Seguiment de l’estat ecològic al riu Ripoll

Dues vegades l’any, des del grup de treball de Fes Reviure el Ripoll, ens apropem al riu per determinar-ne el seu estat ecològic. Aquesta tasca la duem a terme des de l’any 2009, a la zona situada davant del Molí de l’Amat i l’objectiu és fer un seguiment de l’estat ecològic del riu i veure la seva evolució en el temps i determinar si les actuacions de millora que s’hi estant fent tenen algun efecte sobre el riu.

Per a valorar objectivament els resultats de tota aquesta actuació en conjunt sobre la millora ecològica del riu, des de l’ADENC es realitza un  seguiment de la qualitat ecològica del riu segons la metodologia d’inspecció proporcionada per l’Associació Hàbitats, en el seu Manual d’inspecció de rius.  La primera valoració de l’estat ecològic es va fer en una zona entre Jonqueres i el Molí de l’Amat, abans de l’inici del projecte, i des d’aleshores s’ha anat repetint dues vegades cada any, una a la tardor i l’altre a la primavera.

La metodologia consisteix en la valoració de tres aspectes: la qualitat hidromorfològica del riu, la qualitat fisicoquímica de l’aigua i la qualitat biològica.

Per la qualitat hidromorfològica del riu es valoren aspectes com el cabal del riu, la presència de còdols, pedres grans, llims o l’estructura del bosc de ribera. El bosc de ribera, inexistent abans de l’inici del projecte, pren en aquesta zona un port important amb uns arbres d’alçada significativa. Aprofitem també la jornada per acostar-nos a la zona on s’ha realitzat l’última plantada, a sobre al sobreeixidor de Jonqueres, on observem algun arç blanc i algun romaní florits.

Arç blanc plantat el mes de març

Pel que fa a la qualitat fisicoquímica es prenen valors de paràmetres com la concentració d’oxigen a l’aigua, la seva temperatura o la seva transparència.

La qualitat biològica de l’aigua es valora en funció de la població de macroinvertebrats que trobem a l’aigua. Un macroinvertebrat aquàtic és un animal que el podem veure a simple vista (d’aquí el terme macro) i que no té columna vertebral (invertebrat), a part que és un animal que viu a l’aigua. Molts són les formes larvàries d’insectes, que passen la primera part del seu cicle vital a l’aigua i quan són adults surten a la superfície com les libèl·lules, els espiadimonis i gran quantitat de mosques i mosquits. Ara bé, també n’hi ha que viuen sempre dins l’aigua com algunes espècies d’escarabats, crancs i mol·luscs, o alguns que literalment caminen sobre la pel·lícula d’aigua, com els sabaters.

Aquests animals ens donen una molt bona idea de l’estat de salut d’una massa d’aigua dolça ja que són molt sensibles als canvis, ja siguin d’origen antropogènic o naturals com canvis en la temperatura, el pH o variacions en el nivell d’aigua . Les diferents famílies de macroinvertebrats tenen una determinada puntuació en funció de les seves exigències en la qualitat de l’aigua. En funció de les famílies de macroinvertebrats que trobem al riu podrem determinar la qualitat ecològica de les seves aigües.

Larva d’efemeròpter

S’obtenen mostres dels diferents organismes que viuen a l’agua mitjançant el mostreig en diferents punts del riu  amb una xarxa i també es poden agafar pedres on podrem trobar alguns animals adherits a la superficie. Seguidament es neteja la xarxa i les pedres  en una safata blanca on es poden identificar els diferents macroinvertebrats.

Al nostre tram de riu, podem trobar: larves d’efímeres, de mosquit, de mosca, de tricòpter, això ens dóna una qualitat  ecològica del riu mediocre. És d’esperar que amb el pas dels anys aquesta qualitat millori paral·lelament a la millora de l’estat del bosc de ribera. Hem de dir també, que des de l’inici del projecte, la qualitat ha passat de pèssima a mediocre, una petita millora sens dubte.