L’Huracà Irma, causes i conseqüències ambientals- Article de l’ham Octubre 2017-

L’Irma va ser un cicló tropical que anomenem huracà pel fet de desenvolupar-se a l’oceà Atlàntic. Els ciclons tropicals es formen degut a la condensació del vapor d’aigua present a l’aire en forma de núvols de manera massiva i acumulativa. És per aquest motiu que es formen sempre a les zones tropicals dels oceans, és a dir, a àrees del planeta amb temperatures elevades i amb grans masses d’aigua. Concretament, l’Irma va desenvolupar-se com un huracà típic de Cap Verd a causa d’una onada d’aire calent que va arribar des de les costes d’Àfrica, fins a convertir-se en un huracà de intensitat 5, la categoria màxima de la seva escala, a Amèrica central. A la primera dècada del segle XXI es van registrar vuit huracans de intensitat 5 i amb el que portem de segona dècada se n’han registrat dos però baten rècords d’intensitat. Al segle XX, en canvi, se’n van registrar quatre per dècada de mitjana, i en cap cas es van superar els 6 huracans de intensitat 5 per dècada. Tot i que tots els fenòmens naturals tenen un període de retorn, es pot veure clarament com augmenta la recurrència i la intensitat dels huracans al llarg del temps. Aquest canvi s’explicaria per una pujada de la temperatura, la qual augmentaria la condensació del vapor d’aigua a l’aire facilitant la formació de ciclons. No és gens agosarat dir, doncs, que el canvi climàtic n’és el culpable o almenys hi contribueix.
Pel que fa les conseqüències humanes d’aquest fenomen natural val a dir que són notables, les persones afectades es conten per milers i fins hi tot s’ha cobrat víctimes mortals. Ha arribat a afectar a: Illa de Sant Martí, Cuba, Antigua i Barbuda, Puerto Rico, i Florida (EEUU). Per altre banda les conseqüències ambientals no són menys desastroses. Primerament i més evident, és el dany físic, l’Irma ha deixat un rastre devastador de destrucció d’hàbitat per allà on ha passat, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat associada. Malgrat tot, és una destrucció lentament regenerable per la mateixa natura si les activitats humanes ho permeten. Una altre conseqüència ambiental que ha afectat de manera més indirecte, ha sigut el desplaçament de grans quantitats d’ocells en plena ruta migratòria. En previsió de l’arribada del fred, alguns ocells que han estiuejat a latituds altes i mitjanes fan un viatge migratori de tornada durant la tardor, cap a latituds més baixes en busca de calor per passar l’hivern. Aquest desplaçament inusual provocat per l’huracà, ha afectat sobretot a espècies americanes d’ocells marins, amb rutes migratòries costaneres: xatracs, limícoles, etc. Conseqüentment aquestes poblacions d’ocells arribaran més tard o arribaran menys individus a les seves destinacions, cosa que afectarà negativament al funcionament dels ecosistemes. Per una altre banda, molts ocellaires i ornitòlegs estaran contents de trobar exemplars d’espècies poc comunes a les seves regions. L’entitat SEO/Birdlife, sense anar més lluny, ha emès un comunicat on promou l’observació d’ocells a zones costaneres per trobar aquestes rareses.

Podem concloure que tot i que els huracans i els ciclons tropicals són un mal major fruit de la natura i aparentment inevitables, podem sumar una conseqüència més al canvi climàtic. Es demostra doncs que la natura funciona com una cadena, si la maltractem més aviat o més d’hora se’ns retorna el mal. Aquesta conseqüència no és la més evident però si una de les que ens toca de més a prop i que ens pot arribar a fer molt de mal més endavant. Esperem que no n’hagin de venir gaires més com aquest per adonar-nos compte que hem de canviar de manera de fer.