Penjat el 29 de juny de 2017
Penjat el 29 de juny de 2017, per Daba System
El primer cap de setmana de juny, els dies 3 i 4 de juny l’Adenc va organitzar una sortida al Delta de l’Ebre, el primer dia el vam dedicar a conèixer la vegetació de les dunes mediterrànies, mentre que el diumenge el vam dedicar a l’observació dels ocells.
Botànica
El dissabte comença plujós i hem d’esperar fins al migdia a que s’aturi la pluja, ens trobem a Riumar, prop de la desembocadura del l’Ebre.
L’Abraham ens explica que les dunes mediterrànies són un dels ecosistemes més sensibles i amenaçats de Catalunya. La sorra és un substrat pobre en aigua i nutrients, i poques plantes aconsegueixen establir-s’hi. El vent és un altre factor a tenir en compte, ja que segons l’orientació de la platja respecte al vent predominant a la zona, es podran formar dunes o no. Les principals amenaces d’aquest ecosistema són la destrucció de l’hàbitat a causa de la urbanització del litoral mediterrani (passeigs marítims, vies de ferrocarril, càmpings,etc), la freqüentació humana, les plantes invasores i la neteja mecanitzada de les platges.
Les primeres plantes que troben a la sorra creixen en un ambient salí i amb molts nutrients provinents del mar (restes de peixos morts, algues, etc) formen el que en diem Comunitat de preduna: es tracta d’una
comunitat nitrohalòfia representada per especies força freqüents, com ara la Barrella
punxosa (Salsola kali), i el Rave de mar (Cakile maritimus). A partir del nivell on les ones
ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de Jull de
platja (Elymus fractus) que amb els seus rizomes contribueix a fixar la sorra de les dunes.
comunitat nitrohalòfia representada per especies força freqüents, com ara la Barrella
punxosa (Salsola kali), i el Rave de mar (Cakile maritimus). A partir del nivell on les ones
ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de Jull de
platja (Elymus fractus) que amb els seus rizomes contribueix a fixar la sorra de les dunes.
Comunitat de duna: localitzada al capdamunt de les
dunes, trobem la comunitat de borró. L’espècie representant és el Borró (Ammophila
arenariassp. arundinacea) que té una important funció de fixació de la sorra,
acompanyada del Melgó marí (Medicago marina) .
dunes, trobem la comunitat de borró. L’espècie representant és el Borró (Ammophila
arenariassp. arundinacea) que té una important funció de fixació de la sorra,
acompanyada del Melgó marí (Medicago marina) .
Comunitat de rereduna: en
augmentar la distància la mar, les sorres s’estabilitzen, les dunes de primera
línia protegeixen contra el vent del mar, i darrera seu, la vegetació compta
amb condicions més favorables per evolucionar. Aquí es troba la comunitat constituïda
per arbusts nans i herbes perennes, com la Cua de ca (Lagurus ovatus) l’Ungla de gat (Ononis natrix ssp.
ramosissima), el Panical marí (Eryngium maritimum) l’Escabiosa
marítima (Scabiosa atropurpurea), Lleterassa de platja (Euphorbia paralias). També podem veure els Tamarius, dalt de tot de les dunes, provinents probablement de repoblacions fetes pel Parc natural, per ajudar a fixar-les
augmentar la distància la mar, les sorres s’estabilitzen, les dunes de primera
línia protegeixen contra el vent del mar, i darrera seu, la vegetació compta
amb condicions més favorables per evolucionar. Aquí es troba la comunitat constituïda
per arbusts nans i herbes perennes, com la Cua de ca (Lagurus ovatus) l’Ungla de gat (Ononis natrix ssp.
ramosissima), el Panical marí (Eryngium maritimum) l’Escabiosa
marítima (Scabiosa atropurpurea), Lleterassa de platja (Euphorbia paralias). També podem veure els Tamarius, dalt de tot de les dunes, provinents probablement de repoblacions fetes pel Parc natural, per ajudar a fixar-les
En zones de la platja, que poden inundar-se temporalment, trobem una ambient de jonceda amb, on són presents el Jonc boval (Scripus holoschoemus) i el Jonc marítim (Juncus acutus) .
Comunitat de limòniums: sobre sòls salats i gens humits,
apareixien altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades
a resistir les sals de clorurs: els Limòniums (Limonium
virgatum), el Donzell marí (Artemisa caerulescens subsp. gallica) i la Verdolaga marina (Halimione portulacoides).
apareixien altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades
a resistir les sals de clorurs: els Limòniums (Limonium
virgatum), el Donzell marí (Artemisa caerulescens subsp. gallica) i la Verdolaga marina (Halimione portulacoides).
 |
| Escabiosa marítima |
 |
| Salat. Limoniastrum monopetalum
|
 |
| Lleterassa de platja |
 |
| Panical marí |
Ornitologia
El dissabte a la tarda, quan ja hem acabat les explicacions de botànica, ens acostem a la Platja de la Marquesa, on podem observar una colònia de Xatrac menut i una de Xatrac comú. Diumenge es lleva plujós, i això fa que haguem d’esperar una bona estona dins els cotxes per poder veure els ocells. Guiats per la Mònica Vila visitem la reserva de Riet-Vell, gestionada per la SEO-Birdlife, la zona del Goleró, on plou a bots i barrals, i a la tarda, quan la pluja ja ha escampat, ens acostem a la platja del Trabucador per fer les darreres observacions del cap de setmana.
 |
| Xatrac comú |
 |
| Xivitona. Foto: Abraham Mas |
 |
| Flamencs. Foto: Abraham Mas |
 |
| Martinet ros. Foto: Abraham Mas |
 |
| Polla blava.Foto: Abraham Mas |
|
Llista d’ocells observats
Ànec collverd (Anas platyrhynchos platyrhynchos)
|
|
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo sinensis)
|
|
Martinet ros (Ardeola ralloides)
|
|
Martinet blanc (Egretta garzetta garzetta)
|
|
Agró blanc (Casmerodius albus albus)
|
|
Bernat pescaire (Ardea cinerea cinerea)
|
|
Agró roig (Ardea purpurea purpurea)
|
|
Martinet de nit (Nycticorax
nycticorax nycticorax) |
|
Capó reial (Plegadis falcinellus falcinellus)
|
|
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
|
|
Faisà (Phasianus colchicus ssp.)
|
|
Xoriguer comú (Falco tinnunculus tinnunculus)
|
|
Polla d’aigua (Gallinula chloropus chloropus)
|
|
Polla blava (Porphyrio porphyrio porphyrio)
|
|
Fotja vulgar (Fulica atra atra)
|
|
Garsa de mar (Haematopus ostralegus ostralegus)
|
|
Cames llargues (Himantopus
himantopus himantopus) |
|
Bec d’alena (Recurvirostra avosetta)
|
|
Corriol camanegre (Charadrius
alexandrinus alexandrinus) |
|
Gamba roja vulgar (Tringa totanus totanus)
|
|
Gavina vulgar (Larus ridibundus)
|
|
Gavina corsa (Larus audouinii)
|
|
Gavià argentat (Larus michahellis michahellis)
|
|
Gavina capblanca (Larus genei)
|
|
Xatrac comú (Sterna hirundo hirundo)
|
|
Xatrac menut (Sterna albifrons albifrons)
|
|
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida hybrida)
|
|
Falciot negre (Apus apus apus)
|
|
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum urbicum)
|
|
Oreneta vulgar (Hirundo rustica rustica)
|
|
Estornell
|
|
Pardal comú (Passer domesticus balearoibericus)
|
|
Trist (Cisticola juncidis cisticola)
|
|
Garsa (Pica pica melanotos)
Xivitona (Actitis hypoleucos)
|
