a la fauna (pol·len o altres recursos pels insectes, ocells que s’alimenten d’insectes i fruits, etc.) de manera que afavoreix així a la biodiversitat global de l’ecosistema i n’augmenta els serveis ecològics, etc.
L’augment del verd urbà per part de vegetació oportunista i adventícia pot comportar una millora en espais urbans dissenyats amb deficiències ambientals, com ara carrers o places amb molt poca superfície verda, amb moltes espècies exòtiques que no afavoreixen a la biodiversitat, poden frenar l’erosió de sòls nus no pavimentats, ajuden a regular els cicles dels nutrients (interessant per contrarestar les altes concentracions d’excrecions de mascotes), etc.
Aquesta vegetació en molts casos no malmet l’espai públic i erradicar-la no es deu a l’interès públic general, sinó a la visió ancestral de veure-les com a “males herbes”. Aquest concepte prové de la vegetació que ocupava els camps i en disminuïa la productivitat i que no té raó de mantenir-la utilitzant en el sentit despectiu en el cas de vegetació urbana. Per contra, en comptes d’afavorir-la, la gestió més habitual és erradicar-la, fet que repercuteix negativament en el cost econòmic i ambiental.
Són molts els recursos que s’empren en desbrossar i segar grans àrees d’herbassars i prats, i molts serveis de jardineria locals queden desbordats ja que li dediquen la pràctica totalitat de la seva dedicació. Moltes altres pràctiques serien molt enriquidores per als espais lliures urbans i les podrien realitzar les brigades municipals i empreses de jardineria externes sense un cost extra per les arques públiques si no es destinessin tants esforços en segues que es venen realitzant amb una alta freqüència.
Algunes d’aquestes altres pràctiques ja es realitzen en molts municipis catalans i d’altres regions, on és comuna la pràctica d’alternar la sega. Consisteixen en afavorir la biodiversitat en espais urbans amb la instal·lació i reparació d’hotels d’insectes, de caixes niu per a diverses espècies d’ocells (passeriformes, orenetes, falciots, rapinyaires nocturns, etc.), de caixes refugi per a ratpenats, de menjadores d’ocells… També es diversifiquen les tasques a l’erradicació de veritables males herbes (espècies invasores) o substituir la vegetació al·lòctona dels nuclis urbans per autòctona de Catalunya on hi trobem unes 3000 espècies autòctones.
Per això l’ADENC volem transmetre als ajuntaments i a la ciutadania la importància de respectar al màxim la vegetació oportunista que ha aparegut en espais urbans arreu dels municipis, i considerar-la d’ara endavant un element positiu de l’espai urbà, i no s’empri el concepte de “males herbes”. En aquest sentit és important també que no es permeti l’utilització d’herbicides agressius per la vegetació i per la salut humana, com ara el glifosat.
Considerem que els recursos econòmics que es pretenen destinar a erradicar les plantes oportunistes es poden destinar a la gestió del verd urbà de la via pública, parcs i jardins i a l’adaptació d’àrees amb tancaments per al desenvolupament de la biodiversitat: limitant l’accés als gossos, a les persones i eliminant les segues en èpoques de floració i fructificació. Així com a altres tasques de manteniment menys agressiva i que comportin millores ambientals, com ara la instal·lació d’hotels d’insectes o de caixes niu. És important recordar que no s’han de fer treballs que no han sigut possible fer quan és habitual d’acord amb el calendari i, que de fer-se fora d’època, poden comportar un risc per a la salut de la vegetació.
En les àrees amb altra freqüentació (aceres, algunes zones de places i parcs) no es necessari eliminar les plantes oportunistes, ja que el propi trepig de persones i gossos actuen com a control de la vegetació gratuït, i ens podriem estalviar aquests diners públics.
Des de l’ADENC animem a tots els ajuntaments a actuar atenent a criteris tècnics objectius que persegueixin l’interès públic general, i no criteris estètics subjectius. Hem fet arribar una carta a tots els municipis de la Plana del Vallès amb aquesta informació. Les nostres peticions no pretenen ferir cap sensibilitat i tampoc pretenen fer cap mal al sector de la jardineria, un sector que considerem clau per a la transformació i millora dels espais urbans, i que malauradament com molts d’altres està passant per moments difícils i de molta incertesa.
El Vallès, a 27 d’abril de 2020.
* Per ampliar informació, podeu posar-vos en contacte en nosaltres a: correu@adenc.cat (ADENC-EdC)
