Penjat el 24 d'abril de 2018
Penjat el 24 d'abril de 2018, per Julià Font
Des de l’any 2007 l’Oficina de Medi Ambient del campus de la UAB va crear un grup de treball de jardineria amb l’objectiu d’incorporar criteris de sostenibilitat en la gestió dels espais enjardinats de la Universitat Autònoma. Des de l’any 2010 aquest grup de jardineria també treballa per protegir les poblacions d’orquídies que creixen espontàniament al campus. Aquesta tasca ha donat els seus resultats. Des de les hores s’han pogut observar fins a 12 espècies d’orquídies silvestres: onze floreixen en temps primaveral i una ho fa a la tardor.
ORQUÍDIES SILVESTRES
Avui, el grup de botànica ESBARZER, ha fet una visita d’estudi i gaudi d’aquestes plantes que viuen al campus. Sota el guiatge de Joan Cuscó i Alfred Bellés hem pogut aprendre alguns detalls d’aquestes belles flors; flors de dissenys molt atractius i estètics i que criden l’atenció de la gent. S’han comentat els ets i uts de la pol·linització i reproducció d’aquestes plantes, així com els inconvenients i dificultats que poden trobar per reproduir-se en un entorn semiurbà com el que estem visitant avui: el tall de la gespa i el senglar en serien dos aspectes força rellevants i que provocarien debats quasi vehements en un sentit o un altre. Durant el recorregut matinal s’han pogut observar sis espècies d’orquídies, en aquest ordre:
• Abellera aranyosa (Ophrys passionis)
• Flor d’abella (Ophrys apifera)
• Galls o Llengua de Frare (Serapias lingua)
• Gall parviflor (Serapias parviflora)
• Abellera de mirall (Ophrys speculum)
• Curraià grogós (Cephalantera damasonium)
BANALITATS
Tot i ser l’objectiu de la sortida matinal l’observació d’orquídies, la vista no pot deixar de regalar-se en alguns altres aspectes de la flora dels voltants. Això que alguns en dirien banalitats. És primavera i, després de pluja abundant, la floració és espectacular i bella. Avui ens hem fixat en quatre detalls no programats:
• La gespa del campus farcida de margaridoies (Bellis perennis). Espectacular. En espais com aquests, on prenen el sol estudiants entenimentats, el nostrat Tierno Galván repetiria la seva famosa sentència: “Pues si han de retozar, que retocen”.
• El Bec de cigonya (Erodium malacoides) en plena floració. Bello bello.
• L’Acàcia de tres espines (Gleditsia triacanthos). I quines espines!
• La Cua de cavall (Equisetum telmateia) a la vora del rierol. Espai de relaxació.
BOTÀNICA O FOTOGRAFIA?
El millor de les sortides, de botànica o altri, és l’interès de la seva gent. El fet de visitar un espai acotat com és un campus universitari i el desig de captar la imatge del dia pot provocar moments de col·lapse fotogràfic. Una flor d’orquídia silvestre és diminuta (micro); els fotògrafs, macro. Tanmateix, no s’han produït accions tumultuoses en cap moment. Les imatges en són testimoni: fotògrafs fotografiats.
DADES
Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER
Guiatge: Joan Cuscó i Alfred Bellés, botànics
Participants: 20 – Socis i no socis
Punt de trobada: Estació Universitat Autònoma (FGC)
Punt de partida/arribada: Estació Universitat Autònoma (FGC)
Recorregut: Un itinerari pel campus des de l’Estació Universitat Autònoma (FGC), prop de l’edifici del Rectorat
Condicions climàtiques: Matinal primaveral; sol i ombra al resguard de l’arbrat del campus.
Abans d’iniciar el recorregut pel campus, Alfred Bellés ha presentat la bibliografia pertinent per a tots aquells que tinguin el desig, inclinació i temps per fullejar i/o aprofundir en el coneixement del món de les orquídies. Aquí hi ha les referències, algunes comentades per ell mateix (en cursiva).
Bournérias, M., Prat, D. (Directors científics) (2017). Les Orquidées de France, Belgique et Luxemburg. Parthénope Collection. Ouvrage collectif sous l’égide de la Société Française d’Orchidophilie, SFO. (2ème Edition).
Guia molt recomanable. Inclou, no totes, però bastants espècies de Catalunya. Un llibre un xic més sintètic que la guia de Delforge; no descriu tantes espècies (per tant, més definides). Ofereix uns capítols introductoris excel·lents, del tot recomanables, sobre l’ecologia de les orquídies.
Canals, J. et al. (2016). Orquídies del Ripollès. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural.
Potser una de les millors guies de totes de les orquídies del Ripollès.
Tractament no excessivament analític; hi estan representades totes les espècies, però sense fer excessives divisions difícils d’espècies. Fotografies extraordinàries amb descripcions senzilles i assequibles. Potser la més recomanable de totes les guies que se citen de cara a iniciar-se en el món de les orquídies. Es tracta d’un treball de ciència ciutadana; tot un seguit de voluntaris han anat prospectant i explorant tota la comarca del Ripollès per veure les localitats on creixen cada una de les orquídies que conformen aquest extraordinari llibre.
Chase, M., Christenhusz, M., T. Mirenda. (2017). The Book of Orquids. A Life-size Guide to Six Hundred Species from Around the World. Brighton: Ivy Press.
Darwin, Ch. (2014). La Fecundación de las orquídeas. Pamplona: Editorial Laetoli.
Obra de Darwin una mica antiga (més d’un segle). El seu interès rau en com Darwin explica els mecanismes de pol·linització i fecundació de les orquídies. Val a dir que no està del tot actualitzada; ara tenim coneixements que no es tenien en el moment que l’autor va fer aquest llibre, especialment pel que fa a la pseudo-còpula o l’atracció o decepció sexual que fan les abelleres (ophrys). Un tractat summament meticulós i treballat del gran Darwin. Inclou orquídies europees i tropicals. Obra imprescindible pels qui vulguin profunditzar en la natura i naturalistes com Darwin.
Delforge, P. (2018). Guía de campo de las orquídeas de Europa, África del Norte y Oriente Pròximo. Madrid: Omega.
Pièrre Delforge és un orquidiòleg belga que fa molts anys que estudia les orquídies. És la darrera actualització. Està molt bé, amb la nomenclatura dels noms de les orquídies actualitzats. Té el petit inconvenient que l’autor és molt analític; això vol dir que veu moltes espècies. Salvat aquest petit inconvenient, cal dir que potser es tracta d’una guia europea de referència.
Escayol, A., Kessels, R. (2008). Guia de les Orquídies de Castellbisbal. Castellbisbal: Ajuntament de Castellbisbal.
Maimó, M. (2004). Les orquídies del Montseny. Granollers: Museu de Granollers – Ciències Naturals.
Una monografia sobre les orquídies d’aquest macís, Reserva de la biosfera. L’autora ha col·laborat amb l’ADENC. Del tot recomanable.
Nuet, J. (2011). Atles d’orquídies de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Obra de referència que està força bé. Potser l’única obra més actualitzada que tenim sobre les orquídies de Catalunya. És l’actualització d’una guia anterior de l’any 1995. Del tot recomanable.
Souche, R. (2009). Orchidées de Genova à Barcelona. Saint-Martin-de-Londres : Editions sococor.
UAB Medi ambient. (2018). Entorn natural. Orquídies al campus. Rescatat, 23 abril 2018, de: http://www.uab.cat/web/entorn-natural/orquidies-al-campus-1300693905264.html
UAB Sala de Premsa. (2017). Augmenten les espècies d’orquídies identificades al campus. Rescatat, 23 abril 2018, de: http://www2.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia-1345667174054ea29.html?noticiaid=1345725565896
